Dificultat tècnica   Fàcil

Temps  3 hores 39 minuts

Coordenades 1944

Data de pujada 4 / abril / 2015

Data de realització abril 2015

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.295 m
854 m
0
2,5
5,1
10,14 km

Vista 10789 vegades, descarregada 845 vegades

a prop de Vidrà, Catalunya (España)

Excursió que combina els magnífics espectacles que ens ofereix l'aigua amb la pujada a un dels 100 cims de la FEEC de Catalunya.

El millor és anar-hi a començaments de primavera o en periodes de pluja per gaudir al màxim del Salt del Molí, sens dubte el més espectacular de la jornada.

La caminada comença a Vidrà, ón podem deixar el cotxe en l'aparcament del mig del poble. Des d'allà continuem endavant uns tres-cents metres per la carretera i en trobar un camí que davalla a la dreta, just passat el camp de futbol a la nostra esquerra, l'agafarem i anirem direcció seguint la pista.

Anirem baixant per aquesta pista, deixant de seguida enrera pastures i corrals de vaques i allunyant-nos de Vidrà, sempre en descens passarem a tocar de la depuradora i just en aquest punt haurem de deixar la pista i agafar un corriol que surt cap a l'esquerra tot planejant. El corriol ens endinsa en terreny més humit i boscós, i de seguida seguirà baixant, baixant per apropar-nos al riu Ges, que començarem a sentir ben aviat. En passar a tocar d'una torre elèctrica ja veurem el Pont de la Salgueda i el riu. Tocarà fer una baixada una miqueta complicada, per amb compte anar a trobar el Pont i creuar per primer cop el riu Ges. Des d'aqui en un moment i fent un darrer descens passarem a tocar de les restes de l'antic Molí i ja podrem contemplar el fantàstic espectacle que ens ofereix el Salt del Molí del Salt. Aquesta salt té una caiguda de més de 20 metres i per aquesta raó va ser aprofitat per construir-ne un molí i aprofitar-ne la seva força.

Un cop fetes les fotos de rigor, deixarem el Salt creuant el riu Ges per una passera, ón heu d'anar amb compte de no relliscar i acabar ben remullats. Ara el camí comença a remuntar metres per enmig d'una preciosa fageda anar a petar més amunt amb la pista que hem deixat a l'alçada de la depuradora de Vidrà. Veurem un cartell que ens mena cap a la Tosca de Degollats i és la direcció que seguirem. Anirem fent pista tot baixant altre cop durant un mig quilòmetre, fins que la deixarem en una cruïlla per seguir un corriol que surt a la dreta tot planejant i que ens portarà ràpidament fins la curiosa formació de la Tosca de Degollats.

La Tosca és una formació rocosa de material calcari que s'ha originat durant anys i anys, l'aigua d'una fosa situada a la part superior va regalimant i dipositant amb aquest degoteig petites restes de carbonat càlcic. En la nostra visita el degoteig d'aigua és abundant, així com la verdor i humitat reinant a la zona, cosa que només fa que augmentar la bellesa del paratge. El nom, segons la llegenda, prové d'una masia propera (avui en ruines), on s'hi feia la matança cada any, però un any el pagès va tenir tant mala fortuna que li va caure el porc a sobre i amb els ullals del mateix va quedar degollat i va morir. D'aquesta feta, a la casa li canviaren el nom pel de "Degollats", ja que un degollat (el porc) en va degollar un altre.

Ara hem de retrocedir uns 20 metres per rodejar la tosca i pujar-ne a la part superior, veurem un cartell que indica el Coll de Hi-era-de-massa. En ser a dalt veurem l'origen de l'aigua que en cau més avall. Entrarem en la Baga de Canemars i anirem guanyant alçada ràpidament en ziga-zaga. El camí ara planeja ara puja, sempre força arbrat fins a arribar al Coll de Hi-era-de-massa, aquest curiós nom prové segons la llegenda d'uns fets ocorreguts en època feudal quan al Castell de Besora hi vivia un senyor feudal de conducta molt dèsputa i cruel vers els seus subordinats. Així que aquests decidiren desfer-se d'ell difinitivament. La vigília del seu Sant, organitzaren una cacera de senglar, i quan van ser al Coll en lloc d'atacar la fera van matar l'amo i senyor. El Tribunal hi prengué part i quan preguntà: Qui la mort? respongué la gent: - El Poble. Per què l'ha mort? - Perquè hi era de massa.

Ara afrontem la darrera pujada del dia, dura però curta fins al Santuari de Bellmunt a 1.246 metres d'altitud. Ens trobem en un magnífic balcó arrreu, a la Plana de Vic, al Montseny, al Pirineu Oriental. El Santuari de Bellmunt, on hi trobem l'ermita i una hostatgeria té les primeres referències històriques l'any 1219. Si pugem unes escales podem arribar fins al Cim de Bellmunt, pertanyent a la llista del 100 Cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Un cop feta la visita al Santuari, prenem el camí de baixada fins el Coll de Hi-era-de-massa per el mateix corriol de pujada, i allà, aquest cop seguim el cartell que ens mena cap al Coll de Vidrà, tota el camí fins al Coll de Vidrà és per una pista ben ample i còmode, força solana, gairebé tota l'estona planejarem o baixarem lleugerament. Un cop al Coll de Vidrà, a tocar de la màsia del mateix nom (el Coll), tindrem boniques vistes al poble, i entrarem en la carretera que va de Santa Maria de Besora a Vidrà, que haurem de seguir pel marge esquerra per arribar de seguida altre cop al punt inicial de la ruta.

Si ens en queden ganes podem visitar l'esglèsia de Sant Hilari, que domina el poble, des de la seva part més alta.

4 comentaris

  • Foto de Rangr

    Rangr 27/09/2015

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    La vaig fer el passat juliol... molt recomenable fer-la en époc d'estiu per poder-se refrescar al toll d'aigua del Salt del Molí (espectacular).

  • jmartin87 30/05/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Excursió molt recomanable per tothom. Recomanable fer-la en ordre invers, encara que la baixada és més complicada técnicament i s'ha d'estar atent al track que en algun moment la ruta es bifurca i no està ben indicat.

  • Foto de mindisaction

    mindisaction 17/10/2016

    Caminada bellíssima. 17 d'octubre, nuvols alts, visibilitat bona, temperatura mitjana 14ºC. Colors de tardor. Corriols obacs i una ruta fins al santuari molt uniforme estèticament. Catifa de fulles humides. Track molt fàcil de seguir.
    Ens va extranayar que alguns llocs, que són molt assequibles a gent que no s'alluya gaire del cotxe i que estan molt ben indicats, es mantinguessin extraordinàriament nets. Gaire bé ni un kleenex en tot el trajecte.
    Ideal amb gos.

  • Foto de m.stng

    m.stng 16/07/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Genial!

Si vols, pots o aquesta ruta.