Dificultat tècnica   Difícil

Temps  5 hores 22 minuts

Coordenades 1886

Data de pujada 10 / abril / 2017

Data de realització abril 2017

-
-
945 m
295 m
0
5,0
10
20,09 km

Vista 757 vegades, descarregada 18 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

Excursió basada en una publicació de l'any 1898 titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí" de Norbert Font i Sagué, que recull tres excursions pels entorns de Bigues que van fer alguns dels pioners de l'excursionisme i l'espeleologia a Catalunya. Aquesta excursió en concret la realitzaren els germans Francesc i Anton Maspons i Anglasell, Pere Pagès, un mosso i qui en va fer la ressenya, en Norbert Font i Sagué, el dia 27 de juliol de 1897.

Aquest itinerari intenta correspondre's a l'excursió que van fer als Cingles de Bertí des de la casa pairal dels Maspons. Per evitar monòton desnivell en bona part asfaltat, s'ha estimat convenient sortir i acabar de ca l'Adzet, al costat de l'església de Sant Pere de Bigues, en el Turó, el nucli històric de Bigues.

Descripció

Del costat de ca n'Adzet seguim el camí del Salt de Núvia. Al finalitzar l'asfalt arribem al lloc de Salt de Núvia, on s'ubica una de les llegendes més conegudes i difoses de Bigues, que en bona part recolliren Francesc de Sales i Maria del Pilar Maspons i Labrós, pare i tieta de Francesc Maspons i Anglasell. Seguim sense deixar la pista, ara ja de terra. Quan comença a obrir-se el paisatge, deixem la pista principal per prendre la que es desprèn a l'esquerra (km 0'7), que no la deixarem fins a can Torroella (km 2). A l'alçada de la casa, la pista principal queda barrada per una cadena, i a l'esquerra surt una antiga pista, poc fressada, que puja a can Canals (km 2'6), on retrobem per la dreta la pista que hem deixat a l'inici de l'excursió.

Seguim al nord, pel congost format pel torrent de can Canals. Deixem un camí que se'n va al nord-est (km 3), creuem a gual el torrent (habitualment sec o amb poca aigua) i deixem la pista principal per enfilar-nos a la dreta cap al Serrat de can Quintanes (km 3'5). A l'arribar a la carena rebem la pista que puja de can Quintanes (km 3'9), i els Cingles de Bertí se'ns obren al davant nostre en tot el seu esplendor. Poc després, un corriol molt malmès de terra vermellosa s'enfila per una carena a l'esquerra (km 4'1) que va apropant-se a la cinglera. Quan ja l'estem resseguint, trobem el trencant, marcat amb una fita i amb marques de pintura desgastada, on comença el camí del grau del Traver (km 4'7). Ja en ple grau, en un dels revolts a la dreta però encara sense tocar la paret de la cinglera, hi ha el camí que mena al Cau de la Guilla (km 5'4), a la cal anar amb molt de compte si s'hi vol accedir -una corda i una mena de passamà ens hi ajuden-. Retornats al grau, acabem de pujar-lo i sortim al camí de can Mestret al Turó de les Onze Hores (km 5'8), que seguim a la dreta.

Recuperant forces arribem ben aviat a la pista que puja de Puiggraciós i tombem cap a can Mestret (km 6) i ens dirigim cap al Clascar, que destaca al davant nostre, pel camí del Sot de la Llòbrega, el de l'esqeurra, seguint els senyals del PR C-33. Creuat el torrent, pugem per un característic camí empedrat i poc després arribem al fantasiós mas (km 6'9). Voltant-lo per ponent, trobem un ombrívol, planer i bonic corriol que ens porta directament a Sant Pere de Bertí (km 7'6) i a l'alçada de can Magre i ca l'Escolà trobem una amplíssima pista que seguim a la dreta en direcció ascendent (km 7'7) i que ben aviat deixem a l'esquerra per un camí per on torna a passar el PR C-33, al costat d'un senyal indicador (km 7'8). L'ascensió ofereix bones vistes i arribem a la casa enrunada de Barnils (km 8'4), i un cop passada deixem la ruta que portem per trencar a la dreta per una pista que volta l'edifici i ràpidament l'abandonem per un camí que s'enfila a l'esquerra per arribar al Pla de les Escorces. Cal estar atents quan el camí s'encara al nord, un corriol poc evident se'n va a llevant (km 8'9) i mena directament al cim del Puigfred, on hi ha un vèrtex geodèsic (km 9'2), i on la vegetació no deixa veure el paisatge que s'hauria de veure.

L'itinerari continua ara cap al sud sud-est, baixant pel Serrat de les Escorces, per un corriol que ben aviat surt del bosc i ens regala esplèndides panoràmiques, i ens porta directament a les runes de ca n'Esmolet (km 10'3), on recuperem la pista que puja de Puiggraciós a Sant Miquel Sesperxes i que seguirem vers el nord-est fins al Camp d'en Coll (km 10'7). Aquí seguirem la pista que es dirigeix al sud-est, tot resseguint la cinglera, i arribem a la Taula (km 10'9), un lloc excel·lent per esmorzar. Poc després, la pista tomba però seguirem recte per un corriol, que té un parell de passos on per baixar ens haurem d'ajudar de les mans, sempre seguint la cinglera i amb bones vistes. En un replà després d'un relleix trobem el grau de Montmany (km 11'4), per on baixem i anem seguint el cingle fins que quan el camí guanya amplada trobem un corriol que surt a la dreta (km 11'9), que inicialment s'enfila fortament però que molt aviat passa a ser una pujada constant i suau. Arribem a la pista del Grau Mercader (km 12'4) i la seguim en sentit descendent vers el Coll de Can Tripeta (km 12'7), el Santuari de Puiggraciós (km 13'6) i el Serrat de l'Ocata (km 14'4).

Passat el fantàstic nucli rural del Serrat, arribem a la urbanització del mateix nom. Seguim l'anomenada carretera de Puiggraciós, el carrer Eduard Toldrà (km 15) i la carretera de Sant Bartomeu (km 15'9). Davant per davant de can Ciurans (km 16'4), deixem la urbanització i una pista asfaltada ens porta a l'ermita de Sant Bartomeu (km 16'6). A partir d'aquí, la pista passa a ser de terra i ja no la deixem fins arribar a Bigues, després de passar per la Font de la Figuerota (km 17'4) i Collfred (km 18'2). Arribem a la carretera de Puiggraciós, davant per davant de ca l'Isidret (km 19'1) i sense deixar-la arribem al punt d'inici de l'itinerari.

Nota: Si prenem com a sortida i arribada la Plaça del Mercat, d'on surten les altres dues rutes, el recorregut s'incrementa en 2'5 quilòmetres. Cal seguir pel Camí de can Badell, carrer de Sant Pau i carrer de Sant Pere (aquests dos, pistes de terra) i avinguda de Catalunya, que són +/- 90 metres de desnivell aproximadament (coincideix amb els primers 1'25 quilòmetres d'aquesta excursió).

Maspons i Anglasell 1897: Les Barbotes, l'Avencó i Vallderrós.
Maspons i Anglasell 1897: Sant Miquel del Fai i Roca Gironella.

Índex IBP: 86.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.