Dificultat tècnica   Moderat

Temps  6 hores 26 minuts

Coordenades 2117

Data de pujada 4 / abril / 2017

Data de realització abril 2017

-
-
2.312 m
1.582 m
0
3,2
6,4
12,8 km

Vista 167 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Saldes, Catalunya (España)

Itinerari (circular): Pleta de la Vila (1599 m) – Font Freda (1675 m) – les Planelles (1950 m) – Cap de la Pleta de l’Os (2164 m) – Refugi d’Ensija (2166 m) – Gallina Pelada (2321 m) – Refugi d’Ensija (2166 m) – cruïlla (2180 m) – Pla de les Tores (2280 m) – Collet (2241 m) – la Creu de Ferro (2296 m) – Pla d’Ensija (2196 m) – Barranc de Llobateres (2209 m) – confluència amb Barranc d’Ensija (2205 m) – Pista del Coll de Pradell (1687 m) – Pleta de la Vila.

Distància: 12,8 km; Desnivell ascens total: 1051 m
Temps total: 6h23'; Desnivell baixada total: 1020 m
Temps efectiu: 4h15’; Ritme de marxa: 2,1 km/h

Petit tresor del Prepirineu oriental a recer del Pedraforca. La Serra d’Ensija, no tan visitada com l’imposant Pedra, és un racó de bellesa bucòlica que a l’hivern dóna molt bones satisfaccions. Altipla immens aixecat elevat sobre vessants abruptes i entapissats de dens bosc, la seva pujada per la banda nord on la neu sol conservar-se millor és una gran i plàcida experiència per fer una iniciació a les raquetes. Això si, haurem de superar sobre tot a l’inici fortes pendents i podrem trobar condicions de neu i gel que poden requerir l´ajuda de grampons i piolet.

Condicions meteo i de neu: excursió feta a inicis de primavera, just un dia després d’un petit sistema frontal d’oest que va deixar una minsa nevada a la part superior (2-4 cm) i pluja a la meitat inferior del massís. Nit anterior serena i freda que va regelar la neu i deixar la neu encrostada de bon matí (ús de grampons en el primer tram de pujada forta des de Fontfreda). Dia assolellat només parcialment ennuvolat, a partir de migdia increment important de les temperatures i neu humida i tova. A la baixada per Llobateres neu encara compacta al tram superior però molt desfeta a la part inferior.

Accés per la pista que uneix el Coll de la Trapa (a al carretera de Saldes a Gósol) amb Vallcebre. Situats als plans de la Pleta de la Vila resseguim des d’aquest punt la pista (tancada al trànsit) durant uns 600 m fins arribar a una corba a l’esquerra on es troba la Fontfreda. Pals senyalitzadors indiquen l’itinerari al refugi d’Ensija o Delgado Ubeda i a la Gallina Pelada. Per corriol i seguint pel fons del Torrent de la Fontfreda comencem a remuntar, primer amb pendent suau i en separar-nos del torrent amb pendents ja més forts. En aquest primer tram és on trobarem la neu dura i gel. A mesura que ascendim per les fortes rampes cap a les Planelles s’obre el bosc i les grans vistes sobre el diedre immens del Pedraforca. La ruta no té pèrdua i en tot moment es segueixen senyals de PR (si no estan coberts per la neu) en direcció nord i vers la muralla nord de la Serra d’Ensija, engalanada per vessants colgats de neu d’on surten petits arbrets com xampinyons. Paisatge d’encís, tot sembla un pastís!

Guanyem alçada i els pendents es van suavitzant cada vegada més fins a sortir a la Pleta de l’Os. De sobte ens trobem en una immensa cubeta de formes suaus i arrodonides amb diferents prominències i amb alguns arbrets esparsos que semblen fer de vigilants impertèrrits del castell de neu. Girem en direcció oest i per terreny pràcticament pla i al cap de pocs minuts sorgeix del no res un xampinyó més gran: el casalot del Delgado Ubeda. Estampa increïble del refugi enmig del mar de neu i amb el rerefons de la Gallina Pelada, que ja s’albira a tocar. Estirem camí amunt i superant les rampes finals ja hi som dalt del cim. Gallina Pelada (o Cap de Llitzet), petita gran muntanya! Paga la pena esmerçar una bona estona (si el temps i el vent ho permet) i gaudir del memorable paisatge. Grans vistes sobre tot a sud, est i oest (tota Catalunya gran!), més limitades però enormes al nord amb la mola pètria del Pedraforca (el seu pollegó inferior vist de front) i l’allargassada muralla del Cadí –Moixeró. Destaca en primer terme també Rasos, amb l’ampla fondalada on es troba el poble abandonat de Peguera i més a l’oest les Serres de Busa, Lord, Port del Compte i Serra del Verd.

Com que fa bon dia i encara és d’hora decidim allargar el nostre periple per les alçades d’Ensija i passat novament el refugi d’Ensija ens desviem a la dreta en direcció sudest per ascendir primer al Pla de les Tores i finalment a la Creu de Ferro. Recorregut d’anar fent fil per randa, amb la calma i la vista posada en els llunyans horitzons que ens envolten per tot arreu.

Fet el mos de rigor des de la Creu de Ferro davallem a l’est cap al Pla d’Ensija seguint el fil de la carena. D’ací enllacem amb la capçalera del Torrent de Llobateres (deixem per una altra ocasió la pujada al Serrat del Voltor, darrer gran cim de la serra per aquesta banda i que és a ben tocar), que serà la nostra ruta de baixada. Ambient espectacular que discorre pel bell mig del barranc envoltats pel bosc. Atenció!, és un itinerari per barranc força dret en algun punt (especialment després de la confluència amb el Barranc d’Ensija) i si bé no presenta dificultats tècniques, pot requerir l’ús de grampons/piolet segons les condicions de la neu (per gel) i haver de desgrimpar o flanquejar algun tram rocós. És millor informar-se de les condicions en que es troba aquesta part de l’itinerari, car generalment no és recomanable després de grans nevades i amb risc d’allau elevat (veure butlletins d’allaus).

El descens de Llobateres ens deixarà a la mateixa pista on es troba la Pleta de la Vila però a uns 800 m més a l’est del nostre punt d’inici.

Aquesta ha estat una activitat més del Grup Salvatge i el bateig hivernal definitiu d’Oshirifuki!! Amunt, sempre amunt!

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.