X Palafrugell - Gavarres - Girona 2021-05-09 4:47

X Palafrugell - Gavarres - Girona 2021-05-09 4:47

X Caminada de Palafrugell a Girona per les Gavarres, aquest any trencant la tradició també a mig maig doncs la setmana passada semblava que faria un mal dia, amb pluja. I aquest ha estat el quint any que he fet el recorregut amb el company de wikiloc jmarticampmajo. Fa uns pocs dies ja ens havíem posat de nou en contacte per tal de fer-la plegats, com així ha estat. I en aquesta ocasió no ens ha acompanyat ningú més ni tota ni mitja ruta :-) -hem tingut present a la Lo, que ens havia acompanyat fa uns anys-..

També veureu que, una vegada més, hem fet alguns canvis de recorregut. Hem sortit de nou de Palafrugell, davant de l'esglésis de Sant Martí, de negra nit -amb els frontals-, després de fer la foto de rigor a la Font de la Teula ens hem arribat a Fitor i hem seguit directes a la Font de Fitor. Hem anat fins la Ganga i directes a Sant Cebrià dels Alls –Renoi, cóm estan netejant algunes zones de les Gavarres, estan realment irreconeixibles!–. Hem pujat fins el cim de Puig d’Arques i el Cim de les Gavarres on sempre fem un primer mos (i hi havia molta gana). També hem pujat fins el Puig d’Aiguabona, sense corriol (diuen que el més alt de les Gavarres per molt poc). Després per la pista fins els Metges. Allà hem fet el tallat i el refresc de rigor, aprofitant els gels per refrescar l’aigua de la motxilla. Aquest any hem anat per la pista central fins la Font de l’Alzina amb un petit rajolí, i veure les gorgues del Daró. Després hem pujat fins Santa Maria de Montnegre per Can Barral i Can Nadal. D’allà ens hem decidit per fer un mos (en podem dir el dinar) i continuar a vall passant per la Font de Can Pujades i el corriol costerut amb forta pendent fins la bonica Font Picant de Madremanya, on hem tastat la seva ferruginosa i gasificada aigua. Hem passat per sobre el pont del Rissec. Hem continuat per la pista que mena a Madremanya, al nivell d'un gran suro (Suro Gros d'en Martí Vidal) hem girat a l’esquerra (per un camí que hem fet diverses vegades) i poc després hem agafat un corriol costerut a la dreta que va fins el camí de dalt la carena, és la zona anomenada de les Pasquales, (així ens hem estalviat un tram de pista poc interessant). Quan ens hem retrobat amb el dipòsit d’aigua, a prop de la carretera, hem continuat cap a dalt i finalment seguint un corriol (la part final no l'havíem fet mai) hem arribat al punt on hi havia el vergonyós clos de Can Llach, durant anys havien mantingut una tanca cinegètica d’uns dos metres i d’uns 15 kilòmetres encerclant tota la propietat. Ara fa uns anys que l’han retirada (i molt ben retirada, doncs no hi han deixat pràcticament cap senyal). Hem resseguit el corriol per on anava la tanca, amb antigues fites, pujat al Puig Redó, i hem creuat la carretera per tornar a un petit camí i continuar per corriols i el PR fins els Àngels -no ens hi hem aturat-.

Des d’allà fins el Coll de Trobada, pràcticament tot de baixada, on ens hem decidit (a la vista de Girona) d'anar-hi directes i aquest any no donar cap volta per anar fins Sant Miquel. Hem entrar a Girona, al mig d'una bona gentada, doncs era el primer cap de setmana del festival de flors a Girona. A cada entrada hi havia cua i aquest any hem pogut pujar a la Catedral per les escales centrals, tot i que les escales estaven guarnides de flors.

Una vegada més hem passat al davant de diverses esglésies, vuit en total (St. Martí de Palafrugell, Sta. Coloma de Fitor, St. Cebrià de Lledó, a tocar de Sta. Maria de Montnegre, Mare de Deu dels Àngels, St. Pere de Galligans, a tocar de Sant Fèlix i la Catedral de Girona). Hem fet dos punts geodèsics (Puig Gavarres i Puig Alt). Hem vist diverses fonts, un total de sis (Font de la Teula, Font de Fitor, Font de l'Alzina, Font de Can Pujades, Font Picant i Font del Bisbe). En resum hem fet bastant puja-i-baixa, uns bons metres de desnivell i una bona combinació de pista i corriols. En aquesta ocasió hem tingut bon temps -una espessa boira a l’inici fins passada la Ganga, sense pluja (quatre gotes mal comptades als Àngels), bastant de sol la resta del camí, una temperatura gens excessiva i en algun moment del recorregut un airet molt agradable. En resum una caminada de poc més de 55 km, amb uns més de 3.100 m de desnivell acumulat. Sense més dificultats que la distància. Un total d’unes 13 hores (a Girona ens ho hem agafat amb calma), un xic més de 4 litres d’aigua (n’havia emboscat un bon grapat de litres a la Ganga i a la Font de l’Alzina, així hem pogut emplenar les cantimplores), un xic més d'aigua a la Font Picant, 3 petits entrepans, una peça de fruita, avellanes i ametlles, uns “congitos” –que no faltin–i el cafè i una beguda refrescant al restaurant dels Metges, sense recanvi de mitjons ni samarreta. A Girona unes begudes refrescants amb les nostres parelles i una bona conversa en una terrassa a l'aire lliure.

Aquest any, al ser una setmana més tard de l’habitual i amb la neteja de marges que han fet, tan sols hem pogut contemplar unes poques orquídies, alguns individus de Limodorum abortivum amb poques flors.

Trescar amb en Jesús ha estat de nou fantàstic, motivant (doncs té molta més força, amb un ritme constant i no para, m’ha esperat tot sovint ;-) i la conversa molt agradable. El meus peus crec que han aguantat prou bé -des del 2016 que no tornava a fer una ruta tan llarga per les Gavarres-, estaven un xic sorpresos.

I amb aquesta ja en portem 10, cada any diferents recorreguts per creuar les Gavarres:
IX Palafrugell-Gavarres-Girona 2016 amb en Jesús
VIII Palafrugell-Gavarres-Girona 2015 amb en Jesús, i la Lo i la Nique (des de Santa Pellaia)
VII Palafrugell-Gavarres-Girona 2014 amb en Jesús
VI Palafrugell (Calella)-Gavarres-Girona 2013 amb en Jesús
V Palafrugell-Gavarres-Girona 2012 tot sol
IV Palafrugell-Gavarres-Girona 2011 amb la Lo i la Nique (des dels Metges)
III Palafrugell-Gavarres-Girona 2010 amb en David
II Palafrugell-Gavarres-Girona 2009 amb la Nique
I Palafrugell-Gavarres-Girona 2008 amb la Nique

Salut i Cames!!