Dificultat tècnica   Difícil

Temps  8 hores 24 minuts

Coordenades 2396

Data de pujada 23 / setembre / 2010

Data de realització setembre 2010

-
-
980 m
222 m
0
16
32
64,1 km

Vista 2174 vegades, descarregada 29 vegades

a prop de Albanyà, Catalunya (España)

Data del trajecte: 4 de setembre de 2010
Última actualització: 23 de setembre de 2010

Distància 64 km
Desnivell 2.108 m
Alturà màx 979 m
Temps 6 h
Promig Velocitat 10,3 km/h
Índex IBP 147

La pujada al Coll de Riu és continua però hi ha trams on poder descansar les cames. Comença amb la pista asfaltada però conforme avança aquesta només ho està en els trams més pedregosos i de difícil circulació. Les rampes més complicades estan a l’inici (que al no tenir cap dificultat tècnica es poden superar bé) i, sobretot, ja arribant. A dalt del Coll em retrobo amb el Jordi i baixem junts. Les rampes inicials de baixada són les més fortes i cal anar en compte. Com que la baixada es va suavitzant, puc compartir les primeres sensacions de la travessa abans de parar un moment al Punt d’Informació de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa i arribar poc després a l’hostal de Sadernes on esmorzem. Mentre jo m’entretinc ficant-me crema solar i carregant de nou aigua, el Jordi va tirant preveient que ens trobaríem passat un quart d’hora.

Només havent reprès la marxa m’aturo a contemplar el pont del riu Llerca. Em trobo amb un grup d’excursionistes un dels quals m’explica que ja fa uns anys també va fer la traspirenaica. La veritat és que al paio se’l veia entusiasmat i si no l’aturo segurament l’etapa no l’hauria acabat a Camprodon sinó bastants quilòmetres abans per manca de temps.

Continuo tirant per carretera fins a trobar la pista també asfaltada que em permet avançar a un bon ritme i sense massa dificultat. Disfruto de l’entorn (no hi ha gens de trànsit) fins trobar-me amb rampes cada cop més severes. L’últim tram fins arribar al Coll de Carreres cal pendre-s’ho amb moooooooolta calma, ja que l’únic que avança al gps són els metres de desnivell.

No tornem a coincidir amb el Jordi fins a les últimes rampes de la Collada de Sant Pau. El que havia de ser un quart d’hora s’havia convertit en 2 o 3 hores. Aquest paio és impressionant, només s’ha aturat per prendre unes barretes energètiques i poc a poc però sense pausa ha anat tirant. Baixem fins a Sant Pau de Seguries i d’aquí emprenem l’arribada a Camprodon per una pista asfaltada que va paral.lela al riu Ter i per la qual et vas trobant senyalitzacions que t’expliquen les característiques de l’entorn. Una vegada més, el Jordi em deixa enrere mentre jo em distrec llegint les senyals i disfrutant dels últims moments de l’etapa.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.