Dificultat tècnica   Moderat

Coordenades 307

Data de pujada 21 / febrer / 2013

Data de realització febrer 2013

-
-
166 m
9 m
0
1,4
2,9
5,74 km

Vista 2881 vegades, descarregada 46 vegades

a prop de l'Estartit, Catalunya (España)

Una cala verge situada entre l’Estartit i L’Escala : CALA PEDROSA .

Una vegada més Flora Catalana ha organitzat aquesta sortida que ha estat concorreguda per moltes persones interessades en els temes mediambientals i en l’aprofundiment del coneixement de la botànica i etnobotànica de les nostres contrades. Ens han acompanyat els especialistes Joan Font i Albert Mallol que amb les seves explicacions i comentaris han permès encuriosir als acompanyants i obrir noves expectatives. La passejada pot fer-se, sense aturades, en una hora i mitja.
Hem anat en direcció L’Estartit i una vegada a la rotonda de l’entrada, agafem direcció Roca Maura fins a trobar la cruïlla que va cap a L’Escala. Ens aturem a l’Alt de la Pedrosa (altiplà del Massís de Montgrí) i allà deixem els cotxes. Aquí comença la ruta a peu ( hi ha indicadors verticals). Si bé la tarda s’insinuava com si hagués de caure algun plugim, a mesura que passava el temps ha anat millorant i finalment, ha estat esplèndida.
La vegetació dominant és el garric (Quercus coccifera), l’ullastre ( Olea europeae var. Sylvestris ), l’estepa blanca ( Cistus albidus ) i les plantes aromàtiques com la farigola (Timus vulgaris), el romaní ( Rosmarinus officinalis), la ruda ( Ruta chalepensis) , la sempre viva ( Helichrysum stoechas), etc.
El sender pedregós davalla suaument entre el matollar. Cal anar en compte perquè les pedres són costerudes i poden fer relliscar. Aquí hem vist molts peus de frare cugot (Arisarum vulgare) que ja comencen a florir amb la seva caputxeta tan característica. També hi ha una munió de lliris de Sant Josep ( Asphodelus cerasiferus).
Cala Pedrosa és una cala verge, d’aigües poc profundes i recollida en un marc paradisíac entre pins i roques. Com el seu nom indica no és platja de sorra sinó de pedres arrodonides. Entre el roquisser de la cala hem pogut observar el fonoll marí (Crithnum maritimum) comestible i molt utilitzat a Mallorca a les amanides o bé conservat en vinagre pels aperitius, la pastanaga marina (Daucus gingidium), la cinerària ( Senecio cineraria ) que cal anar en compte doncs la seva ingesta és verinosa i un xic més amunt el coixí de monja ( Astragalus targacantha) que si hom s’hi asseu ( talment semblen un coixí) ha begut oli, ja que els agullons són afiladíssims.
Tot seguit hem fet parada i fonda. La Margarita portava melmelada de poma àcida i de garrofa i en Ramon xocolata i galetes ecològiques. Ens n’han ofert i tots els del voltant, igual com les abelles quan detecten el nèctar....ens hi hem apropat per tastar-ho.
De tornada, al mig del camí, hem trobat petits botonets d’una planta diminuta l’ Evax pygmaea, una curiositat botànica.
A la primavera quan la majoria de plantes comencin a florir, trepitjar aquests corriols ha de ser una complaença per la vista i un descobriment d’aromes, fragàncies i olors de tota mena. En definitiva un plaer per l’esperit i pels sentits.

1 comentari

  • Foto de capita haddock

    capita haddock 26/02/2013

    Com sempre un plaer llegir les teves explicacions Josep Maria. També al Baix Empordà es recol·lectava el fonoll marí, crec recordar que en el llibre dels "Dietaris de la Família Fina" se'n parla tot sovint.
    Cal provar d’asseure’s un dia en un “coixí de monja” per comprendre què hi ha més enllà dels cilicis!!
    Salut i Cames.

Si vols, pots o aquesta ruta.