Dificultat tècnica   Molt difícil

Temps  7 hores 43 minuts

Coordenades 2331

Data de pujada 24 / setembre / 2010

Data de realització setembre 2010

-
-
2.094 m
836 m
0
14
27
54,81 km

Vista 2351 vegades, descarregada 27 vegades

a prop de Planoles, Catalunya (España)

Data del trajecte: 6 de setembre de 2010
Última actualització: 24 de setembre de 2010

Distància 55 km
Desnivell 1.746 m
Alturà màx 2.094 m
Temps 5 h 15 min
Promig Velocitat 10,6 km/h
Índex IBP 125

El tram de carretera de Planoles a Toses és molt tranquil, de manera que puc escalfar la neurona practicant el meu anglès macarrònic amb el Jan. Ens enfilem cap a la collada de Toses per una carretera més transitada que l’anterior i des d’aquí cap a la collada del Pedró per un camí que sense dubte és lo millor de l’etapa d’avui. Arribem al Cap de la Costa Rasa (punt més alt de l’etapa, 2.094 m) per un camí en no massa bon estat i amb alguna rampa bastant forta. Esmorzem-dinem en el merendero dels esquiadors del que disposem per nosaltres solets. Jo encara tinc l’entrepà que em van preparar a Camprodon el dia anterior i me l’endrapo sense cap dilació.

Des d’aquí entomem una baixada espectacular per les pistes d’esquí de la Molina. Pel que veig a les senyals, només es tracta d’una pista blava (no em vull imaginar com deuen ser les vermelles), i el Jan, ja sigui per efecte de l’edat o pel pes que porta a sobre, disfruta la baixada al màxim mentre jo apreto les pastilles de fre fins a la sacietat (sóc dels ciclistes del paleozoic que encara no fan servir frens de disc).

Abans de prendre el sender que ens durà a la carretera, ens aturem a carregar aigua en una de les casetes del personal de manteniment de les pistes. I fem bé perquè en aquesta etapa és difícil trobar punts o fonts on poder carregar els botellins. El sender és molt entretingut i no és massa tècnic.

Arribem a les pistes de la Masella per carretera i prenem el camí que en durà al Coll de Pal. Aquest camí és realment dur, amb rampes molt fortes i amb pedra solta. És, de fet, l’únic punt en tota la travessa on he hagut de saltar de la bici perquè la pendent i el camí no m’han permès mantenir l’equilibri. Per donar-li una mica més d’èpica a l’etapa, comença a ploure ja arribant al Coll.

A dalt del Coll ja plou amb ganes. Segurament la millor decisió hagués estat arribar a Bagà per carretera, però agafem el desviament que ens portarà per camí al destí passant prèviament per la collada de la Bòfia on hi arribem ben molls. Ens aturem una estoneta al refugi del Rebost i ens acabem d’assecar baixant fins a Bagà .

Arribo realment rebentat.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.