-
-
706 m
546 m
0
0,7
1,4
2,81 km

Vista 2376 vegades, descarregada 46 vegades

a prop de Collbató, Catalunya (España)

[CA] Del monestir de Montserrat a la Santa Cova



Passejada des del monestir de Montserrat fins a l'indret on, segons la tradició, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que discorre per un rosari monumental i raconades amb boniques panoràmiques dels parcs naturals de la Muntanya de Montserrat i, a la llunyania, de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Ruta senyalitzada.

La caminada s'inicia davant de l'estació del cremallera de Montserrat. S'hi pot arribar amb el cremallera o el telefèric combinat amb tren o cotxe, o directament amb cotxe. Per agafar el cremallera, cal accedir a Monistrol de Montserrat o bé amb els FGC prenent el tren R5 de la línia Llobregat-Anoia (parada de Monistrol de Montserrat) o amb cotxe per la carretera C-55 fins al punt quilomètric 14, entre Olesa de Montserrat i Manresa. Des de Monistrol, es pot pujar a Montserrat amb el cremallera o amb cotxe per la carretera BP-1121 (cal tenir present que l'aparcament del monestir és de pagament). Per una altra banda, a l'estació del telefèric també es pot accedir amb els FGC (parada de Montserrat-Aeri de la mateixa línia) o amb automòbil fins al punt quilomètric 11 de la carretera C-55 creuant el riu Llobregat per un pont.

0,00 km (706 m). Se surt de davant de l'estació del cremallera per unes escales que baixen pel costat de la via en direcció NE.

0,14 km (686 m), 0 h 02 min. Estació superior del telefèric de Montserrat. Se segueix davallant pel camí. Més endavant (km 0,45, 631 m, 0 h 09 min), es deixa un sender a l'esquerra (NE) per on continua el GR 5 i el GR 96 que estàvem seguint. S'ha de prosseguir sempre pel camí pavimentat (S/SO) fins a la Santa Cova.

0,63 km (588 m), 0 h 12 min. Estació inferior del funicular de la Santa Cova.

1,29 km (602 m), 0 h 21 min. Es deixa un sender que descendeix a l'esquerra (SE) i que duu a Collbató.

1,40 km (611 m), 0 h 22 min. La Santa Cova. Es desfà el camí fins al punt d'inici.

2,81 km (706 m), 0 h 45 min. Estació del cremallera de Montserrat, punt de partida i final del recorregut.

Explicacions complementàries:

El camí de la Santa Cova i el rosari monumental

Des de la plaça de l'Abat Oliba, ens dirigim a la plaça de la Creu. La travessem i arribem a l'inici de la carretera de sortida de Montserrat. A la dreta de la llarga marquesina, hi ha unes escales. Just abans de baixar-les, ja veiem un rètol: Santa Cova. Després d'haver fet un primer tram d'escales, passarem per davant de l'estació de l'aeri de Montserrat, que funciona des de l'any 1930. Aquí, a l'esquerra, veiem l'antic camí del cremallera que s'endinsa cap a un túnel; aquest transport públic, inaugurat el 1892, funcionà fins al 1957. Nosaltres continuem per les amples escales de la dreta fins a trobar la plaça on comença el rosari monumental. A mitja baixada, haurem passat pel costat de l'escultura de sant Domènec, de Josep M. Subirachs (1927), col·locada l'any 1970. A la dreta de la plaça, veiem l'estació inferior del funicular.

Cal considerar les dificultats, el temps i els costos econòmics a què van haver de fer front els nostres avantpassats per fer aquest agradable camí. Les obres s'iniciaren el 1693 i havien d'estar enllestides un any més tard. Però van sorgir greus problemes de construcció, entre d'altres, a l'hora de salvar el fort desnivell que presenta la muntanya, i es van haver de barrinar moltes roques, construir ponts per creuar els torrents i fer parets i talussos. No ens ha d'estranyar, doncs, que l'obra no restés totalment acabada fins al 1704.

Amb l'aportació econòmica d'associacions, institucions i famílies, aquest rosari monumental s'inicià l'any 1896 i s'acabà el 1910. En la construcció, van intervenir arquitectes, escultors i artesans diversos; per això, cada grup escultòric té un estil propi. Amb tot, la intervenció decisiva d'arquitectes com Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) o Antoni Gaudí (1852-1926), i d'escultors com Josep Llimona (1864-1934) o els germans Vallmitjana (1828-1919, 1830-1905), va fer possible donar-li una unitat gràcies a la qual es pot qualificar com el conjunt arquitectònic monumental a l'aire lliure més important del modernisme català.

El 1983, va caldre fer de nou el segon misteri de goig, la Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encomanà a Manuel Cusachs (1933).

El rosari monumental del camí de la Santa Cova, pràctica devocional originada al segle XII, ens fa contemplar els quinze episodis o misteris de la vida, passió, mort i resurrecció de Jesús en els quals Maria, la seva mare, fou present.

La llegenda de la trobada de la marededéu

La narració de la llegenda -el text més antic que hi fa referència és del 1239- ens diu que l'any 880, un dissabte, quan ja vesprejava, uns nens pastors van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb llurs pares i la visió es repetí. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector del poble d'Olesa i tots constataren l'esmentada visió. Un cop assabentat de l'esdeveniment, el bisbe de la ciutat de Manresa hi organitzà una anada, també en dissabte. Allí veieren una cova dins la qual trobaren la imatge de Santa Maria. Van intentar traslladar-la processionalment a la ciutat de Manresa, però fou endebades, cosa que els féu comprendre que aquella imatge havia de quedar-se a la muntanya de Montserrat.

La capella de la Santa Cova

La primera agradable sorpresa que tenim en apropar-nos a la Santa Cova és constatar-ne l'extrema bellesa, fruit d'una simbiosi delicadament equilibrada entre natura i arquitectura. Hom no sap on comença l'una i on acaba l'altra.

La construcció de la capella data de finals del segle XVII i primers del XVIII (1696-1705). Encara a l'exterior, cal fixar la nostra atenció en els esplèndids murs de recolzament, de gran dimensió vertical, generats per la situació de l'edifici respecte al gran pendent de la muntanya.

En entrar-hi, ens trobem amb una capella de planta de creu que s'abriga sota una balma de la muntanya en un dels seus braços, que és el de la Santa Cova original. En aquest mateix lloc, al costat dret de sobre l'altar, hi ha una reproducció estilitzada de la imatge autèntica, ubicada a la basílica.

Disposats a visitar la capella, ens fixarem que, en el punt de simetria central, hi ha una cúpula semiesfèrica damunt de la qual hi ha una entrada de llum per una llanterna. Aquesta capella principal té adossada una construcció de tres crugies al voltant d'un petit claustre, en la qual s'apleguen la sala d'exvots, la sagristia, la sala de pelegrins, l'habitatge del monjo que acull els pelegrins i un hort de servei. Alguns d'aquests llocs també són visitables.

Arran dels esdeveniments ocorreguts a Montserrat durant la Guerra del Francès (1811-1812), aquest edifici sofrí greus danys, igual que el monestir i el santuari. A partir dels murs principals que quedaven dempeus, l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano (1828-1901) va fer el projecte de restauració (1857) seguint a grans trets el que definia l'arquitectura de l'edifici, amb l'aportació, però, de nous elements arquitectònics. Les obres s'iniciaren l'octubre de 1858 i duraren fins al desembre de 1859.

La història moderna de la Santa Cova ha tingut diversos esdeveniments de rellevància. Indiquem-ne només el més important des del punt de vista arquitectònic. El 4 de juliol de 1994, un incendi forestal va destruir les cobertes dels locals adjacents a la capella i al claustre, i aquest esfondrament va malmetre els paviments, els mobles i les obertures, que van quedar també cremades. Les fortes pluges de la tardor següent van ocasionar, a causa de la manca de suport vegetal que deixaren els incendis, una caiguda massiva de pedres i graves sobre el recinte de la Santa Cova i del camí d'accés. Per raons de seguretat, calgué tancar tant la Santa Cova com el camí que hi porta. Tot seguit, es va encarregar el projecte de restauració (1995) a l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel (1945) i les obres s'iniciaren la tardor del mateix any. Una nova circumstància, però, vingué a agreujar la situació: un fort aiguat esdevingut el 5 de setembre de 1995 desplaçà la llanterna de la cúpula de la capella, la base de la qual devia haver quedat afectada pels incendis de l'any anterior, i caigué damunt la cúpula, que s'esfondrà totalment i danyà la resta de les cobertes. S'encarregà al mateix arquitecte un segon projecte, que enllestí el maig de 1996. La inauguració de la restauració total de la Santa Cova es va fer el 19 de març de 1997.




Més informació





[ES] Del monasterio de Montserrat a la Santa Cova



Paseo desde el monasterio de Montserrat hasta el lugar en el que, según la tradición, fue hallada la imagen de la Virgen de Montserrat que discurre por un rosario monumental y rincones con bellas panorámicas de los parques naturales de la Muntanya de Montserrat y, en la lejanía, de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Ruta señalizada.

La caminata se inicia frente a la estación del cremallera de Montserrat. Se puede llegar a este lugar con el cremallera o el teleférico combinado con tren o coche, o directamente en coche. Para coger el cremallera, hay que acceder a Monistrol de Montserrat o bien con los FGC tomando el tren R5 de la línea Llobregat-Anoia (parada de Monistrol de Montserrat) o en coche por la carretera C-55 hasta el punto kilométrico 14 entre Olesa de Montserrat y Manresa. Desde Monistrol, se puede subir a Montserrat con el cremallera o en coche por la carretera BP-1121 (hay que tener presente que el aparcamiento del monasterio es de pago). Por otra parte, a la estación del teleférico también se puede acceder con los FGC (parada de Montserrat-Aeri de la misma línea) o en automóvil hasta el punto kilométrico 11 de la carretera C-55 cruzando el río Llobregat por un puente.

0,00 km (706 m). Se sale de delante de la estación del cremallera por unas escaleras que bajan junto a la vía en dirección NE.

0,14 km (686 m), 0 h 02 min. Estación superior del teleférico de Montserrat. Se sigue descendiendo por el camino. Más adelante (km 0,45, 631 m, 0 h 09 min), se deja un sendero a la izquierda (NE) por donde continúa el GR 5 y el GR 96 que estábamos siguiendo. Se debe proseguir siempre por el camino pavimentado (S/SO) hasta la Santa Cova.

0,63 km (588 m), 0 h 12 min. Estación inferior del funicular de la Santa Cova.

1,29 km (602 m), 0 h 21 min. Se deja un sendero que desciende a la izquierda (SE) y que lleva a Collbató.

1,40 km (611 m), 0 h 22 min. La Santa Cova. Se desanda el camino hasta el punto de inicio.

2,81 km (706 m), 0 h 45 min. Estación del cremallera de Montserrat, punto de partida y final del recorrido.

Explicaciones complementarias:

El camino de la Santa Cova y el rosario monumental

Desde la plaza de L'Abat Oliba, nos dirigimos a la plaza de la Creu. La atravesamos y llegamos al inicio de la carretera de salida de Montserrat. A la derecha de la larga marquesina, hay unas escaleras. Justo antes de bajarlas, ya vemos un letrero: Santa Cova. Después de haber hecho un primer tramo de escaleras, pasaremos por delante de la estación del teleférico de Montserrat, que funciona desde el año 1930. Aquí, a la izquierda, vemos el antiguo camino del cremallera que se adentra hacia un túnel; este transporte público, inaugurado en 1892, funcionó hasta 1957. Continuamos por las anchas escaleras de la derecha hasta encontrar la plaza donde empieza el rosario monumental. A media bajada, pasamos junto a la escultura de santo Domingo, de Josep M. Subirachs (1927), colocada en 1970. A la derecha de la plaza, vemos la estación inferior del funicular.

Hay que considerar las dificultades, el tiempo y los costes económicos a los que tuvieron que hacer frente nuestros antepasados para hacer este agradable camino. Las obras se iniciaron en 1693 y debían estar terminadas un año más tarde. Pero surgieron graves problemas de construcción, entre otros, a la hora de salvar el fuerte desnivel que presenta la montaña, y se tuvieron que barrenar muchas rocas, construir puentes para cruzar los torrentes y hacer paredes y taludes. No es de extrañar, pues, que la obra no quedara totalmente terminada hasta el 1704.

Con la aportación económica de asociaciones, instituciones y familias, este rosario monumental se inició en 1896 y se terminó en 1910. En la construcción, intervinieron arquitectos, escultores y artesanos diversos; por ello, cada grupo escultórico tiene un estilo propio. Con todo, la intervención decisiva de arquitectos como Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) o Antoni Gaudí (1852-1926), y de escultores como Josep Llimona (1864-1934) o los hermanos Vallmitjana (1828-1919, 1830-1905), hizo posible darle una unidad gracias a la cual se puede calificar como el conjunto arquitectónico monumental al aire libre más importante del modernismo catalán.

En 1983, se tuvo que hacer de nuevo el segundo misterio gozoso, la Visitación; el nuevo grupo escultórico, de bronce, se encomendó a Manuel Cusachs (1933).

El rosario monumental del camino de la Santa Cova, práctica devocional originada en el siglo XII, nos hace contemplar los quince episodios o misterios de la vida, pasión, muerte y resurrección de Jesús en los que María, su madre, estuvo presente.

La leyenda del descubrimiento de la virgen

La narración de la leyenda -el texto más antiguo que hace referencia es del 1239- nos dice que en el año 880, un sábado, ya al atardecer, unos niños pastores vieron descender del cielo una gran luz, acompañada de una bella melodía, que se ponía a media montaña. El sábado siguiente fueron con sus padres y la visión se repitió. Los cuatro sábados siguientes les acompañó el párroco del pueblo de Olesa y todos constataron dicha visión. Habiendo sido informado del evento, el obispo de la ciudad de Manresa organizó una visita, también en sábado. Allí vieron una cueva en la que encontraron la imagen de Santa María. Intentaron trasladarla en procesión a la ciudad de Manresa, pero fue en vano, lo que les hizo comprender que aquella imagen debía quedarse en la montaña de Montserrat.

La capilla de la Santa Cova

La primera agradable sorpresa que tenemos al acercarnos a la Santa Cova es constatar su extrema belleza, fruto de una simbiosis delicadamente equilibrada entre naturaleza y arquitectura. No se sabe dónde empieza una y dónde termina la otra.

La construcción de la capilla data de finales del siglo XVII y principios del XVIII (de 1696 a 1705). Aún en el exterior, hay que fijar nuestra atención en los espléndidos muros de apoyo, de gran dimensión vertical, generados por la situación del edificio respecto a la gran pendiente de la montaña.

Al entrar, nos encontramos con una capilla de planta de cruz que se abriga bajo una cueva de la montaña en uno de sus brazos, que es el de la Santa Cova original. En ese mismo lugar, en el lado derecho que hay encima del altar, hay una reproducción estilizada de la imagen auténtica, ubicada en la basílica.

Dispuestos a visitar la capilla, nos fijaremos que, en el punto de simetría central, se encuentra una cúpula semiesférica sobre la que hay una entrada de luz por una linterna. Esta capilla principal tiene adosada una construcción de tres crujías alrededor de un pequeño claustro, en la que se reúnen la sala de exvotos, la sacristía, la sala de peregrinos, la vivienda del monje que acoge a los peregrinos y un huerto de servicio. Algunos de estos sitios también son visitables.

A raíz de los acontecimientos ocurridos en Montserrat durante la Guerra de la Independencia (1811-1812), este edificio sufrió graves daños, al igual que el monasterio y el santuario. A partir de los muros principales que quedaban en pie, el arquitecto Francesc de Paula del Villar i Lozano (1828-1901) hizo el proyecto de restauración (1857) siguiendo a grandes rasgos lo que definía la arquitectura del edificio, con la aportación, sin embargo, de nuevos elementos arquitectónicos. Las obras se iniciaron en octubre de 1858 y duraron hasta diciembre de 1859.

La historia moderna de la Santa Cova ha tenido varios eventos de relevancia. Indicamos únicamente el más importante desde el punto de vista arquitectónico. El 4 de julio de 1994, un incendio forestal destruyó las cubiertas de los locales adyacentes a la capilla y al claustro, y este hundimiento estropeó los pavimentos, los muebles y las aberturas, que también se quemaron. Las fuertes lluvias del otoño siguiente ocasionaron, debido a la falta de cubierta vegetal que dejaron los incendios, una caída masiva de piedras y gravas sobre el recinto de la Santa Cova y del camino de acceso. Por razones de seguridad, fue necesario cerrar tanto la Santa Cova como su camino de acceso. A continuación, se encargó el proyecto de restauración (1995) al arquitecto Arcadi Pla i Masmiquel (1945) y las obras se iniciaron en el otoño del mismo año. Una nueva circunstancia, sin embargo, vino a agravar la situación: un fuerte aguacero acaecido el 5 de septiembre de 1995 desplazó la linterna de la cúpula de la capilla, cuya base debía haber quedado afectada por los incendios del año anterior, y cayó sobre la cúpula, que se derrumbó totalmente y dañó el resto de las cubiertas. Se encargó al mismo arquitecto un segundo proyecto, que terminó en mayo de 1996. La inauguración de la restauración total de la Santa Cova se hizo el 19 de marzo de 1997.




Más información





[EN] From Montserrat monastery to La Santa Cova



A walk from Montserrat monastery to the place where, tradition has it, the image of the Virgin of Montserrat was found, following a Monumental Rosary and particularly evocative spots of Montserrat Mountain Natural Park.
Marked trail.




More information





Font: Generalitat de Catalunya, 21/12/09

1 comentari

  • Foto de Ignacio01

    Ignacio01 12/06/2016

    Gracias amigo por la ruta y la información.
    Saludos ;)

Si vols, pots o aquesta ruta.