Dificultat tècnica   Fàcil

Coordenades 2953

Data de pujada 5 / juny / 2017

Data de realització juny 2017

-
-
531 m
386 m
0
8,6
17
34,36 km

Vista 169 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de Guissona, Catalunya (España)

[CA] De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges



Des de Guissona l'excursió s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra. Concabella, com Ratera, les Pallargues, Florejacs, les Sitges i Palou de Sanaüja conserven fortificacions i castells medievals de quan la vall del Sió feia el paper de línia defensiva entre els comtats cristians i les terres de l’Al-Àndalus. Alguns d’aquests edificis són visitables; cal informar-se’n abans d’emprendre la sortida. Per la seva banda, a Pelagalls es pot visitar l’església romànica de Sant Esteve, amb una magnífica portada esculpida, de gran interès i, a Guissona, població pròspera mercès a la seva indústria d’alimentació de magnitud europea, cal visitar el nucli històric, les muralles, els portals, el museu i les ruïnes de la ciutat romana d'Iesso.

En els propers anys, el paisatge d’aquests entorns canviarà radicalment de fesomia mercès al sistema de reg Segarra-Garrigues, l'obra hidràulica més ambiciosa que s'ha plantejat a Catalunya des de la construcció del canal d'Urgell, realitzada al segle XIX. El canal, que té 85 km de llargada, connecta l'embassament de Rialb (Noguera) amb el de l'Albagés (Garrigues) dibuixant un arc paral·lel al canal d'Urgell; permetrà la conversió d'unes 70.150 ha en terres de regadiu.

Ruta senyalitzada.




L’inici del recorregut és a Guissona on es pot arribar des de Cervera per la carretera L-311 en direcció N cap a Ponts i Andorra.

0,00 km (489 m). La ruta comença a la plaça del Vell-Pla de Guissona, situada al costat del portal de l'Àngel a l’exterior de la muralla que protegia el centre històric. S’entra al casc antic passant per sota d’aquest portal, es travessa la plaça Major, presidida per la imponent església-col·legiata de Santa Maria i, pel carrer dels Botiguers se surt al carrer de la Bisbal, que cal prendre cap a la dreta (SO). Passat el portal de Sant Roc es continua recte (SO) pel carrer de les Guinguetes; immediatament, en una gran rotonda, s’enllaça amb l’Avinguda de Tàrrega (o carretera L-310), on cal continuar en direcció SO.

0,80 km (475 m). Cal prendre la primera semi-rotonda que es troba per girar cap a l’esquerra (S) travessant la carretera. Es continua pel passeig de la Fonteta i se surt de Guissona per la pista de terra que hi ha al final. Es deixa a mà esquerra (E) una capelleta dedicada a Sant Antoni (1,40 km) i es creua la carretera L-311 (1,60 km). La pista continua a l’altra banda, ara cap al SO.

2,30 km (501 m). Ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig, neoromànica. Es continua per la pista principal, que al cap de poc tomba a ponent, en direcció a Gra.

4,60 km (465 m). Carretera L-310, que es creua per entrar al petit nucli de Gra, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs. Deixant a mà esquerra l’església de Sant Salvador, es creua la població passant per les places Major i del Vall i es continua cap a ponent per una pista asfaltada que de seguida cal deixar a l’esquerra (al S, 5,05 km). Es continua recte (OSO) per un camí que lentament va girant cap al S. Se segueix el traçat principal (senyalitzat), en direcció a Concabella, on s’arriba després de travessar, de nou, la carretera L-310.

7,10 km (412 m). Concabella, terme d’Els Plans de Sió. Cal veure-hi l’església parroquial de Sant Salvador i el castell de Concabella, documentat al segle XI, visitable i en procés de restauració, on destaquen diversos elements ornamentals d’interès i l’obra constructiva, de notable perfecció. Se surt del poble cap a ponent. A la rotonda que hi ha a la sortida es pren la carretera de Pallargues, la L-304. Cal estar atents a la desviació de Ratera, situada a poca distància (punt 8,00 km), on es gira a l’esquerra (SO) travessant la calçada d’asfalt.

8,20 km (401 m). Castell de Ratera, documentat des del segle XI, modificat en estil gòtic els segles XIV i XV. Al seu costat destaca l’antic molí fariner, del segle XVI. No està obert a les visites públiques. El menut llogarret medieval de Ratera, situat al NO del castell (s’hi accedeix continuant 180 m més per la carretera que s’ha deixat abans), és una vila closa amb una única portalada d’entrada. L’església va romandre fora vila.

Es continua cap al sud. Al punt 8,65 km es desemboca en una pista que se seguirà cap a la dreta (ONO) i, després (9,20 km) cap al N i NO, en direcció a Sisteró.

10,35 km (394 m). Sisteró, poble del terme dels Plans de Sió. Abans d’entrar al centre cal girar a l’esquerra (SO) per anar fins al nucli de Pelagalls, situat a 0,45 km, on cal veure-hi l’església romànica de Sant Esteve, notable, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1982, amb una portada molt bella i ben esculpida. Es torna enrere fins a Sisteró i, girant a l’esquerra, cap al nord, es creua el poble i es torna a prendre la carretera L-304 cap a l’esquerra (O) per anar a les Pallargues.

12,88 km (411 m). Les Pallargues, cap i casal del municipi dels Plans de Sió. Plaça Major, davant del castell. Aquest edifici, documentat des del 1061, pertany al tipus de castell-palau típic de la Segarra. La seva planta, irregular, està formada per tres polígons fruit de diverses etapes constructives. És visitable.

El nucli antic del poble està disposat al seu redós conjuntament amb l’església de Sant Salvador, reconstruïda en estil neoclàssic. Se surt pel carrer de Prat de la Riba i, després, pel del Raval, en direcció NE; es deixa una primera desviació a la dreta (13,24 km) i, més enllà, una segona que du al cementiri.

13,67 km (402 m). Es creua el canal Segarra-Garrigues per un pont i es gira a la dreta (E); una mica més endavant, la pista gira al NE i al punt 14,60, al N, tot deixant un trencall a la dreta (S). Se segueix la pista principal deixant desviacions secundàries a banda i banda.

16,07 km (469 m). Cruïlla del Bosquet o de les Deveses. Se segueix recte (N). Després d'una suau baixada entre cultius, es passa pel fons de la vall, es puja fins a la carretera LV-3133 i, tombant a l'esquerra (O), s'accedeix a Florejacs.

18,65 km (486 m). Florejacs. Cal entrar a l'interior del nucli clos, on destaquen l'església i el castell medieval, visitable. Es reprèn la carretera, ara cap a llevant, deixant a la dreta el trencall de l'anada.

19,26 km (476 m). S'abandona la carretera al costat de la Bassa Bona i s'agafa a l'esquerra (NE) una pista ampla asfaltada. Immediatament després, es deixa un trencall a la dreta i un altre a l'esquerra. Al N es distingeix el castell de les Sitges, on s'ha d'arribar prenent una desviació de la dreta (NE) que hi dóna accés.

21,30 (530 m). Castell de les Sitges, de bella factura, en estil romànic i gòtic i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. És visitable. Es passa per davant del castell, es fa una ziga-zaga a la dreta i, deixant a l'esquerra l'església romànica de Sant Pere, es continua per la pista cap a llevant. El camí, primer força pedregós, més endavant llis i ample, desemboca a la carretera de Florejacs, (LV-3133; km 22,73), que es pren a l'esquerra (E). Quatre-cents metres més enllà, parant molta atenció a la circulació, es creua la carretera L-313 de Ponts a Guissona i es gira a l'esquerra per prendre, seixanta metres després, un trencall asfaltat de la dreta (NE) que porta a Palou de Sanaüja deixant un camí que s'enfila a la dreta. Se segueix pel vial asfaltat que rodeja el turó sobre el qual s'aixeca el poble.

24,20 km (515 m). S'és a l'alçada del cementiri; una mica més enllà, hi ha el trencall que, per la dreta, puja a Palou. L'itinerari continua per la pista de l'esquerra en direcció E. Es desemboca a una pista transversal (km 24,97) i es tomba a la dreta (S). La pista va girant a llevant i, al km 25,91, es troba una bifurcació: es continua recte (E) deixant a mà dreta (S) la pista que porta a Guarda-si-venes. El camí avança recte cap a llevant sota uns roures entre camps de conreu i pujant suaument. Més enllà, es passa el mirador de la Creu de Condomines, es gira a la dreta i es davalla fins a la carretera de Sanaüja (L-314).

26,61 km (524 m). A l'alçada del mas Ramon, es creua la carretera de Sanaüja (L-314) i s'agafa la pista de l'altra banda. Es continua en direcció E i, més endavant, es deixa a l'esquerra la desviació que porta al Sagrat Cor de la Segarra, visible al N. Es travessa una cruïlla i la pista va girant cap al SE. Per la pista principal, es desemboca, a l'alçada d'un magatzem, a la pista d'accés al mas Farell, on es gira a la dreta (S). Més enllà, es deixa a la dreta (E) una desviació (km 29,72) i se surt a la carretera de Biosca (C-451).

30,26 km (504 m). Carretera C-451 de Biosca. Cal creuar-la parant atenció i prendre, a l'altra banda, l'accés a Massoteres (SE). Mig quilòmetre més endavant se surt a la carretera LV-3113 de Guissona a Massoteres. Es pren cap a la dreta (SO) i se segueix durant 300 m fins a trobar una pista que se segueix cap a l'esquerra (SE).

32,35 km (524 m). Font de l'Estany, raconada fresca i ombrívola, amb taules i bancs. La pista dóna la volta a la font, continua en direcció SO i desemboca a la carretera LV-3201 de Guissona a Sant Guim de la Plana. Es gira a la dreta (NO) i s'entra a Guissona pel carrer de Torres d'Escrivà. Seguint el traçat de la carretera, es torna al punt de sortida.

34,37 km (489 m). Plaça del Vell-Pla de Guissona, punt final de l'itinerari.




Més informació





[ES] Desde Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, Les Pallargues, Florejacs y Les Sitges



Desde Guissona la excursión se adentra por algunos de los lugares más atractivos de la Segarra. Concabella, como Ratera, Pallargues, Florejacs, Les Sitges y Palou de Sanaüja conservan fortificaciones y castillos medievales de cuando el Sió representaba la línea defensiva entre los condados cristianos y las tierras de Al-Andalus. Algunos de estos edificios son visitables; hay que informarse antes de emprender la marcha. Por su parte, en Pelagalls se puede visitar la iglesia románica de Sant Esteve, con una magnífica portada esculpida, de gran interés y, en Guissona, población próspera gracias a su industria de alimentación de magnitud europea, hay que visitar el núcleo histórico, las murallas, los portales, el museo y las ruinas de la ciudad romana de Iesso.

En los próximos años, el paisaje de estos entornos cambiará radicalmente de fisonomía gracias al sistema de riego Segarra-Garrigues, la obra hidráulica más ambiciosa que se ha planteado en Cataluña desde la construcción del Canal de Urgell, realizada en el siglo XIX. El canal, que tiene 85 km de longitud, conecta el embalse de Rialb (Noguera) con el de L’Albagés (Garrigues) dibujando un arco paralelo al canal de Urgell; permitirá la conversión de unas 70.150 ha en tierras de regadío.

Ruta señalizada.




Hay que ir a Guissona desde Cervera tomando la carretera L-311 en dirección N, hacia Ponts y Andorra.

0,00 km (489 m). La ruta comienza en la plaza del Vell-Pla de Guissona, situada junto al portal de L'Àngel y cerca del centro histórico. Se entra en el casco antiguo pasando por debajo de este portal, se atraviesa la plaza Major, presidida por la imponente iglesia-colegiata de Santa Maria y, por la calle Dels Botiguers se sale a la calle de la Bisbal, que hay que tomar hacia la derecha (SO). Pasado el portal de Sant Roc se sigue recto (SO) por la calle de Les Guinguetes; inmediatamente, en una gran rotonda, se enlaza con la Avenida de Tàrrega (o carretera L-310), donde hay que continuar en dirección SO.

0,80 km (475 m). Hay que tomar la primera semi-rotonda que se encuentra para girar hacia la izquierda (S) atravesando la carretera. Se continúa por el paseo de la Fonteta y se sale de Guissona por la pista de tierra que hay al final. Se deja a mano izquierda (E) una capilla dedicada a Sant Antoni (1,40 km) y se cruza la carretera L-311 (1,60 km). La pista continúa por el otro lado, ahora hacia el SO.

2,30 km (501 m). Ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig, neorrománica. Se continúa por la pista principal, que al poco tumba a poniente, en dirección a Gra.

4,60 km (465 m). Carretera L-310, que se cruza para entrar en el pequeño núcleo de Gra, perteneciente al municipio de Torrefeta y Florejacs. Dejando a mano izquierda la iglesia de Sant Salvador, se cruza la población pasando por las plazas Major y del Vall y se sigue hacia poniente por una pista asfaltada que enseguida hay que dejar a la izquierda (al S, 5,05 km ). Se sigue recto (OSO) por un camino que lentamente va girando hacia el S. Se sigue el trazado principal (señalizado), en dirección a Concabella, donde se llega después de atravesar, de nuevo, la carretera L-310.

7,10 km (412 m). Concabella, término de Els Plans de Sió. Hay que ver la iglesia parroquial de Sant Salvador y el castillo de Concabella, documentado en el siglo XI, visitable y en proceso de restauración, donde destacan diversos elementos ornamentales de interés y la obra constructiva, de notable perfección. Se sale del pueblo hacia poniente. En la rotonda que hay a la salida se toma la carretera de Pallargues, la L-304. Hay que estar atentos a la desviación de Ratera, situada a poca distancia (punto 8,00 km), donde se gira a la izquierda (SO) atravesando la calzada de asfalto.

8,20 km (401 m). Castillo de Ratera, documentado desde el siglo XI, modificado en estilo gótico los siglos XIV y XV. A su lado destaca el antiguo molino de harina, del siglo XVI. No está abierto a las visitas públicas. La pequeña aldea medieval de Ratera, situada al NO del castillo (se accede continuando 180 m más por la carretera que se ha dejado antes), es una villa cerrada con una única puerta de entrada. La iglesia permaneció fuera de la villa.

Se continúa hacia el sur. En el punto 8,65 km se desemboca en una pista que se seguirá hacia la derecha (ONO) y, después (9,20 km) hacia el N y NO, en dirección a Sisteró.

10,35 km (394 m). Sisteró, pueblo del término de Els Plans de Sió. Antes de entrar al centro hay que girar a la izquierda (SO) para ir hasta el núcleo de Pelagalls, situado a 0,45 km, donde hay que ver la iglesia románica de Sant Esteve, notable, declarada Bien Cultural de Interés Nacional en 1982, con una portada muy bella y bien esculpida. Se vuelve atrás hasta Sisteró y, girando a la izquierda, hacia el norte, se cruza el pueblo y se vuelve a tomar la carretera L-304 hacia la izquierda (O) para ir a Les Pallargues.

12,88 km (411 m). Les Pallargues, capital del municipio de Plans de Sió. Plaza Major, frente al castillo. Este edificio, documentado desde el 1061, pertenece al tipo de castillo-palacio típico de la Segarra. Su planta, irregular, está formada por tres polígonos fruto de varias etapas constructivas. Es visitable.

El casco antiguo del pueblo está dispuesto a su alrededor conjuntamente con la iglesia de Sant Salvador, reconstruida en estilo neoclásico. Se sale por la calle Prat de la Riba y, después, por la de El Raval, en dirección NE; se deja una primera desviación a la derecha (13,24 km) y, más allá, una segunda que lleva al cementerio.

13,67 km (402 m). Se cruza el canal Segarra-Garrigues por un puente y se gira a la derecha (E); un poco más adelante, la pista gira al NE y en el punto 14,60 km, hacia el N, dejando un desvío a la derecha (S). Se sigue la pista principal dejando desvíos secundarios a ambos lados.

16,07 km (469 m). Cruce del Bosquet o de Les Deveses. Se sigue recto, hacia el N. Después de una suave bajada entre cultivos, se pasa por el fondo del valle, se sube hasta la carretera LV-3133 y, girando a la izquierda (O), se accede a Florejacs.

18,65 km (486 m). Florejacs. Hay que entrar en la aldea y visitar la iglesia y el castillo medieval, visitable. Se retoma la carretera, ahora hacia levante, dejando a la derecha el desvío de la ida.

19,26 km (476 m). Se abandona la carretera junto a la Bassa Bona y se toma a la izquierda (NE) una pista ancha asfaltada. Inmediatamente después, se deja un desvío a la derecha y otro a la izquierda. Al N se divisa el castillo de Les Sitges, donde se tiene que llegar tomando una desviación de la derecha (NE).

21,30 km (530 m). Castillo de Les Sitges, de bella factura, en estilo romànico y gótico, declarado Bien Cultural de Interés Nacional. Es visitable. Se pasa por delante del castillo, se hace un zigzag a la derecha y, dejando a la izquierda la iglesia románica de Sant Pere, se continúa por la pista hacia levante. El camino, primero bastante pedregoso, más adelante liso y ancho, desemboca en la carretera de Florejacs (LV-3133; km 22,73), que se toma a la izquierda (E). Cuatrocientos metros más allá, prestando mucha atención a la circulación, se cruza la carretera L-313 de Ponts a Guissona y se gira a la izquierda para tomar, sesenta metros después, un desvío asfaltado de la derecha (NE) que lleva a Palou de Sanaüja dejando un camino que sube a la derecha. Se sigue por el vial asfaltado que rodea el cerro sobre el que se levanta el pueblo.

24,20 km (515 m). Se llega a la altura del cementerio. Un poco más allá, está el desvío que, por la derecha, sube a Palou. El itinerario continúa por la pista de la izquierda en dirección E. Se desemboca en una pista transversal (km 24,97) y se gira a la derecha (S). La pista va girando a levante y, en el km 25,91, se encuentra una bifurcación: se sigue recto (E) dejando a mano derecha (S) la pista que lleva a Guarda-si-venes. El camino avanza recto hacia levante bajo unos robles entre campos de cultivo y subiendo suavemente. Más allá, se pasa el mirador de la Creu de Condomines, se gira a la derecha y se baja hasta la carretera de Sanaüja (L-314).

26,61 km (524 m). A la altura de la masía Ramon, se cruza la carretera de Sanaüja (L-314) y se toma la pista del otro lado. Se continúa en dirección E y, más adelante, se deja a la izquierda el desvío que lleva al Sagrat Cor de la Segarra, visible al N. Se atraviesa un cruce y la pista va girando hacia el SE. Por la pista principal, se desemboca, a la altura de un almacén, en la pista de acceso a la masía Farell, donde se gira a la derecha (S). Más allá, se deja a la derecha (E) una desviación (km 29,72) y se sale a la carretera de Biosca (C-451).

30,26 km (504 m). Carretera C-451 de Biosca. Hay que cruzarla con atención y tomar, al otro lado, el acceso a Massoteres (SE). Medio kilómetro más adelante se llega a la carretera LV-3113 de Guissona a Massoteres. Se toma a la derecha (SO) y se sigue durante 300 m hasta encontrar una pista que se sigue hacia la izquierda (SE).

32,35 km (524 m). Fuente de L'Estany, rincón fresco y sombrío, con mesas y bancos. La pista rodea la fuente, continúa en dirección SO y desemboca en la carretera LV-3201 de Guissona a Sant Guim de la Plana. Se gira a la derecha (NO) y se entra en Guissona por la calle de Torres d'Escrivà. Siguiendo el trazado de la carretera, se vuelve al punto de salida.

34,37 km (489 m). Plaza del Vell-Pla de Guissona, punto final del itinerario.




Más información




Font: Generalitat de Catalunya, 30/06/2017

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.