Volta als Montllats

Quan coincideixen tres condicions s'esdevé un fenomen del tot original: un bosc petrificat, un bosc de gel. Fa falta que hagi plogut i ragi La Pixera, que geli, i que faci prou vent per aixecar l'aigua i escampar-la per sobre de la cinglera. De fet hi ha una quarta condició que fa que no hi hagi salts com aquest en altres indrets: l'altitud de 960 metres. Si fos més baixa, no gelaria prou i si fos més alta, no hi hauria bosc, perquè el gel cremaria els arbres. Aquí els arbres i els arbusts no moren perquè la capa de gel que els cobreix dura poc, just per no cremar la planta. Lògicament aquesta conjunció dels tres fenòmens és imprevisible, però a Capafonts plou sovint a l'hivern, i el fred i el vent quasi sempre estan assegurats durant l'estació; per tant, com a norma podem dir que aquest fenomen s'esdevé entre dues i quatre vegades cada any. Si no volem fer l'excursió fins als Montllats, el salt també es pot veure des del poble i molts altres llocs. Hi ha un punt especialment indicat, el Morral de la Devesa, que està al camí de la cova de les Gralles –no gaire lluny de la font de la LLòdriga– i des d'allà es veu el salt enfront, i tot i que l'espectacle del gel queda lluny, la vista es perfecta.

Aquesta balma és un lloc únic, potser el més singular de la vall i de totes les muntanyes de Prades. La cova en forma d'absis romànic, el salt d'aigua de cinquanta metres i el petit llac que es forma davant conformen un àmbit d'una gran singularitat i bellesa. El salt d'aigua només és present en època de pluges, perquè el barranc neix dalt dels Montllats i té un curt recorregut. Pels qui tenen cames àgils, i en època de sequera quan el barranc no raja, ésrecomanable arribar-hi passant per la llera del barranc que mena al lloc des de la font de la Llódriga; un recorregut ple d'esgraons i un laberint de blocsde pedra obliguen a un exercici interessant; els qui no saben grimpar millor que s'abstinguin. S'hi puja per un camí ben assenyalat que surt vora de la font de la Llódriga.Quan s'arriba al morral de la Devesa, des de sota de la cinglera es veu, enfront, la Pixera. Poseu el teleobjectiu i fareu la millor foto possible del salt d'aigua. La cova queda al fons del barranc, una mica més amunt, i també té una perspectiva molt bona. Si voleu veure la cova amb l'aigua despenjant-se des de dalt, assegureu-vosque ha plogut recentment. Si no baixa aigua, també us agradarà.

És un arc natural d’uns deu metres d’alçada, de gran bellesa per la seva forma quasi perfecta. Situat ja dalt del Montllat, prop de la font Nova i per sobre de la cova de les Gralles.. Té, segons la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena –Barcelona,1960-de J. Iglésies, J. Santasusagna i R. Amigó, uns deu metres d’alçària; sota l’arc hi ha una fonteta que només raja quan plou.

És un arc natural d’uns deu metres d’alçada, de gran bellesa per la seva forma quasi perfecta. Situat ja dalt del Montllat, prop de la font Nova i per sobre de la cova de les Gralles.. Té, segons la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena –Barcelona,1960-de J. Iglésies, J. Santasusagna i R. Amigó, uns deu metres d’alçària; sota l’arc hi ha una fonteta que només raja quan plou.

Aquesta és la roca foradada més coneguda de Capafonts. Està al camí que puja cap a l'Escudelleta i els Montllats, per sobre dels barrancs de les Tosques i de Terrascona. Forma part del conjunt de cingleres que entornen la plana dels Montllats i el seu forat permet pujar-hi sense haver d'escalar la cinglera. És una de les roques més fotografiades de la vall. Pel seu forat la vista del poble és molt bonica Molt a prop hi ha el Molinet del Vicent, font de tipus vauclusià, intermitent, que surt després de pluges fortes, més de cinquanta litres per metre quadrat. Fins avui no hem pogut fer cap foto del lloc, ja que la surgència no dura gaire, aproximadament un dia, i no és molt freqüent. Aprofitarem la primera ocasió per fer-la i penjar-la amb les altres, però de moment, animem els nostres seguidors a captar aquesta important imatge que encara no tenim.

Aparcament gratuït a pocs metres del poble.

És el salt d’aigua que hi ha al lloc on comença el Riu de les Hortes. D’una manera més genèrica també s’anomena així el tram de riu immediatament anterior, farcit d’un seguit de tolls i petits salts. Fa ja més de mig segle, una desgraciada intervenció que pretenia retenir els sediments del riu va destruir el primitiu salt, tot de pedra tosca, que va ser substituït per un dic de pedra que mai no ha retingut cap sediment perquè a la primera riuada va quedar totalment ple de grava, i que va malmetre un dels llocs més pintorescos de tot el riu. L’aigua ha recobert ràpidament de tosca tot el mur per on es despenja, i només un parell de parets laterals, que s’haurien d’eliminar, mostren unes pedres alienes al lloc i impedeixen que l’aigua acabi de dissimular la destrucció. Sortosament tenim algunes fotos que mostren Les Tosques originals. Els Tolls de Les Tosques –nom propi de l’espai que precedeix al salt– és un dels espais més vistosos i més visitats de tot el riu per fer-hi, sobretot a l’estiu, un bany molt refrescant i per gaudir de la pau que respira el lloc. Val a dir que després de l’aiguat de Sant Paulí, l’any 1994, tot aquest àmbit va quedar destruït, irreconeixible però igualment bonic. Hi havia una petita cova plena de falgueres del gènere Adiantum que va desaparèixer i que tots enyorem, però al seu lloc l’aigua continua rajant i ara podem gaudir d’un espai diferent. Durant segles la gent de Capafonts s’havia acostat a Les Tosques amb serres per tallar plafons d’aquella roca porosa i fer-ne envans a les cases; és un material que pesa poc i és fàcil de col·locar.

De totes les fonts de Capafonts és la més important, perquè té el cabal més abundós i mai ningú no l’ha vist seca i, de fet, es considera el naixement del el riu Brugent. Situada una mica més avall de la confluència dels barrancs de la Pixera i de la Font Nova, està enmig d’una boixeda espessa. L’indret, submergit en una atmosfera humida i ombrívola té, sobretot a l’estiu, un encís especial per la seva frescor. És un dels llocs més visitats d’aquesta vall, que és orgull dels capafontins pel cabdal d’aigua que rega els seus entorns.