Dificultat tècnica   Moderat

Coordenades 321

Data de pujada 1 / febrer / 2013

Data de realització febrer 2013

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
200 m
46 m
0
1,5
2,9
5,83 km

Vista 2241 vegades, descarregada 24 vegades

a prop de Cabanyes, Catalunya (España)

VALL DELS MOLINS I STA. MARIA DE FENALS D'AMUNT.

El punt d’inici es troba a la carretera de Calonge a Romanyà, just davant de la cruïlla que porta al Mas Rosselló i l’edifici del Campament ( antigues cavallerisses militars).
La força de l’aigua en aquesta vall va fer moure diversos molins fariners durant els segles XVIII i XIX. Encara es poden observar restes de recs, rescloses, basses..etc. El nom de la vall prové de 5 molins que es troben als marges de la riera Dels Molins : Molí de Més Amunt, molí d’en Lluís , molí Cremat, molí d’en Roques i molí del Mas Ambrós.
Aquesta riera de la conca de Calonge, d’uns 11 Km, neix a la serra de l’Escorpí, al massís de les Gavarres, a prop de la Cova d’en Daina (terme municipal de Romanyà) i desemboca a la riera de Calonge.
Abans de la sobreexplotació de les aigües, el mantell freàtic era més alt i el cabal, a la tardor, era suficient per fer anar tants molins per moldre la collita.
A l’estiu, és un recorregut fresc i ombrívol. El primer tram és planer i podem observar molta varietat botànica : bosc de ribera (avellaner, pollancre, freixe, vern, llorer, plàtan, evònim..). Podem discriminar fàcilment entre la “genista triflora” i la “genista de montpellier” perquè es poden trobar tàxons l’un al costat de l’altre. Davant mateix del Molí cremat hi han exemplars de cedre, xiprer blau i mimosa. Abunda molt el matapoll (Daphne gnidium) i el llobí blau ( Lupinus angustifolius).
El segon tram ve de pujada i s’hi pot clissar la botja d’escombres ( Dorycnium pentaphyllum)i la botja peluda (Dorycnium hirsutum), l’herba pigotera (Polypodium vulgare), el melic de venus (Umbilicus rupestris), etc.
A la font d’en Marsillach hi viu una alzina monumental .Seria desitjable que algú desembardissés el seu voltant,i tallés les branques seques. Seria un senyal de respecte per un ésser viu que el més probable és que ens sobrepassi . Al seu peu la font amb tres canots on hi creix l’enciamet de font, herba comestible ( Samolus valerandi).
Una vegada som a l’ermita de Sta. Maria de Fenals, la panoràmica és diversa. De cara al Nord, a l'esquerra ens queda Puig d’Arques i Vall Repòs, al davant, la urbanització del vescomtat de Cabanyes que clapeja la muntanya amb xalets de considerables dimensions. Ens preguntem si és això el que voldria abastar la nostra mirada.....si és sostenible, si és l’herència que voldríem per als nostres successors....La història ho dirà.
L’ermita ha estat restaurada per l’Ajuntament de Sta. Cristina d’Aro. És l’església més antiga de la zona. Ja existeixen notícies seves l’any 968 . Al segle XIII un terratrèmol va enfonsar un tram de la volta de canó i des de l’aleshores es va abandonar definitivament al culte. El mas del Monjo, al seu costat, està apuntalat i en molt mal estat. De la banda de Llevant hi ha una era trossejada de cairons amb un ratllat ( habitualment de tres ratlles) a la cara superior que impedia que els animals rellisquessin quan trepitjaven els cereals per al batre. Hauria estat un encert que s’hagués pogut restaurar com es va fer a l’església de Sant Cebrià dels Alls amb rajols fets per voluntaris i cuits a la rajoleria de Can Frigola .
Seguim pujant fins arribar a la cruïlla que ens portarà, per un fort pendent, fins el lloc de partida. En aquest tram, amb bosc mediterrani, hi trobarem diferents tipus d’estepa, argelaga negra, bruc, marfull, ginesta, etc.
La passejada es pot fer en dues hores si no ens entretenim massa.

1 comentari

  • Foto de jmarticampmajo

    jmarticampmajo 30/08/2013

    Espectacular l'ermita de Santa Maria de Fenals

    Ha fet aquesta ruta veure detalls

Si vols, pots o aquesta ruta.