sindi71
38 2 7

Dificultat tècnica   Moderat

Temps  4 hores 51 minuts

Coordenades 1838

Data de pujada 15 / agost / 2014

Data de realització agost 2014

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
858 m
505 m
0
4,2
8,4
16,86 km

Vista 1217 vegades, descarregada 26 vegades

a prop de Salás de Pallás, Catalunya (España)

Les ermites de Salàs

Introducció

Es tracta d’un recorregut circular amb sortida i arribada a la cèntrica Plaça del Mercat de Salàs de Pallars. La inspiració d’aquesta ruta surt d’un dels plafons informatius que trobem repartits als carrers de la vila i que relacionen elements de l’entramat urbanístic amb les seves funcions històriques.

El plafó al qual ens referim el trobem al Raval de la Solana (a Salàs els carrers perifèrics importants s’anomenen ravals), ben a la vora de l’església de la Mare de Déu de les Neus (patrona de la localitat) i de l’establiment rural Casa Carrió. Hi llegirem que les ermites representaven en altres temps el “cinturó protector” de la vila.

En aquesta ruta circular passareu per les dues ermites que segueixen en actiu avui dia, per dues més enrunades i per una cinquena, també abandonada, però que segueix dempeus i feliçment situada fora de l’abast del vandalisme motoritzat.

Itinerari

1. De la Plaça del Mercat a Sant Roc

Sortim de la Plaça del Mercat pel portal que dóna al Raval del Vall (nord-est), rodegem els grans plàtans que flanquegen la font i baixem pel bonic carrer de les Eres. Al capdevall d’aquest carrer girem a la dreta i seguim davallant fins a sortir davant d’un edifici de moderna construcció. Girem a esquerra i, de seguida, el carrer esdevé una pista forestal. En direcció est, a un quilòmetre en línia recta, veiem el turó on s’assenta el primer objectiu, l’ermita de Sant Roc, amagada pels arbres.

Sense deixar la pista principal pujarem fins a una colladeta, on girarem a mà dreta. Travessarem alguns ametllers, traspassarem una cadena rovellada i recorrerem uns erms mentre girem 180 graus just abans d’arribar a Sant Roc.

Aquesta petita ermita acull un aplec el dia 16 d’agost. A les 10 del matí se celebra missa i tot seguit s’ofereix un esmorzar de coca i xocolata. (La mateixa nit s’organitza un sopar popular –el sopar de Sant Roc- amb tot de taules arrenglerades al Raval del Vall).

2. De Sant Roc al baixador del tren i a Sant Cebrià

Per anar de Sant Roc a Sant Cebrià pràcticament haurem de tornar a Salàs. Podem fer-ho per on hem vingut... o podem provar l’alternativa ferèstega del track. Si trieu el camí que us proposem haureu de ser respectuosos amb els terrenys privats que trepitjareu.

De Sant Roc retrocedim unes desenes de metres i travessem un filat no gaire alt. Seguirem un corriol estret i poc definit en direcció sud-oest. Primer planeja però de seguida començarem a baixar fins arribar a un segon filat. El pendent es redreça i fent ziga-zagues mantenint la direcció arribem a un tercer filat i a una pista que accedeix a un camp de conreu. La prenem inicialment a la dreta però de seguida girem a esquerra. Travessem un quart filat i baixarem fins la porta de la indústria SAT Pallars per un pas estret i argilós, entre el camp de conreu a la dreta i el filat de l’esquerre.

Un cop a la carretera tornem direcció Salàs (dreta) i passem pel pont de Sant Pere damunt del barranc del mateix nom. Tot seguit prenem a esquerre una pista que també retorna al poble. Ascendim entre camps i horts i tan bon punt arribem al casc urbà prenem un camí ample indicat com “Passejades de Salàs a l’embassament. Zona de bany Els Xalets i baixador F.C.”. L’emblemàtic embassament de Sant Antoni és sovint anomenat lo lago per la gent del país.

Tornem a baixar. Creuem la carretera C-13, artèria principal del Pallars, amb molta precaució i diligència ja que la visibilitat és bastant limitada. Ben aviat trenquem a dreta i descendim fins al modern baixador de tren de la línia Lleida – Balaguer - La Pobla de Segur. Cap a la una del migdia podem prendre l’únic tren diari que va a Lleida.

En sortir del baixador podríem anar, a esquerre i molt a prop, a la zona de bany Els Xalets. Però anem a dreta per l’asfalt i de seguida trobem (a esquerra) l’entrada de l’ampli parking de la zona de bany El Piolet, amb una estupenda pineda.

Pugem fort uns pocs metres però de seguida prenem a esquerre l’antic traçat de la carretera general que ens portarà a passar per sota el pont de la moderna carretera. L’antiga carretera té el seu propi pont, més modest. Quant el travessem estem paral•lels al pont ferroviari. Tots tres ponts estan bastits sobre el desguàs del torrent de Fontfreda a l’embassament.

La pujada s’accentua i l’asfalt dóna pas a una pista forestal costeruda i una mica pedregosa que surt de biaix. La prenem però en dos-cents metres trobem un parell de fites a mà dreta. Abandonem la pista i seguim les fites d’un camí que ha recuperat un veí de Salàs, en Roger Puras, i que voregen el tros familiar fins arribar a la carena que ens conduirà fins les ruïnes de Sant Cebrià. El camí ha estat desbrossat i senyalitzat a consciència. Les vistes sobre el Raval de la Solana de Salàs són esplèndides.

3. De Sant Cebrià a Sant Pere Màrtir

Seguim la carena de Sant Cebrià en direcció oest. El camí recuperat continua ben senyalitzat. Arribem a una torre d’alta tensió (pilona en la parla de la zona) i confluïm amb la pista que hem deixat abans. Sant Pere Màrtir sembla a tocar però la fondalada del barranc de les Bruixes ens obliga a una llarga marrada.

En el gual del barranc de les Bruixes podrem comprovar que aquest itinerari només és apte per a vehicles tot terreny. Després ignorarem dos trencalls a mà dreta, el que va a la borda de l’Aleix i el que baixa fins a una pilona elèctrica i que ens permetria empalmar amb un corriol de tornada a Salàs.

En l’últim revolt a esquerre, veiem una fita a mà dreta i un camí; el prenem. En breus moments arribem a Sant Pere Màrtir, l’altra ermita conservada i activa. Com Sant Roc, també és una construcció petita. L’últim diumenge d’abril o el primer diumenge de maig s’hi celebra l’Aplec. Tenim una vista prou bona de Salàs i l’embassament gràcies a que s’han talat alguns arbres. Alguns anys enrere el panorama visible era escàs.

4. De Sant Pere Màrtir a Mas Balust i Sant Martí

Sortim de Sant Pere Màrtir en direcció nord-oest per un ample camí. De seguida trobem una fita d’enormes proporcions. A dreta, marca l’inici del corriol que, per l’obaga, davalla fins una pilona elèctrica situada estratègicament entre els barrancs de les Bruixes i Fontfreda. (De fet, aquest corriol va tallant les llaçades de la pista forestal que hem descartat abans d’arribar a Sant Pere Màrtir).

No prenem el corriol, sinó que seguim recte fins la immediata cruïlla de pistes. A l’esquerre retornaríem a Sant Cebrià. Seguim recte (nord-oest) per una pista molt menys fressada. La pista és ample però els esbarzers i els arbustos fa temps que ham començat a reconquerir-la per al bosc espès que ens envolta.

Al cap d’un quilòmetre la pista s’acaba. Una fita petita indica l’inici d’un corriol que s’enfila a esquerre i que no prenem ja que és un camí carener que ens portaria a Sant Engràcia.

Seguim recte, per tant. El petit camí queda aparentement tallat per una esllavisada de la característica argila gris de la zona. A partir d’ara, una variada senyalització ens convida a seguir endavant. Trobarem tires de plàstic blanc-i-vermelles, tires de malla vermella, marques de pintura vermella i fites. En determinats moments el camí és evident o únic i no hi ha senyals.

Travessem la terra grisa. En sec és fàcil. Mullada, rellisca molt. Entrem a un bosc dens i que ens proporcionarà una ombra agradable a primavera i estiu.
El camí s’obre pas i alterna trams planers amb poca o cap senyalització i baixades entre pins i boix amb abundant senyalització.

Arribarem a una mena de feixa on el bosc i s’esclarissa. Arribem a un lloc clau on cal acabar de baixar al barranc del Mas d’en Balust (afluent del de Fontfreda). El primer tros és una forta i nua rampa d’argila grisa. Si està molla, se’ns enganxaran pesats grumolls de terra a les soles del calçat i perdrem tracció. Anem amb precaució. Després la vegetació ens ajudarà en el descens.

Al capdevall trobem el gual. Una gran pedra ens fa de referència i trobem escrits els indrets d’on venim i a on anem. El torrent és estret i encaixonat i els primers metres per l’altra banda són encara més costeruts però de seguida guanyem una petita plataforma. Aquest és un dels llocs on els aventurers de la mountain bike que vulguin provar la ruta trobaran més pesat.

Seguint les senyals anem sortint del barranc. És un tram molt costerut, a plena solana. En sortir del pendent arribem a uns extensos erms, testimonis del passat agrícola del Mas Baust. Les marques ens guien direcció est fins arribar a una estreta pista bastida en una feixa dels antics conreus. Aquí les alzines reconquereixen terreny.

Arribem a Mas Balust. Encara resten les parets dempeus. L’indret on s’aixeca és especial. Som a l’extrem sud-est del Serrat de Sant Martí, que fa de divisòria d’aigües dels barrancs de Mas Balust i de Fontfreda. De fet, l’aiguabarreig d’ambdós està just al capdevall de l’esperó.

Annex a un dels edificis resisteix amb parets, sostre i porta de fusta l’ermita de Sant Martí. A l’interior, els ratpenats –muricecs en pallarès- volen o es pengen cap per avall del guix de les parets. Aquí, a la caiguda de la tarda la solitud esdevé inquietant.

És probable que aquesta mateixa solitud del paratge creiem que ha contribuït decisivament a mantenir en bon estat aquesta ermita que pertany a la família Balust de Salàs.

5. De Mas Balust i Sant Martí a la Font dels Caçadors

Seguim per una pista pedregosa que recorre el fil de l’aresta direcció nord-oest. Ben aviat sortim de biaix (cartellet indicador) i baixem per l’obaga del Serrat de Sant Martí cap al fons del barranc de Fontfreda. La baixada és suau, però cal parar compte en un parell de lloc on l’erosió ha deixat el camí una mica exposat sobre el precipici.

Fem uns darrers metres costeruts entre vegetació punxeguda i creuem el gual del barranc. Esquivem les primeres punxes de la pujada i entrem en una pineda costeruda i herbosa. El fort pendent es mantindrà fins al final. El camí, altra vegada molt senyalitzat, sorteja per l’esquerre uns penya-segats. Al cap d’una mica de superar-los el pendent comença a minvar i arribem a la pista forestal de Salàs a Santa Engràcia.

La prenem a la dreta i baixem un curt tros de pista i arribem a la Font dels Caçadors o Font de l’Alzina d’en Roseto. (Aquesta família va cedir els terrenys on som ara per a ús recreatiu públic). Veiem unes barbacaoes d’obra i una magnífica font estil far-west, repintada últimament de color coure. Cal fer anar la maneta de bombeig perquè surti l’aigua. Com el mecanisme està una mica “donat” podem encebar la bomba tirant-li aigua per les ranures de l’èmbol.

Aquest indret viu un moment d’esplendor un cap de setmana del mes de març quan se celebra la Festa dels Caçadors i les barbacoes fumegen tot el matí.

6. De la Font dels Caçadors a Sant Clem i Salàs

La tornada al poble segueix una pista clàssica que ens portarà de forma gairebé rectilínia fins a Sant Clem. Sortim direcció sud-est i en un quilòmetre i mig arribem a tres cruïlles gairebé consecutives on seguim recte. Quan estiguem gairebé sota la línia d’alta tensió (que ve de Sant Cebrià) el pendent s’accentua. Aleshores hem d’endevinar, mirant a mà dreta a uns cinquanta metres, les ruïnes de l’ermita de Sant Clem. La pilona elèctrica està nomes a una vintena de metres per sota.

La pista, ara francament pedregosa dibuixa un parell de corbes. Hem arribat a la font de Sant Clem. El raig prim i testimonial contrasta amb la fressa de l’aigua canalitzada invisible.

Seguim baixant per la pista-pedregal. Si aneu en bici sense suspensió el vostres braços hauran de fer la feina. Entrarem a Salàs pel Raval de Capdevila. Segui aquest carrer fins la plaça del Forn Vell, indret recollit i ombrívol a l’estiu, gairebé chill-out.

D’aquesta plaça podem baixar pel carrer Sant Pere, on trobarem tot seguit l’emblemàtica botiga-museu Ultramarinos y coloniales, origen de les visites culturals del Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç.

Si no preneu el carrer Sant Pere baixareu pel carrer paral•lel anomenat Sant Cebrià Alt i arribareu al punt de sortida, la Plaça del Mercat.

1 comentari

  • joaquimrubio 05/04/2015

    He fet aquesta ruta per Setmana Santa 2015.
    Comptant les marrades (n'he fet unes quantes) em surten uns 18 Km i 3 h. i escaig. L'he feta com una matinal i només m'he aturat per gaudir de les vistes i per beure aigua.
    Segons la meva opinió subjectiva:
    Molt bonica i totalment recomanable. Per les vistes i pel paissatge del propi camí. I per la visió tant completa de l'entorn de Salàs. Passarem per llocs increïbles de bonics, de curiosos i d'interessants.
    Difícil perquè hi ha pendents molt forts, de pujada i baixada, perquè hi ha passos totalment desaconsellats per a persones amb vertigen (malgrat no són perillosos) i perquè és molt fàcil perdre el sender.
    No apte per a BTT.
    Totalment desaconsellat sense track i cal estar molt atent al track tota l'estona.
    En alguns trams hi ha marques de pintura vermelles (i alguna de carabassa), molt ben col·locades, als arbres o a pedres: seguir track i marques de pintura.
    En alguns trams romanen els trocets descolortis de tira plàstica que es deuria posar l'any passat per a marcar el camí, seguir track i tires de plàstic.
    En alguns trams hi ha fites, seguir track i fites.
    La ruta té trams que són pista (camí de tros), sobretot al principi i al final. La resta és quasi tot sender, que sembla mantingut per algú atès que està totalment net, sense vegetació que el tapi en cap tram. Hi ha arbres caiguts que bloquegen el camí però són molt fàcils de passar i hi afegeixen encant i bellesa.
    Jo he perdut el sender diverses vegades perquè el propi camí i les vises són tan boniques que em despistava. Si es perd el track, recomano tornar enrere fins trobar altre cop el sender.

    Ha fet aquesta ruta veure detalls

Si vols, pots o aquesta ruta.