Dificultat tècnica   Moderat

Temps  4 hores 32 minuts

Coordenades 845

Data de pujada 1 / setembre / 2017

Data de realització agost 2017

-
-
1.168 m
675 m
0
2,6
5,3
10,51 km

Vista 222 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Vallclara, Catalunya (España)

A la vista de com ens han agradat els altres itineraris del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, n’hem fet un altre: L’Itinerari 3, per la teixeda i la roureda de roure reboll.

Un altre cop, hem seguit fil per randa les senyalitzacions de l’itinerari, excepte les extensions al Tossal de la Baltasana i a les Coves d’en Pere, donat que ja ho havíem fet en una ruta anterior, que és totalment complementària a aquesta. Sí hi voleu anar vosaltres, no teniu cap problema doncs està ben indicat (i si no ho coneixeu, paga la pena).

I si ens agrada molt el Barranc de Castellfollit, ara també podem dir que ens agrada molt el seu veí Barranc del Titllar!

Quan vàrem mirar la ruta sobre el plànol, no ens agradava que hi hagués un tram que no és circular entre l’Àrea de lleure de la Font de la Teula i la Casa Forestal del Titllar. Doncs bé, és un corriol absolutament recomanable. És més, creiem que si es va amb canalla, fer només part d’aquest recorregut ja pot ser magnífic (les criatures agafant pedres, pinyes ...).

Quin emplaçament la Casa forestal del Titllar! (sembla ser que abans hi van ser els monjos, i força abans els romans ...).

Per cert, és Titllar o Tillar? Ho hem vist escrit de les dues maneres ...

A partir d’aquí, encara que es sua la cansalada a la pujada, a seguir gaudint de la vegetació, de la geologia, de les vistes, de ...

Fa una mica de pena passar pel costat de les runes del Mas d’en Pagès, ara ple de pins, i pensar que aquest era el mas més alt de totes les Muntanyes de Prades (està a 100 metres per sobre dels Cogullons, per exemple) i que hi havia molts camps cultivats.

Molt agradable la pista plana que es segueix per dalt, amb la típica roca i sorra vermella del Buntsandstein. I gran i variada vegetació. I bones vistes.

Encara que no estigui senyalitzat explícitament, a costat de la Font de l’Obis, la cavitat enreixada correspon a una de les moltes mines que van ser explotades a la zona, en aquest cas fins a meitat del segle passat.

I el premi final són els grans teixos a la part final del corriol de baixada, sobre tot el darrer amb les seves llargues i ombrívoles branques.

Ah! I la Font de la Teula ... En la nostra opinió, si no hi teniu especial interès, podeu obviar el quasi quilòmetre entre anar-hi i tornar. No està mal ... però amb la resta de recorregut ja n’hi ha més que suficient.

Bona ruta!

Salut i botes.
www.ambotes.com

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.