Temps  9 hores 55 minuts

Coordenades 1133

Data de pujada 20 / d’agost / 2017

Data de realització de juliol 2017

-
-
2.782 m
1.519 m
0
2,7
5,4
10,74 km

Vista 2674 vegades, descarregada 63 vegades

a prop de Molveno, Trentino-Alto Adige (Italia)

Dolomites de Brenta

Del refugi Alimonta a Vallesinella per la Bocchette Centrali i el refugi del Brentei

Cartografia:
Ed. Kompas. Mapa-guia 073 Dolomiti di Brenta (1:30000)
Ed. Tabacco. 010 Dolomiti di Brenta (1:50000)
4Land 139 Gruppo di Brenta (digital)
Documentació:
Dolomitas y Brenta, JL Serrano, Ed. Desnivel (pàg. 267~269)

El de les Bocchette és un camí equipat a les Dolomites de Brenta que s'estén per la serralada a través de les típiques lleixes dolomítiques. El seu nom ve de les nombroses embocadures —portelles, passos o collets— entre cims que creua.
És un itinerari d’alta cota que ofereix l'oportunitat als muntanyencs amb una mínima experiència de gaudir de l'espectacle dels paisatges del massís de Brenta, a una alçària superior als 2500 metres.
La Società Alpinisti Tridentini va començar a construir-lo els anys 30 del segle passat i bona part dels trams porten el nom d’alpinistes italians. Amb els anys s’ha anat ampliant i afegint-hi accessos, sovint també ferrats. Actualment es pot recórrer quasi tota la part alta del cordal alternant senders i camins equipats.
El tram més popular va entre la Bocca del Tuckett al nord i la de Brenta al sud. La Bocca dei Armi el parteix en dos: el nord o Bocchette Alte i el sud o Bocchette Centrali.
El de les Bocchette Centrali, és menys exigent però més aeri i espectacular. Però, fins i tot en condicions estivals, no es pot dir que sigui fàcil: ens obliga a estar permanentment a l’aguait, sobretot per la gran exposició a la que es veurem sotmesos bona part del recorregut.
Per accedir a la Bocca degli Armi ens caldrà travessar la Vedretta (gelera) degli Sfùlmini. Amb bona neu, sovint hi ha traça oberta i és fàcil. Però a darreries d’estiu sol haver-hi gel i ens caldrà carregar els grampons. En qualsevol cas haurem d’informar-nos abans del seu estat.

Accés
Es pot plantejar com a circular des del refugi Brentei. Tant podem realitzar-lo en el sentit de les busques del rellotge com al revés. Però l’aproximació és llarga. Una bona opció es pernoctar als refugis Alimonta o Pedrotti.
En qualsevol cas partirem de l’aparcament de Malga Vallesinella, que és de pagament. La temporada d’estiu hi ha servei de bus llançadora des de Madonna di Campiglio. Prendrem el sender 317 fins al refugi Casinei pujant per entremig d’una bonica avetosa. Després pel 318 —sender Bogani— fins al refugi Maria e Alberto ai Brentei i, un cop allí, enfilarem pel 323 fins a l’Alimonta. O continuarem pel 318 fins al Pedrotti.
És habitual enllaçar el sender Benini amb els trams, Centrali i Alte i s’acostuma a partir-ho en dues o tres jornades, baixant a pernoctar als refugis Tuckett i/o Alimonta. En aquest cas l’accés es fa des de Madonna di Campiglio pel telecabina del Grostè que, en dos trams, puja al Passo del Grostè on hi ha el refugi Stoppani. Es retorna a Vallesinella.
Per informació sobre el horaris i preus de busos, funiculars, etc. podem consultar aquesta
pàgina web
.

Refugi Angelo Alimonta (2591 m)
Sortim del refugi en direcció a l’evident Bocca degli Armi, per terreny descompost i inestable. Segons l’època i l’anyada trobarem la glacera més o menys reculada. Deixem a mà esquerra el camí a la Bocchetta di Molveno.

Bocca degli Armi (2749m)
S’obre entre el cim homònim i la Torre di Brenta, a la carena del cordal partió d’aigües entres les conques del Sarca i de l’Adesc/Adige.
Per una sèrie de quatre escales ens enfilem a un esperó a la base de la Torre di Brenta, des del que passem a una llarga i estreta cornisa, protegida amb sirga d’acer, oberta a la vertical cara llevantina del cim. Podem albirar el Monte Diano i les agulles que coronen la Valle delle Seghe, amb Molvén/Molveno al fons. Però el que més ens atrau és la Cima Brenta Alta i l’elegant Campanile Basso «Guglia di Brenta». Sempre parant molta atenció al nostre pas dons, malgrat l’assegurança, l’estimball que tenim sota els nostres peus talla l’alè.

Bocchetta Alta degli Sfùlmini (2770m)
Fem una colzada per travessar la canal al peu de la Bocchetta Alta degli Sfùlmini, que marca la transició entre la Torre di Brenta i l’Sfùlmini. Continuem per lleixes i cornises creuant, força planerament, les parets de l’Sfùlmini i atenyem la Bocchetta Bassa degli Sfùlmini, que és el pas que el separa del Campanile Alto.

Bocchetta del Campanile Alto (2736m)
El següent coll que trobem és la Bocchetta del Campanile Alto, al peu dels dos Campanile. Guarda el pas l’agulla Sentinella. Podem començar a albirar la Val Brenta Alta, a l’altre vessant del cordal, coronada per la Cima Margherita, la Tosa i el Crozzon di Brenta. I sobretot l’agulla del Campanile Basso, farcida de vies per totes bandes i tant cobejada pels escaladors.
Baixem fent ziga-zaga per terreny inestable fins a situar-nos sobre un diedre inclinat que talla esbiaixadament la paret. El davallem i remuntem breument a l’altre cap fins a situar-nos sobre el següent pas.

Bocchetta del Campanile Basso (2602m)
Profunda i llarga fissura oberta entre el Campanile Basso i la Cima Brenta Alta, al peu d’altíssimes i verticals parets, on podem admirar la meridional de l’agulla homònima.
Flanquegem la paret nord-occidental de la Cima de Brenta Alta, perdem cota mentre alternem lleixes i escales per davallar a la següent. Estem dons, canviant d’un vessant a l’altre de la serralada.
Finalment seguim una llarga lleixa sensiblement horitzontal que al tram més balmat i exposat hi ha disposats uns taulons. Tot plegat, altre volta, amb un bona timba sota els peus, mentre anem apropant-nos a la Bocca di Brenta. Trobem una font providencial i, ben aviat, la darrera escala que ens deixa sobre la tartera.

Bocca de Brenta (2485m)
Un indicador senyala el refugi Tosa e Pedrotti. El coll pròpiament és uns metres més amunt, i el refugi queda a l’altre banda, a pocs minuts.
Creuem la tartera, ben senyalitzada. Davallem una graonada prou considerable, on el camí està de nou protegit amb sirga. Per fi, el sender 318 Bogani ben assentat a la morrena lateral dreta —sentit de la marxa i hidrogràfic— de la Val Brenta Alta, ens mena còmodament ens mena al refugi.

Refugi Maria e Alberto ai Brentei (2182m)
Pel camí, pocs metres abans del refugi, trobem la capella farcida de làpides dedicades a muntanyencs que han perdut la vida per aquestes contrades.
El refugi és situat sobre un gran terraplè al peu de la Punte di Campiglio. Si n’observem les lleixes de la paret meridional podem albirar la que hi discorre el sender SOSAT. A l’altre costat de la vall s’alcen imponents la Cima Tosa i el Crozzon di Brenta, amb la canal perennement innivada que les separa.
El refugi és també punt de confluència dels diversos camins de la contrada.
Continuem pel sender 318 Bogani, a partir d’aquí molt freqüentat i encara millor condicionat, flanquejant a mitja alçada de la Val Brenta. Quan entrem a l’avetosa som a prop del següent refugi.

Refugi Casinei (1827m)
D’aquí prenem el sender 317. Baixem encara per dins l’esponerosa avetosa, per un camí ample i molt ben condicionat. Creuem la Sarca di Vallesinella —com a la Noguera aquí tots els rius s’anomenen Sarca d’aquí o d’allà— i accedim a Malga Vallesinella.

Àlbum d'imatges


Itinerari relacionat: Sentiero SOSAT

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.