• Foto de Badia de Sant Antoni. De la platja del Monestir (Calonge) a la de Can Cristos
  • Foto de Badia de Sant Antoni. De la platja del Monestir (Calonge) a la de Can Cristos

Dificultat tècnica   Fàcil

Temps  una hora 45 minuts

Coordenades 430

Data de pujada 31 / octubre / 2014

Data de realització desembre 2006

-
-
26 m
0 m
0
1,7
3,3
6,67 km

Vista 3289 vegades, descarregada 25 vegades

a prop de Palamós, Catalunya (España)

[CA] Badia de Sant Antoni. De la platja del Monestir (Calonge) a la de Can Cristos



Bonica passejada per les recollides cales de la costa de Calonge, considerades de les més característiques de la Costa Brava. La platja del Monestir té un sorral molt més ample que el de la de Sant Antoni. El passeig Marítim de Sant Antoni és, sens dubte, el més llarg de la Costa Brava. Per una altra banda, la torre Valentina és una construcció dels s. XV-XVI que formava part del sistema defensiu que es va establir a Calonge per lluitar contra la pirateria.
Ruta senyalitzada.




Per anar a Calonge des de la Bisbal d'Empordà, cal agafar la C-31 en direcció a la costa (Palafrugell i Palamós). Passat Palafrugell, se segueixen els indicadors de Sant Antoni de Calonge que es trobaran. Ja arribant a Sant Antoni per la C-256, es deixa, al giratori davant del mar, l'entrada a Palamós per continuar per la dreta. Al primer semàfor de l'avinguda Catalunya (C-253), es gira a l'esquerra per l'avinguda Mediterrània i es pren el primer carrer de l'esquerra (de Sant Antoni). Se segueix recte i s'accedeix a l'aparcament davant de la platja del Monestir, des d'on es pot començar la ruta. També s'hi pot anar des de la N-II o la sortida 9 de l'AP-7 per la C-35, a l'alçada de Vidreres.

Platja del Monestir

0,00 km (0 m). Es comença l'excursió per la platja del Monestir que, gràcies a la construcció d'un pont sobre la riera de l'Aubi, enllaça les platges de Palamós amb les de Sant Antoni de Calonge unificant així l'àmplia badia. Amb aquest pont i l'altre sobre la riera de Calonge, que uneix la platja de Sant Antoni amb la de Torre Valentina, el passeig Marítim de Sant Antoni és, sens dubte, el més llarg de la Costa Brava.

La platja del Monestir té un aire particular. De fet, forma part de la badia de forma sobrevinguda. El seu sorral és molt més ample que el de la platja de Sant Antoni. Encara s'hi troba ombra natural i unes reminiscències d'antigor grega. Quan es feien les explanacions per passar la carretera, s'hi va trobar un fragment d'imatge de la deessa Diana Triforme, venerada pels mariners fenicis.

Es continua cap al SO observant la platja de Sant Antoni i els seus espigons per defensar-la dels temporals, que han marcat la seva silueta característica. El seu passeig s'emplena cada estiu d'un ambient de festa sobre el mar: hi ha restaurants i bars amb les especialitats típiques de la zona. Des d'aquí, travessant la riera de Calonge per un pont, s'arriba a la coneguda platja de Torre Valentina.

Torre Valentina

2,25 km (14 m), 0 h 32 min. Torre Valentina. En aquest extrem de la badia de Sant Antoni, a 30 m de les ones i sota mateix de l'anomenat puig d'en Cama, s'hi troba la torre medieval anomenada torre Valentina. Totes les espitlleres de la torre estan adaptades a les armes de foc, detall que la cataloga com a construcció de finals del s. XV o principis del XVI.

És una torre medieval que formava part del sistema defensiu que es va establir a Calonge per lluitar contra la pirateria. Aquesta estructura defensiva estava constituïda pel castell de Calonge i per tres torres de vigilància: la Valentina, situada arran de mar; la del Baró, que es troba al mig del pla (actualment hi ha la torre Roure, construcció del segle passat), i, emplaçada a les muntanyes de llevant, la del Mal Ús.

La torre té forma cilíndrica, està coronada per 21 cartel·les de granit de la contrada, que sostenien els merlets, i compta amb tres plantes, separades per volta de pedra i terrat. La corsera està desfeta i només se'n conserven les 21 cartel·les ja esmentades. Els diferents pisos i el terrat es comuniquen interiorment mitjançant trapes i escales de fusta que es podien posar i treure segons les necessitats del moment. Els materials usats foren la pedra trencada del país, trossos de terrissa, rajola i bocins de teula, units amb argamassa.

La porta d'accés a la torre es troba situada, com es pot apreciar, a uns 10-12 m d'alçada. El vigilant pujava fins a la porta amb una escala de corda que, una vegada dintre, retirava. D'aquesta manera, es pretenia dificultar o impedir l'entrada als atacants. El primer pis, accessible des del segon, està pràcticament ocupat per la roca que serveix de contrafort a la torre. Actualment, també hi ha gran quantitat de runa, la qual cosa impossibilita el seu total reconeixement. El segon pis es troba arrebossat i pintat amb morter de calç grassa i formava part de les dependències de l'antiga masia.

En aquesta propietat, habitaren els anomenats barons de Mar, títol que posseeix la família de Miquel, que estava emparentada amb el baró de Terra, propietari de la torre del Baró. El primer amo de la torre fou Domènec de Miquel. Posteriorment, a principis del s. XIX, fou comprada per Josep Vilanova de Cabanyes. Actualment, és propietat d'una calongina.

Antiga masia anomenada can Cama del Racó

Fins a l'any 1960, la torre tenia adossada una casa de pagès, coneguda amb el nom del Racó. Amb els anys, va esdevenir un dels racons més típics i entranyables del municipi. Els vells recorden els àpats que allí anaven a celebrar i els no tan vells mai no han oblidat aquella casa de pagès on deixaven les bicicletes i es canviaven per anar-se a banyar.

Camí de Ronda

Des de la platja de Torre Valentina, i en direcció S cap a Platja d'Aro, s'enfila el Camí de Ronda, que constitueix una de les més belles passejades que es poden fer per la Costa Brava i on es contempla el seu paisatge genuí. El camí passa a prop de les petites cales de sorra granada i roca, arrecerades pels senyals dels extrems de les Gavarres, on és fàcil trobar l'ombra dels pins que arriben gairebé fins a l'aigua.

Les principals cales que s'aniran trobant són:

-Racó de les Dones.
-Racó dels Homes.
-Cala dels Capellans.
-Cala de la Roca dels Musclos.
-Cala Morta.
-Cala de les Roques Planes.
-Cala del Paller.
-Cala dels Esculls.
-Cala del Forn.

Des d'aquesta darrera cala, se surt per un curt túnel i s'accedeix a la més àmplia platja de Can Cristos.

3,34 km (1 m), 0 h 52 min. Platja de Can Cristos. En aquest punt, al costat d'un càmping, es dóna per finalitzada l'excursió. Es pot fer un descans aprofitant els serveis existents en aquesta platja per emprendre després el camí de tornada desfent el recorregut.

6,67 km (0 m), 1 h 45 min. Platja del Monestir, punt de partida i final de l'itinerari.




Més informació





[ES] Bahía de Sant Antoni. De la playa del Monestir (Calonge) a la de Can Cristos



Bello paseo por las resguardadas calas de la costa de Calonge, consideradas de las más características de la Costa Brava. La playa del Monestir tiene un arenal mucho más ancho que el de la de Sant Antoni. El paseo Marítim de Sant Antoni es, sin duda, el más largo de la Costa Brava. Por otra parte, la torre Valentina es una construcción de los s. XV-XVI que formaba parte del sistema defensivo que se estableció en Calonge para luchar contra la piratería.
Ruta señalizada.




Para ir a Calonge desde la Bisbal d'Empordà, se debe tomar la C-31 en dirección a la costa (Palafrugell y Palamós). Después de Palafrugell, se siguen los indicadores de Sant Antoni de Calonge que se encontrarán. Ya llegando a Sant Antoni por la C-256, se deja, en la rotonda frente al mar, la entrada a Palamós para continuar por la derecha. En el primer semáforo de la avenida Catalunya (C-253), se gira a la izquierda por la avenida Mediterrània y se toma la primera calle de la izquierda (de Sant Antoni). Se sigue recto y se accede al aparcamiento frente a la playa del Monestir, desde donde se puede empezar la ruta. También se puede llegar desde la N-II o la salida 9 de la AP-7 por la C-35, a la altura de Vidreres.

Playa del Monestir

0,00 km (0 m). Se comienza la excursión por la playa del Monestir que, gracias a la construcción de un puente sobre el arroyo de L'Aubi, enlaza las playas de Palamós con las de Sant Antoni de Calonge unificando así la amplia bahía. Con este puente y el otro sobre el arroyo de Calonge, que une la playa de Sant Antoni con la de Torre Valentina, el paseo Marítim de Sant Antoni es, sin duda, el más largo de la Costa Brava.

La playa del Monestir tiene un aire particular. De hecho, forma parte de la bahía de forma sobrevenida. Su arenal es mucho más ancho que el de la playa de Sant Antoni. Todavía se encuentra sombra natural y unas reminiscencias de antigüedad griega. Cuando se hacían las explanaciones para pasar la carretera, se encontró un fragmento de una imagen de la diosa Diana Triforme, venerada por los marineros fenicios.

Se continúa hacia el SO observando la playa de Sant Antoni y sus espigones para defenderla de los temporales, que han marcado su silueta característica. Su paseo se llena cada verano de un ambiente festivo junto al mar: hay restaurantes y bares con las especialidades típicas de la zona. Desde aquí, atravesando el arroyo de Calonge por un puente, se llega a la conocida playa de Torre Valentina.

Torre Valentina

2,25 km (14 m), 0 h 32 min. Torre Valentina. En este extremo de la bahía de Sant Antoni, a 30 m de las olas y debajo del llamado monte de En Cama, se encuentra la torre medieval llamada torre Valentina. Todas las aspilleras de la torre están adaptadas a las armas de fuego, detalle que la cataloga como construcción de finales del s. XV o principios del XVI.

Es una torre medieval que formaba parte del sistema defensivo que se estableció en Calonge para luchar contra la piratería. Esta estructura defensiva estaba constituida por el castillo de Calonge y por tres torres de vigilancia: la Valentina, situada junto al mar; la del Baró, que se encuentra en medio de la llanura (actualmente está la torre Roure, construcción del siglo pasado), y, emplazada en las montañas de levante, la del Mal Ús.

La torre tiene forma cilíndrica, está coronada por 21 cartelas de granito de la zona, que sostenían las almenas, y cuenta con tres plantas, separadas por una bóveda de piedra y la azotea. Sólo se conservan las 21 cartelas ya mencionadas. Los diferentes pisos y la azotea se comunican interiormente mediante trampillas y escaleras de madera que se podían poner y quitar según las necesidades del momento. Los materiales usados fueron piedra del país, trozos de cerámica, azulejos y pedazos de teja, unidos con argamasa.

La puerta de acceso a la torre se encuentra situada, como se puede apreciar, a unos 10-12 m de altura. El vigilante subía hasta la puerta con una escalera de cuerda que, una vez dentro, retiraba. De esta manera, se pretendía dificultar o impedir la entrada a los atacantes. El primer piso, accesible desde el segundo, está prácticamente ocupado por la roca que sirve de contrafuerte en la torre. Actualmente, la gran cantidad de ruina imposibilita su total reconocimiento. El segundo piso se encuentra rebozado y pintado con mortero de cal grasa y formaba parte de las dependencias de la antigua masía.

En esta propiedad, habitaron los llamados barones de Mar, título que posee la familia de Miquel, que estaba emparentada con el barón de Terra, propietario de la torre del Baró. El primer dueño de la torre fue Domènec de Miquel. Posteriormente, a principios del s. XIX, fue comprada por Josep Vilanova de Cabanyes. Actualmente, es propiedad de una vecina de Calonge.

Antigua masía llamada Can Cama del Racó

Hasta el año 1960, la torre tenía adosada una casa de campo, conocida con el nombre del Racó. Con los años, se convirtió en uno de los rincones más típicos y entrañables del municipio. Los viejos recuerdan las comidas que allí iban a celebrar y los no tan viejos nunca han olvidado aquella casa de campo donde dejaban las bicicletas y se cambiaban para irse a bañar.

Camí de Ronda

Desde la playa de Torre Valentina, y en dirección S hacia Platja d'Aro, sube el Camí de Ronda, que constituye uno de los más bellos paseos que se pueden hacer por la Costa Brava y donde se contempla su paisaje genuino. El camino pasa cerca de las pequeñas calas de arena granada y roca, resguardadas por las señales de los extremos de Les Gavarres, donde es fácil encontrar la sombra de los pinos que llegan casi hasta el agua.

Las principales calas que se irán encontrando son:

-Racó de les Dones.
-Racó dels Homes.
-Cala dels Capellans.
-Cala de la Roca dels Musclos.
-Cala Morta.
-Cala de les Roques Planes.
-Cala del Paller.
-Cala dels Esculls.
-Cala del Forn.

Desde esta última cala, se sale por un corto túnel y se accede a la más amplia playa de Can Cristos.

3,34 km (1 m), 0 h 52 min. Playa de Can Cristos. En este punto, junto a un camping, se da por finalizada la excursión. Se puede hacer un descanso aprovechando los servicios existentes en esta playa para emprender después el camino de vuelta desandando el recorrido.

6,67 km (0 m), 1 h 45 min. Playa del Monestir, punto de partida y final del itinerario.




Más información





[EN] Sant Antoni Bay. From Monestir beach (Calonge) to Can Cristos beach



A pretty walk by the secluded coves on the Calonge coast, regarded as the most typical of the Costa Brava. The Sant Antoni coastal walk is undoubtedly the longest on the Costa Brava. On the other hand, the Torre (tower) Valentina dates from the 15th-16th centuries approximately and was part of the defences set up in Calonge to fight piracy.
Marked trail.




More information





Font: Generalitat de Catalunya, 16/02/07

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.