Dificultat tècnica   Difícil

Temps  11 hores 8 minuts

Coordenades 2763

Data de pujada 28 / juliol / 2016

Data de realització juliol 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
3.144 m
1.812 m
0
4,7
9,5
18,9 km

Vista 1699 vegades, descarregada 133 vegades

a prop de Tor, Catalunya (España)

Espectacular volta sortint des del Pont de la Molinassa en la que remuntarem el solitàri i salvatge Barranc d’Areste passant pel seu estany i desprès voltarem l’Agulla S i el Pic de Canalbona fins abastar la carena fronterera poc abans de l’Estanyet de la Conca Gelada, des d’on tot resseguint-la assolirem els cims del Rodó de Canalbona (3005m) i la Punta Gabarró (3114m). Un tram de cresta més entretingut amb alguna grimpada exposada ens portarà a assolir el sostre de Catalunya, la Pica d’Estats (3143m), des d’on fácilment coronarem els cims del Verdaguer (3133m) i el Montcalm (3077m). Seguirem travessant la Cometa d’Estats i desprès ens enfilarem fins el Pic de Sotllo (3073m), des d’on davallarem resseguint la seva carena-cresta SO fins l’amagada i encissadora Coma de Sotllo, que travessarem passant pels seus Estanyets i Estanys fins enllaçar amb la ruta tradicional en l’Estany de Sotllo, que passant pels Plans de Sotllo, el Pla de la Socauba i les Pales d’Areste ens deixarà en el punt d’inici.

***RECORREGUT: Aparcament de la Molinassa-Pont de Boet-Refugi de Vallferrera-Pleta d’Areste-Barranc d’Areste-Estany d’Areste-Estanyol d’Areste-Coma de Canalbona-Flanqueig de l’Agulla S de Canalbona i el Pic de Canalbona-Conca Gelada-Coll Fals-Estanyet de la Conca Gelada-Port de Riufred-Pic Rodó de Canalbona (3005m)-Punta Gabarró (3114m)-Pica d’Estats (3143m)-Pic de Verdaguer (3133m)-Coll de Riufred-Pic de Montcalm (3077m)-Coll de Riufred-Coll de la Cometa-Cometa d’Estats-Prop del Port de Sotllo-Pic de Sotllo (3073m)-Cresta SO del Pic de Sotllo-Estanyets de Sotllo-Coma de Sotllo-Estanys de la Coma de Sotllo-Barranc de Sotllo-Estany de Sotllo-Plans de Sotllo-Pla de la Socauba-Balma de la Socauba-Pales d’Areste-Refugi de Vallferrera-Pont de Boet-Aparcament de la Molinassa.

***CRONICA: Des d’Àreu seguim l’atrotinada pista de la Vallferrera fins l'aparcament de la Molinassa. Iniciem la caminada al SE per cami fressat (GR) fins trobar un indicador, on girem a l'esquerra (NE) cap al Refugi Vallferrera (indicat), creuem el Barranc d’Arcalís pel Pont de Boet i anem pujant per un cami ample i a trams empedrat. Poc despres trobem un nou indicador on deixem a la dreta el TRF i continuem en la mateixa direccio (N/NE), cap al Refugi Vallferrera (indicat). Travessat el Barranc d’Areste arribem al Refugi guardat de Vallferrera, des d’on continuem pujant com si anessim per la “ruta tradicional de la Pica” per un cami molt fressat i trepitjat que va fent llaçades per paliar el desnivell per la Pleta del Galliner fins una bifurcacio no indicada i poc evident (alrededor de la cota 2043m), on deixem la “ruta tradicional de la Pica” (sera el cami de tornada) i prenem un corriol poc fressat a la dreta (NE) que fa una curta pujada i despres baixa a trobar el Barranc d'Areste per un tram una mica perdedor i algun pas penjat. Arribats al peu del Barranc d’Areste el resseguim sense cami definit (algunes fites) per la seva riba dreta i aviat arribem a la Pleta d'Areste, on no travessem el pont que el creua i seguim remuntant pel vessant orografic dret del Barranc d’Areste amb tendencia al NE i sense cami definit fins que, poc mes amunt (alrededor de la cota 2130m), el barranc s’estreny força i el travessem (fites) per seguir remuntant per una mena de serrat tot passant a la vora d’una cabana ensorrada i agafant tendencia al N. Poc mes amunt tornem a travessar el Barranc d’Areste i remuntem per un costerut vessant herbat pel vessant orografic dret del barranc tot agafant una mica d’alçada sobre el mateix (que continua engorjat) i despres tombem al NE en una pujada mes moderada i deixant el barranc a la nostra dreta i avall. Poc despres el terreny s’aplana i seguim travessant una pleta per la riba dreta del barranc (fites) i, quan el barranc es torna a engorjar, tornem a enfilar-nos fent alguna ziga-zaga seguint un rastre de senda (fites) per un costerut vessant herbat. Superat aquest nou tram engorjat el barranc esdeve força horitzontal i l’anem remuntant (SE) mes “comodament” per la seva riba dreta (fites) fins arribar al bonic Estany d’Areste, d’un color força blau. Voregem l’estany sense cami definit (fites) deixant-lo a la nostra esquerra i agafant una mica d’alçada sobre el mateix tot travessant tarteres fins arribar a l’extrem N de l’Estany d’Areste. En aquest punt veiem dos torrents que hi tributen a l’Estany d’Areste i un serrat que els separa. Seguim pujant per aquest serrat que separa els dos torrents al N deixant una bassa a la nostra dreta i, mes amunt, ens decantem cap al barranc del torrent de la nostra esquerra (el mes cabalos) i l’anem resseguint (fites) per la seva riba esquerra fent un tram planer al N fins l’Estanyol d’Areste, que voregem deixant-lo a la nostra esquerra i aviat travessem el torrent i ens començem a endinsar en la Coma de Canalbona (fites). Poc mes endavant començem a tombar al NO sense cami definit tot pujant per vessants herbats inclinats tot dirigint-nos cap a un marcat coll que queda a l’esquerra de l’Agulla de Canalbona (o en la cara S de l’Agulla de Canalbona), en una pujada forta i fent alguna llaçada-diagonal per paliar el desnivell. Un ultim tram mes rocos i descompost ens acaba deixant en el coll, on es forma una cruïlla de “camins” poc evident: cal seguir una senda fitada que amb tendencia al NO comença a voltar l’Agulla S de Canalbona per la seva cara SO en una lleugera pujada que aviat ens porta a doblegar el contrafort O de l’Agulla S de Canalbona, des d’on seguim voltant l’agulla al N per la seva cara O tallant vessants tarterossos i fent petits desnivells fins doblegar un contrafort menys marcat que davalla del Pic de Canalbona, des d’on seguim voltant amb tendencia al N/NE per la senda fitada que continua travessant vessants tarterossos i aviat s’endinsa en la Conca Gelada, que es forma en la cara O del Pic de Canalbona. Aquí travessem una congesta de neu que a vegades dura tot l’any i enfilem fort amb tendencia al N seguint un rastre de senda (fites) que ens acaba deixant al capdamunt de la carena fronterera (Coll Fals), entre el Pic de Canalbona (dreta) i el Port de Riufred (esquerra). Des del coll seguim pujant pel fil de la cresta (N) amb alguna grimpada facil (Iº) i tot seguit assolim una cota secundaria (2954m) que forma un bon mirador, des d’on davallem al N deixant l’Estany Gelat de Canalbona a la nostra esquerra i uns metres per sota nostre fins el Port de Riufred, inici d’una costeruda pujada al N per un nou vessant tarteros seguit d’un tram menys costerut pero de cresta mes definida que seguim pel fil fins el Pic Rodó de Canalbona (3005m), coronat per una fita cimera i “empetitit” pels gegants que te al voltant, dels quals gaudeix d’una gran vista. Des del cim davallem per la cresta al N decantats una mica pel vessant catala (esquerra) fins un collet, des d’on seguim una senda que continua pujant pel vessant catala de la cresta (fites) tot flanquejant fins que se´ns obre una marcada, pedregosa i descomposta canal a la dreta, per on pugem fort arrambats al costat de la canal per ajudar-nos amb les mans (que no grimpar) i progressar millor fins assolir el cim de la Punta Gabarró (3114m), coronat per un vertex geodesic i una vista sobre la cresta que ens portara a la Pica d’Estats espectacular. Des de la Punta Gabarró davallem al NO per una cresta definida i força esmolada recolçant alguna ma fins un collet, on ens decantem un xic pel vessant catala (esquerra) i fem un primer tram de grimpada (IIº) fins una petita bretxa en el fil de la cresta, per on travessem a l’altre banda de la mateixa (IIº) i fem un breu flanqueig força exposat i aeri pel vessant frances seguit d’una nova grimpada (IIº+) una mica compromesa pero amb bons agafadors que ens deixen al fil de l’esmolada i aeria cresta, que seguim remuntant pel fil tot grimpant (Iº+ o IIº). Aviat la cresta perd inclinacio i uns ultims metres caminant ens deixen al cim del sostre de Catalunya, la Pica d’Estats (3143m), coronat per l’emblematica creu i, a diferencia de l’ultima vegada que hi vaig estar fa 5 anys, la meteorologia em permet gaudir de l’impresionant vista de 360º. Continuem per una senda resseguint la facil cresta al N/NO una mica decantats pel vessant frances fins un collet, des d’on fem una “anada-tornada” al NO seguint una senda que s’enfila per la facil cresta que aviat ens porta al cim del Pic Verdaguer (3133m), coronat per una fita cimera i tambe amb una vista privilegiada. Desfem el cami fet fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara seguim un corriol fressat que davalla al NE, aviat deixem un corriol a l’esquerra que davalla cap al Coll de la Cometa (bona drecera si no volem pujar al Montcalm) i seguim en la direccio que portem (NE) fins al marcat Coll de Riufred, des d’on fem una nova “anada-tornada” que iniciem seguint un corriol fressat que s’enfila al N/NE serpentejant i despres va resseguint l’ample carena a l’E fins coronar l’aplanat cim del Montcalm (3077m), coronat per un gran paravent i una panoramica complementaria als altres cims que em fet avui. Des del cim desfem el cami fet fins el Coll de Riufred i ara seguim a l’O per un corriol fressat (senyals GR) que davalla fent llaçades tot endintsant-se en la coma que aviat ens deixa en el Coll de Cometa, des d’on seguim seguim a l’O (senyals GR) ara per sobre de neu i deixant el fons de la Cometa d’Estats a la nostra dreta i una mica avall (en aquest punt si trobem força neu es millor anar pel fons) tot fent un flanqueig de les parets de la cara N del Pic Verdaguer tot intentant no perdre alçada. Un ultim tram al SO (senyals GR) deixant els Estanyets de la Cometa d’Estats a la nostra dreta ens acaba deixant en una mena de collet, on deixem els senyals GR que continuen pujant cap a l’evident Port de Sotllo i nosaltres seguim al SO i aviat començem a pujar fort per una senda que s’enfila fent llaçades i ziga-zagues per una tartera que es despren de la cara E del Pic de Sotllo (fites). Acabada la tartera fem un parell de diagonals per paliar el desnivell i finalment seguim pujant prop del fil de la cresta fent algunes facils grimpades (Iº) fins coronar l’ultim cim del dia, el Pic de Sotllo (3073m), coronat per una fita cimera i des d’on albirem tots els cims fets avui… i molts mes!. Des del cim del Sotllo seguim una senda d’inici força evident que va resseguint la carena-cresta que es despenja al S/SO tot gaudint mentre davallem pel fil de la vista sobre l’Estany d’Estats (esquerra) i els Estanyets i Estanys de la Coma de Sotllo (dreta). Aquesta carena-cresta te trams força drets, pero es molt franca i com a molt recolçarem alguna ma en algun punt aïllat fins arribar a un marcat coll on tombem a la dreta (O/SO) seguint una senda (fites) que davalla travessant un vessant tarteros fins als Estanyets de Sotllo. Arribats al peu de l’Estanyet mes gran el deixem a la dreta i anem resseguint el rierol del seu desguaç tot deixant-lo a la nostra dreta i davallant amb tendencia al SO sense cami. Poc mes avall se’ns obre davant la Coma de Sotllo i l’anem travessant al SO (fites) ara allunyant-nos una mica del rierol i buscant el terreny herbat per on davallem força comodes. Aviat ja albirem davant nostre els Estanys de la Coma de Sotllo i davallem força directes al S fins al peu dels mateixos, els voregem i anem resseguint el seu desguaç al SE fins un proper collet, des d’on el torrent es precipita pel Barranc de Sotllo. En aquest punt seguim una senda fitada que va davallant pel Barranc de Sotllo molt a prop del torrent que anem deixant a la nostra esquerra. Poc mes avall el barranc s’eixample i seguim davallant mes comodes al SE separant-nos paulatinament del barranc cap a l’Estany de Sotllo, que veiem davant nostre. Poc abans d’arribar a l’Estany de Sotllo enllaçem amb el “camí tradicional de la Pica” (senyals GR), que seguim a la dreta (S) vorejant l’Estany de Sotllo i despres pasem al costat d’una bassa des d’on fem una breu pujadeta que ens porta a travessar una mena de collet i despres seguim davallant per sender fressat (senyals GR) i a trams a prop del torrent fins als extensos Plans de Sotllo, on el torrent es precipita formant una bonica cascada. Travessem els Plans de Sotllo pel seu vessant orografic dret i despres seguim davallant a prop del torrent, ara fent un tram mes engorjat i sinuos que va formant diverssos salts i cascades. Pasats aquests salts i cascades el sender (senyals GR) aviat travessa el Pla de la Socauba, on ens desviem apenes uns metres a la dreta fins la Bauma de la Socauba, que ens pot servir d’aixopluc en cas de tempesta. Passat el Pla de la Socauba seguim al S per la riba dreta del riu, tot seguit el travessem per una passera de fusta i seguim a l’altre banda pel sender (senyals GR) que continua al SE i despres al S tot allunyant-se definitivament del Barranc de Sotllo fent alguns facils passos rocosos i breus desnivells. En aquest tram recentment han obert un nou cami que evita aquests breus passos rocosos, pero nosaltres seguim pel cami de tota la vida i aviat enllaçem de nou amb els senyals GR i reprenem el sender fressat que continua al S i aviat tomba al SE tot iniciant la travessa de les Pales d’Areste, que inicialment de pla i despres davallant ens acaba deixant en la cruïlla poc marcada per on em passat en l’anada, des d’on desfem el breu tram de cami conegut fins l’inici.

***NOTA: Tota la pujada per la Vall d’Areste i la baixada per la Coma de Sotllo son sense camí definit (nomès trobem algunes fites), tot i així el terreny és obert i podem buscar el millor pas. Tram aéri i exposat amb grimpades de IIº i una de IIº+ en el tram de cresta entre la Punta Gabarró i la Pica d’Estats, força fàcil per gent habituada pero pot ser molt difícil i perillòs per gent molt poc experimentada o amb vertigen. Cal tenir en comte el fort desnivell acumulat. Si tinguès que fer la ruta en dos dies crec que els millors llocs per fer bivac serien al desguaç de l’Estanyet de Conca Gelada (just abans del tram mes “complicat”) o la Coma de Sotllo (finalitzats tots els 3000). Congestes de neu habituals fins finals de Juliol minim i a vegades durant tot l’any en la Cometa d’Estats.

4 comentaris

  • Foto de SeCR4

    SeCR4 28/08/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta realitzada a finals d'agost de 2016.

    Bona i dura ruta, bons cims, bons paisatges i bona descripció. Sense problemes per seguir el track de nit i amb frontal fins a l'Estany d'Areste. La resta, igual de bé.

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 28/08/2016

    Hola SeCR4, gràcies per deixar el teu comentari i valoració, salut i muntanya

  • Foto de lamu

    lamu 06/07/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Hola Aventura't, la ruta es una pasada! Havia fet la Pica fa uns anys pel cami tipic, pero aquesta volta circular es molt mes completa i espectacular! Es exigent tant fisicament con tecnicament, ja que vam patir una mica en la cresta entre Gabarro i Pica, pero es una aventura que recordarem sempre! El track perfecte i la explicacio millor. Un cop mes gracies per compartir aquesta i d'altres aventures que ens fan gaudir de valent!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 07/07/2017

    Hola lamu, celebro que la ruta t'hagi agradat tant com a mí! Gracies a tú per deixar el teu comentari i valoració.
    Fins la próxima!

Si vols, pots o aquesta ruta.