-
-
247 m
-9 m
0
3,3
6,7
13,33 km

Vista 3443 vegades, descarregada 74 vegades

a prop de Sant Feliu de Guíxols, Catalunya (España)

El punt d'inici pot ser l'aparcament que hi ha al costat de la Policia municipal de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta caminada es pot fer en 4 hores. En pocs minuts arribem a la Font de Monticalvari (per cert força deixada) i tot seguit els terrenys de les vinyes d'en Coll on encara hi podem observar el molí que portava l'aigua. A uns 2 Km de Sant Feliu trobem la cruïlla de la carretera de Tossa, la creuem i en poc temps serem al coll de Portes i a partir d'aquí seguirem el camí que ens deixarà al pla de Mòdegues. Agafem el camí de l'esquerra que passa per sota del Puig Gros ( el punt més alt) de 318 metres. Tot el camí està ple de grans roques granítiques de formes espectaculars.
Arribats a la pista grossa, passem a l'esquerra i anem baixant fins que trobem la casa abandonada de la Divina Pastora ( abans mas Romeguer).Una vegada som a la carretera enquitranada la seguim uns 250 metres en direcció a Tossa, i sobre un petit planell sobre el mar agafem el corriol que ens portarà a una de les cales més verges de la Costa Brava. El sender és de difícil accés i cal anar en compte. La cala està limitada entre la punta d'en Bosc ( que podem arribar-nos-hi tot fent saltirons) i la punta de Romeguer. Està coberta de rotllons i còdols arrodonits per l'erosió de les onades.
Abans d'entrar a la cala i a molt pocs metres de l'aigua del mar una gorga d'aigua dolça que prové de la riera de les Sorres de Sant Benet ens desperta la imaginació amb històries de contrabandistes, dones d'aigua, i mariners que volgueren proveïr-se d'aigua.
Tot el trajecte ens permet observar una flora excepcional des de la ginesta, gatosa, marfull, arítjol, llentiscle, foixarda, romaní, bruc boal, etc fins a la raresa excepcional de la Genista linnifòlia, la lleteresa arbòria que és una espècie amenaçada (Euphorbia dendroides) o la Iberis linifolia.
Una vegada instal·lats a la cala Urgell i després de gaudir del paisatge i la tranquil·litat del lloc val la pena enfilar-se pel corriolet que hi ha sobre del gorg que ens porta a la caleta d'en Romeguer. Compte que aquest sender està quasi perdut i no s'hi val a relliscar.Les sensacions i emocions una vegada podem albirar la caleta són de les que queden impreses al cervell.
Per tornar refem el camí i seguim la carretera en direcció a Sant Feliu. Uns 700 metres després del Mirador, passat un petit pont, comencem a grimpar pel sender fins les anomenades roques del Puig de Canto ( on s'hi practica l'escalada). Des d'allà, pel mig del bosc, anem a retrobar el camí que havíem fet d'anada. Aquest ens portarà de nou al planell de les Mòdegues, al coll de Portes fins al punt d'arribada que coincideix amb el d'inici.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.