Dificultat tècnica   Moderat

Temps  5 hores 51 minuts

Coordenades 2010

Data de pujada 31 / agost / 2012

Data de realització agost 2012

-
-
863 m
486 m
0
4,7
9,4
18,86 km

Vista 4038 vegades, descarregada 66 vegades

a prop de Rocafort de Queralt, Catalunya (España)

Tres són les grans coves conegudes del vessant occidental de la Serra de Comaverd, a la Conca de Barberà: Cova del Potau (o del Pi Blanc o del Pa Blanc), Cova del Cano i Cova Cativera.

En aquesta ruta circular, amb sortida i arribada a Rocafort de Queralt, visitarem totes tres coves, que es troben dins del terme municipal de Sarral.

Excursió molt variada i entretinguda. Passarem per asfalt (molt poc i al començament), per pistes amples de terra (sobre tot de tornada seguint el GR), per corriols ombrívols, per corriols (quasi) perduts i pel mig de parades o camps (on abans hi havia camí de pas).

Totes tres coves s'assemblen en que en realitat són més aviat balmes formades al començament dels barrancs calcaris de la Serra i que han estat usades des de temps immemorial pels homes (formen parts dels més de 100 jaciments prehistòrics registrats al terme de Sarral. Molt recomanable visitar la web de l'arqueòleg i amant de les terres sarralenques Antoni Freixas i Massana.

Però al mateix temps, cadascuna té les seves pròpies característiques.

La Cova del Potau (com l'anomenen a Sarral) o del Pi Blanc o del Pa Blanc (com l'anomenen a Montbrió de la Marca, però és pa o pi o de les dues maneres?) té uns 50 metres d'amplada. L'interior és molt argilós i amb un apilament de pedres, segurament fet per pastors per a guardar-hi bestiar. Hi ha una part superior que pot considerar-se com a una cova dalt de la cova pròpiament dita (com un dúplex). És la menys coneguda.

La Cova del Cano també té unes dimensions d'uns 50 metres d'amplada, molt similar a l'anterior. Peró dins, cap el mig, hi trobem una zona humida amb força molsa i petites estalactites. A l'època de pluges, s'hi forma una bonic salt d'aigua caient des de sobre.

La Cova Cativera, pot-ser la més coneguda, és la més petita, de poc més de 20 metres d'amplada. Més recollida i frondosa, a l'interior hi ha un petit espai humit i amb estalactites on (quasi) sempre s'hi pot trobar un toll d'aigua. Al sostre hi ha una imatge de la verge.

Pel que fa al camí.

Després de sortit de Rocafort per un petit tram de carretera passant per davant de la Cooperativa / Catedral del vi, anem seguint corriols i travessem parades (camps de terra) on abans hi havia el camí, fins arribar a la carretera de Montbrió. Un cop travessada, seguim corriols (agafant en dos bifurcacions l'opció de la dreta) fins arribar-hi.

De la Cova del Potau reculem una mica i, després de seguir un ample camí, travessem un barranc per un camí quasi perdut (i que quants més hi passem, abans recuperarem). És el tros més difícil (però més divertit) de tot l'itinerari. Recomanat portar pantalons (o mitjons) llargs. Arribar a la Cova del Cano per baix mereix la pena.

De la Cova del Cano a la Cativera, anem seguint camins i pistes sense dificultat.
La tornada la fem, passant per Montbrió de la Marca, d'acord al GR 175 o Ruta del Cister. Molt bones vistes tota l'estona.

Agraïm l'ajut i companyia de l'Antoni Ballester, de Rocafort, bon coneixedor d'aquestes muntanyes fins a nivells sorprenents i que vàrem tenir la sort que ens va guiar en aquest singular itinerari. També felicitem als membres del Club Excursionista Sarralenc per les bones indicacions que han anat col·locant per seguir els camins d'accés a les coves.

I per acabar, si després de la passejada voleu menjar bé, preneu nota: Restaurant Rocafort, 977 89 80 66, a la Plaça de l'Església, o Restaurant Mircla, 977 89 80 27, a peu de la carretera, ambdós a Rocafort de Queralt. I no oblideu de passar pel Celler Cooperatiu de les Tres Naus, obra mestre de César Martinell.

Fins la propera.

Salut i botes.
Bloc amb rutes nostres a http://ambotes.wordpress.com

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.