• Foto de Mataró torre guaita montnegre
  • Foto de Mataró torre guaita montnegre
  • Foto de Mataró torre guaita montnegre
  • Foto de Mataró torre guaita montnegre
  • Foto de Mataró torre guaita montnegre

Dificultat tècnica   Difícil

Temps  7 hores 19 minuts

Coordenades 2819

Data de pujada 15 / gener / 2011

Data de realització gener 2011

-
-
759 m
-71 m
0
16
32
64,55 km

Vista 2355 vegades, descarregada 37 vegades

a prop de Mataró, Catalunya (España)

Els guerrers de la torre de guaita.

No és un conte, ni una peli barata de l'edat mitja. És el relat d'una anada i tornada a la torre de guaita del Turó de'n Vives al Montnegre. Només 5 esforçats genets cavalcant les seves estupendes i lluents muntures poden començar i acabar aquesta aventura.

A les 7:35 hores del dissabte sortim de la botiga Biking Point en direcció llavaneres per les 5 cènies, gairebé ningú parla, estem mig adormits i toca escalfar les cames perque l'aventura sigui completa.
Al passar per llavaneres ens trobem uns ciclistes que ttambé inicien la seva ruta, bon dia bon dia, és obligat.

Al creuament de Santa mónica decidim passar de llarg perque el que escriu això vol provar un corriol de pujada pel mortirolo que mai l'he pujat. Quin error ja que gairebé tot l'hem hagut de fer desmuntats i a peu. Al arribar a la pista del mortirolo ( la pujada béstia que surt de la hípica de llavaneres cap a la ferradura) fem la última part fins dalt, quina vista i quin dia ens espera de calor i això que es gener!!!!

Portem una hora de pujada i arribem a la roca de la ferradura, Ara toca baixar, però també a mitja baixada cap a la Creu de Rupit veiem un corriol que jo coneixia i fem votacions si per pista o corriol, guanya corriol i baixem per uns reguerots que tela tela. Ja podem descartar el corriol de pujada i el de baixada. Així ens dirigim cap creuament de l'arbre solitari i agafem la pista de la dreta que va fins la casa nova de Pi Bernat. Seguim sense novetats fins collsacreu i travessem la carretera. A l'urbanització ja hi ha un parell de genets que l'estòmac els fa rau rau de gana que tenen i decidim parar aviat. Abans de Cal Paraire esmorzem i fem una foto d'allò més automàtica.jajajja.

Ara ja parlem de coses majors, perque desde calparaire a la dreta surt un caminet que es va enfilant fins trobar el gr5. I puja de mil dimonis, per rampes del 24% plenes de pedra suelta que ens fa descabalcar però l'infern durarà poc perque al arribar a un replà comença l'ultima pujada a la torre de guaita totalment ciclable. Inmersos en un mar de castanyers i faigs cabalquem ravents com el vent cap a la nostra meta, no ens atura res , només anem trobant excursionistes que deuen pensar si som d'una altra dimensió. Arribem a dalt en bona forma i curiós.... la torre de guaita és tancada però... mirant bé veiem que un ferro està molt suelto i en Jordi com si fos en Tallaferro doblega la barra com si fos mantega i ja ens tens pujant 20m de torre fins dalt de tot, i quina vista Déu meu!!!!!
el Nord és un mar de muntanyes amb el Montseny i el pirineu emblanquinat de neu, al est divisem el maresme amb les seves vinyes verdes vora el mar. Al sud veiem el Santuari del Corredor on arribarem més endavant seguint la ruta. I l'oest ens dibuixa tots els cingles del bertí. Quina bonança i quin dia que fa. Baixem de la torre fent-nos fotos i alimentem els cossos aamb unes barretes i un plàtan. Tornem a baixar i anem a tota màquina per la pista que voreja el gr5 fins arribar al Santuari de san martí de montengre, però anem tant llançats que no ens aturem i anem cap a cal paraire tot baixant a velocitat de creuer.

Arribem a Collsacreu i tornem a casa nova de Pibernat , trobem cavalls i genets que ens saluden efusivament al veure uns iguals de metall. llavors els tres camins sens presenten i decidim tirar pel del mig, que ens portarà ràpidament cap a l'arbre solitari estalviant-nos una volta.
Al arbre toca despedir-nos perque en Baldo i en Jordi i en Juanka per questions horaries han de tornar cap a casa. En Pau i jo anem cap el Corrredor per la pista clàssica i sense més novetat al cap de mitja hora escassa estem asseguts al sol amb una cocacola i menjant patates fregides, un parell de noies de bonveure ens saluden i també cavalls i gossos completen el paisatge del sempre concorregut corredor.

La baixada cap a Mataró la faig sol perque en Pau marxa cap a can bordoi i afrontará un llarg descens per carretera. El gr92 fa les delicies de qualsevol, en poc estona estic a can massuet del far i llavors baixo cap a dosrius en una llarga i corriolada baixada, el poble haig de vigilar perque gairebé xoco amb l'esglèsia de ràpit que anava i al arribar al bassal on comença la riera tiro cap amunt per una pista de ciment. Arribo a dalt i …. corriol final que us el recomano molt sino l'heu fet mai!!!!!

i fins aquí aquesta crònica de una anada i tornada de 5 guerres valents i agossarats que no tenen por de res!!!!! Només que les caigui el cel al damunt!!!!

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.