Temps  11 hores 21 minuts

Coordenades 2089

Data de pujada 19 / d’agost / 2017

Data de realització d’agost 2017

-
-
2.541 m
1.411 m
0
5,5
11
22,18 km

Vista 593 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Chisagüés, Aragón (España)





Venim d'uns mesos amb una activitat muntanyenca sota mínims, i decidim de possar-nos en forma de manera gradual.
Després de patejar la "Faja de la Tormosa" ara ens atrevim amb el temible camí de las Pardas.

Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 23.50 km.
Temps:................................................ 11 hores i mitja, amb moltes parades.
Desnivell:................................................................. aprox. 1.350 mts.
Dificultat:.............................................................................. difícil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:........................................... alpina_ordesa_monte_perdido_2014.
Observacions:......................................................... El desnivell de pujada des de l'aparcament de Parzan a les mines de Liena és brutal, però el que hem de destacar, per sobre de tot, és el delicat flanqueig del mateix camí de las Pardas.

Què és el camí de las Pardas?
Aquest antic camí fronterer, del qual encara es conservan vestigis materials de la seu passat, era utilitzat pels contrabandistes i pels enginyers en el seu viatge des de frança a les mines de ferro i plom de Ruego i Liena de Parzán.
El camí de "Las Pardas" és un sender d'alta muntanya (2.300-2.500m) que s'allarga per una faixeta aèria des de la collada de Las Pardas fins al Port de Barrosa.
Aquesta faixa la localitzarem a mitja altura de les parets i contraforts orientals del Robiñera, La Munia i Sierra Morena.
El pas del temps i les inclemències metereològiques han fet que els cables i ancoratges metàl·lics (que servien per assegurar el pas) es trobin en molt mal estat i suposi un cert risc transitar per la zona.

Pasat el poble de Parzán (per la ctra A-138) i abans del Tunel de Bielsa, que travessa la muntanya en direcció frontera de França, trobarem un camí de terra i grava a mà esquerra. Hem d'acostar-nos amb el cotxe sense pressa si volem fixar-nos amb aquesta pista forestal. En la mateixa zona hi ha un discret espai per deixar el vehícle, màxim quatre o sis cotxes.
Aquesta vegada anem la Marta i l'Andreu, l'Anna només farà excursió al port de Barrosa i sortirà més tard.
Si hi ha molta gent que vol fer aquesta ruta, l'aparcament s'omple aviat i la pista està en bastant mal estat si volem passar amb un cotxe baixet.
Dos revolts més amunt trobem l'entrada al corriol que ens portarà a dalt la Sierra Liena, on hi han les mines de plom i plata.
Girem a esquerra i cap amunt. La tornada la farem per la mateixa pista de la foto i passarem per aquest mateix lloc.
La senda és molt evident i trepitjada, i remunta la forta pendent fent ziga zagues.
Tant la Marta com jo anem a un pas constant i tranquil, sense aturar-nos excesivament per no fer pesada la pujada.
Els primers metres caminem sota la protecció dels arbres, i d'algunes construccions antigues de l'explotació minera.
De vagonetes mineres vam veure moltíssimes i algunes plenes de mineral. Els anys que porten així!
A la cota dels 2.000 m ja trobem matolls i arbustos, els arbres ja escassegen, però de vagonetes penjades continuem veient.
A mesura qua pugem trobem marques de color blac-verd que ens indiquen el camí a seguir. De moment no els hi prestem atenció perquè la senda és molt evident per desorientar-nos.
Però més endavant el corriol no és tant fressat i hem de vigilar.
Ara si que mirem de localitzar les marques Blanc-Verd de la ruta. També trobem unes estaques de fusta amb la lletra "a" que indiquen el camí a seguir.
Arribem a les ruïnes de la coneguda "Mina Luisa", amb una torre (transformador elèctric?) en peus. Cap a ponent tenim una vista impressionant de les valls.
Després de fer un mos al costat de la torre, i de buscar minerals curiosos per la zona, continuem la nostra ruta. Hem de trobar les marques i les estaques de fusta per orientar-nos millor.
Ja som dalt de la collada, a la Serra de Liena, amb una de les vistes i panoràmiques més boniques dels Pirineus.
Ara hem de flanquejar mitja "Serra de Liena" per anar a trobar la collada "Las Pardas" (punt d'inici del cami de Las Pardas). En tota la ruta no deixem de contemplar la espectacular panoràmica del Mont Perdut i els seus satèlits.
Trobar l'inici del camí de Las Pardas no és molt complicat, només haurem de localitzar el punxegut pic de "Espluca Ruego" ...al final de la "Serra de Liena".
Atenció que abans hi ha una altra collada i posterior canal amb una corda o cable metàl·lic instal·lat a la roca. Oblideu-vos que per aquí no és!

Què és el camí de las Pardas?
Com hem dit al principi la faixeta de "Las Pardas" va ser un camí que utilitzaven, en el seu moment, els contrabandistes que transitaven entre Espanya i França, i els treballadors de les mines de la zona. Ara és un camí que utilitzen els excursionistes que volen conèixer llocs nous i una mica desconeguts.
Atenció amb aquest camí!
Els cables de vida, que servien com a seguretat pel caminant, ara són (la majoria) fets malbé i no asseguren res ...i l'estimball al buit és evident. Aquests cables insegurs els trobarem a cada extrem del camí. Quatre o cinc trams a prop del coll de "Las Pardas", i tres o quatre trams a la banda del port de "Barrosa".

Tant el principi (collada las Pardas) com el final del camí (port de Barrosa) és molt aèri i el terra on trepitgem, de vegades, inestable.
Ja hem superat la meitat del camí i estem transitant pels contraforts que baixen del pic Troumouse. Ara el camí és més ampla i abandonem els estimballs a prop nostre, però la traça es desdibuixa cada vegada més. Cada vegada hem de trobar fites per orientar-nos i cada vegada anem baixant més i més seguint unes fites. Topem amb una muralla rocosa que ens barra el pas, o baixem més o pugem del tot, al final decidim pujar per reorientar-nos millor i perque veiem alguna fita en la llunyanía.
I efectivament, ja a dalt tornem a trobar un corriol que ens sembla el correcte.
En una llosa, d'aquella muralla que ens barrava el pas, fem una parada per contemplar la bonica vall de Barrosa.
No ens podem entretenir molt, pensavem que aviat acabariem el flanqueig de "Las Pardas" , però un cop superada aquella muralla veiem que ens queda encara molt de camí.
Tampoc sabem com trobarem els cables de vida i si el pati serà de risc.
Els ancoratges dels cables metàl·lics estan la majoria, per no dir tots, solts i sense collar a la paret. De tots els trams instal·lats, només l'últim hom pot refiar-se'n.
Ja som al final, i ja hem superat els últims obstacles del camí de "Las Pardas". La Marta està exultant de felicitat i jo encara més que a ella l'hi hagi agradat, ara beurem una mica i cap avall per trobar-nos amb l'Anna.
Ara sembla que la boira, coneguda com "la Gavatxa", fa acta de presència.
El camí de baixada és molt tranquil i suau, no carrega excesivament els genolls. Per aixó hem fet la circular en sentit contrari a les agulles del rellotge, per evitar-nos la baixada directa des de les mines de Liena.
En poca estona ens trobem amb l'Anna i ens expliquem, de manera ràpida, la nostra impressió del "Camino de Las Pardas".
Sortida agost del 2017.

 Em pots seguir al Facebook!

Veure més external

Bifurcació PR 187-Pardas
Bifurcació PR 187-Liena
Caseta mines
Collada Liena
Aparcament Hospital de Parzan
Inici camí de las Pardas
Passos equipats Barrosa
Refugi Barrosa
Passos equipats Ruego

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.