Dificultat tècnica   Difícil

Temps  10 hores 30 minuts

Coordenades 1250

Data de pujada 31 / agost / 2016

Data de realització agost 2016

-
-
2.578 m
1.255 m
0
3,4
6,9
13,8 km

Vista 1245 vegades, descarregada 36 vegades

a prop de Torla, Aragón (España)







A 2400 mts d'altura i sota mateix de la cornisa cimera del Gallinero es dibuixa una senda que ressegueix les parets i ressalts d'aquest bloc muntanyós ...és la "Faja de las Flores".
És la faixa més espectacular d'Ordesa i possiblement un dels recorreguts més bonics i preciós del Pirineu.
Nosaltres farem una circular en sentit de les agulles del rellotge, pujarem per Cotatuero (atenció als passos equipats de les "clavijas de Cotatuero") i baixarem pel circ de la Carriata (no trobarem punts d'aigua coneguts per aquesta zona).
Fitxa tècnica
Distància:................................................................... aprox. 15.50 km.
Temps:......................................................... 10 hores amb moltes parades.
Desnivell:................................................................... aprox. 1300 mts.
Dificultat:............................................................................... difícil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:......................................... alpina_ordesa_y_monte_perdido_2014.
Observacions:......................................................... La dificultat ve donada per les grimpades a les "clavijas de Cotatuero" i alguns passos de la "Fajeta de la Carriata", el resta de la sortida és de dificultat mitjana.
L'excursió la comencem a la Pradera d'Ordesa, a prop del bar restaurant de la contrada. Als mesos de Setmana Santa i estiu (juliol-agost) la circulació al parc és limitada i només es pot accedir amb els autocars que el consorci del Parc Nacional d'Ordesa possa a disposició dels visitants. Fora d'aquestes dates es pot accedir a l'aparcament de la Pradera d'Ordesa amb els cotxes particulars (no es pot pernoctar, amb els vehicles, a l'aparcament de la Pradera), sempre que la circulació sigui posible per absència de neu.
A l'estiu, si volem estalviar-nos el bus, podem afegir més quilòmetres de ruta accedint a la Pradera d'Ordesa per la senda de Turieto.
Nosaltres vam accedir al parc amb el bus corresponent.
Cada quinze minuts un bus.
Els camins i sendes que hi han per la zona són molt senyalitzats i gens perdedors. Molt a prop d'on hem deixat el bus, i en direcció al circ de Soaso, trobarem una d'aquestes senyals que ens interessa molt especialment.
Cotatuero (el circ de Cotatuero) és la zona d'accés a les planúries superiors per trobar la senda de la faixa de les Flors. Abans, però, haurem de superar els passos equipats de les "Clavijas de Cotatuero".
Les "Clavijas de Cotatuero" són 33 barrots o grapes metàl·liques que va instal·lar un ferrer de Torla per accedir a les planúries superiors d'Ordesa. Un caçador anglès les va manar possar, l'any 1881, per facilitar la pujada als territoris d'alçada on es refugiaven les últimes cabres monteses o bucardos. El caçador anglès mai les va fer servir (les clavilles o clavijas), però han quedat instal·lades per sempre. Abans no tenien cap protecció en cas de caiguda, ara hi ha col·locat un cable de vida per assegurar la progressió dels muntanyencs.
Les "Clavijas de Cotatuero" són un antecedent de les vies ferrades instal·lades a les Dolomites en plena Segona Guerra Mundial. Encara que són fàcils de superar, haurem d'anar equipats amb arnés i alguna baga d'ancoratge (cinta, corda + mosquetó...) per assegurar la progressió.
Si les fem de pujada trobarem una canal o xemeneia amb mitja dotzena de grapes o barrots metàl·lics. Si anem amb molta gent és aconsellable de portar casc per aquesta canal.
Atenció que en la canal no hi ha el cable de vida o de seguretat.
Després de la canal ve un flanqueig lateral en direcció a la cascada de Cotatuero.
Avançarem col·locant els peus en petites lleixes rocoses i agafant els imponents barrots amb les mans. En aquí si que utilitzarem el cable de vida per assegurar-nos convenientment.
A mig flanqueig trobarem una pujada en vertical delicada d'uns dos o tres metres amunt. També equipat amb les grapes o clavijas i cable de seguretat.
Sortim de les "clavijas" a una plana rocosa i un balcó excepcional de la cascada de Cotatuero.
Aprofitem per desequipar-nos de l'arnés, bagues i mosquetons.
Pujarem amunt en direcció nord seguint les fites que trobarem i per un corriol traçat. Un cop situats al centre del circ, haurem de girar a l'esquerra en direcció a ponent (oest) i continuar per la vorera del barranc més proper amunt. Aviat el corriol, evident i traçat, es separa del barranc i zigzagueja amunt, vorejant el bloc muntanyós del Gallinero per la dreta.
Fa molts anys vam voler fer la mateixa senda de la Faja de las Flores i vam seguir una resenya farragosa i amb alguns errors d'altitut. Al final vam atacar les parets i resalts del Gallinero de front (vessant est) i ens vam enfangar en una faixa que no era la de les Flors. Era la temible "Faja Blanquera", una senda mal dibuixada, poc transitada i de dificultat extrema. Al final vam donar mitja volta i vam tornar a la Pradera d'Ordesa per les mateixes clavijas de Cotatuero.
Aquesta vegada hem trobat uns quants rètols que indicaven la direcció del camí correcte per anar a trobar l'inici de la faja de las Flores.
Voregem el bloc muntanyós del Gallinero per la dreta.
Les senyals ens portaven a la dreta de la muntanya de Gallinero, a una espècia de canal molt curta i trencada, però fàcil de pujar.
Grimpant per l'anomenada canal o pas estret.
Ja hem superat els contraforts del circ de Cotatuero i continuarem per diferents pasos estrets fins a situar-nos a la última terrassa rocallosa de la zona de "la Esmoladera". Ara ja només ens queda d'empaitar les fites disperses que porten a la senda de la Faja de las Flores.
Ataquem la muntanya de Gallinero per la seva vessant nord i a 2400 d'altura.
Quatre apunts!
Abans de continuar cuatre notes d'interès i que hem de tenir en compte al fer aquesta espectacular excursió per Ordesa. El nom de faja de las Flores ve donat per la profusió de flors a l'indret on som, especialment de la coneguda Edelweiss o Flor de Neu. No ens ha d'estrenyar en trobar extencions amples amb aquesta flor.
Els amants de l'Alta Muntanya Tresmilera també quedaràn maravellats per l'espectacularitat del paisatge.
Després d'aquests apunts curtets i concisos, anem per feina. Aquest cop si que farem la Faja de las Flores.
Hem començat per la vessant nord del Gallinero i anem vorejant la muntanya per la vessant est.
Potser ens semblarà, en un principi, que el camí d'aquesta faixa és una mica precari i no dóna seguretat. Però a mida que avancem agafarem confiança i gaudirem dels molts racons que trobarem a cada cantonada.
També trobarem un parell de despreniments de roques que amaguen la traça del camí.
Acostar-nos a la sortida, a la zona del circ de la Carriata, s'obren altres vistes i panoràmiques espectaculars dels paisatges més inmediats.
Quatre apunts!
Des d'aquesta posició podem donar un cop d'ull de l'estat i l'itinerari de les sendes i corriols per on baixarem. El camí davalla per les tarteres i pendents herboses del circ de la Carriata.
A dalt de tot, de les terrasses rocalloses, haurem de trobar les fites que hi han de baixada, sempre més a la vora de les parets del Gallinero que del mig.
A mida que anem baixant trobarem la traça d'una senda que ens facilitarà la orientació. En una bifurcació evident (senyalada amb un rètol metàl·lic) girarem a l'esquerra per continuar davallant per la senda de la "Fajeta", que és més sencill i fàcil de fer.
De més a prop visualitzarem el camí de de la Fajeta (en vermell) i la senda (en color blau) que passa per les "Clavijas de la Carriata" (de color groc).
El final de la faixa és a tocar, però no així de l'escursió.
Fem una mirada enrere per contemplar les últimes vistes de la contrada.
Encara que la traça del camí sembla que continua en direcció a Mondarruego i Gabietos, nosaltres hem de mantenir una actitud amatent en trobar una bona fita que senyala la zona de desgrimpada.
Ens dirigim a la part alta del circ de la Carriata. Per superar-lo podem fer-ho per la "Fajeta" (desgrimpades sencilles) o per les "Clavijas de la Carriata" (no són difícils, però si exposades).
Nosaltres agafem el camí de la Fajeta.
Després de la bifurcació la traça del camí continua per pendent herbosa, fins a trobar les desgrimpades de les parets de la Carriata o Salarons. En aquest punt hem de tornar a plegar els bastons (el que porti, clar!) i desgrimpar agafant-nos amb les mans a les roques.
Desgrimpades sencilles ...i sense barrots o grapes de cap mena.
Déu n'hi do les parets de la Carriata.
Després de les primeres desgrimpades hem de flanquejar en direcció al Tozal del Mallo (oest) i superar un resalt rocós molt sencill.
Encara que és un flanqueig sencill, sembla que han possat un cable de vida, per assegurar el camí. En la foto següent mostra la ubicació d'aquest cable de seguretat.
També, un rètol ens indica que anem pel bon camí.
Aquest indret de la Carriata hi ha escassetat de punts coneguts d'aigua, i si no portem força aigua des d'un principi, la baixada és pot fer molt llarga. Per l'itinerari a seguir no patiu, ja que hi ha una bona senyalització.
A part de la falta d'aigua, el sender de baixada també va ser molt farragós de fer. És dret, estret i amb constants ziga-zagues molestes que carreguen les cames. Possiblement ja anavem un pèl cansats, i la tornada s'ens va fer interminable.
Ja som a la A-135 en direcció a al bar de la Pradera d'Ordesa.
Sortida Agost del 2016.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.