Temps  2 hores 18 minuts

Coordenades 146

Data de pujada 11 / de maig / 2016

Data de realització de maig 2003

-
-
854 m
684 m
0
2,1
4,2
8,48 km

Vista 329 vegades, descarregada 16 vegades

a prop de Gallicant, Catalunya (España)

Aquesta és una de les excursions més típiques per a descobrir els Cingles de Bertí i que ens mena fins al centre neuràlgic dels mateixos, la parròquia que bateja a la cinglera. A més a més, transcorre per zones que ens ofereixen espectaculars panoràmiques dels paratges veïns i dels propis Cingles.

Si la volem més llarga i amb un xic més de duresa, aquesta és la seva equivalent sortint de Riells del Fai.

Índex IBP: 37.

Veure més external

cim

Puig Ciró

El Puig Ciró és el cim dels Cingles de Bertí més proper al canvi d'orientació que fa la cinglera prop del Coll de can Tripeta i del Puiggraciós. Des d'ell es tenen excel·lents vistes del Puiggraciós, dels Sots Feréstecs, de la vall del Congost i del sector de ponent del Massís del Montseny.
Arquitectura religiosa

Sant Pere de Bertí

De la petita i acollidora església romànica de Sant Pere de Bertí, pertanyent al bisbat de Vic, ja se'n té constància escrita a l'any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que l’anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l’any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis. La planta, d’una sola nau, no arriba a ser rectangular, amb coberta de volt apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s’hi dues capelles laterals al costat sud i s’alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d’accés exterior. La porta d’accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura. A l’any 1659 va ser reconstruïda amb volta massisa. El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l’edificació, sobre la volta de l’església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L’accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara. Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d’accés també és amb arcada adovellada. Recentment s’han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.
Edifici d'interès

El Clascar

El Clascar és una antiga domus o casa forta, molt propera a Bertí, esdevinguda masia. hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S’ha identificat com l'antic castell de Bertí, del que hi ha existència documental de l'any 987. Més endavant, al segle XIV s'esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI ja se l'identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc. L'edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral.leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d'estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d'arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d'origen àrab.
Ruïnes

Ca n'Esmolet

Ca n'Esmolet és una antiga masia situada al pla de Bertí, als peus del Puig-Fred, de la que només romanen algunes de les parets que en formaven l'estructura.
Intersecció

Grau de Montmany

Els graus són els camins que s'enfilen a la cinglera des de la vall, aprofitant les zones més planeres de la paret de la muntanya o fent llaçades en els trams més costeruts. Un d'aquests graus és el de Montmany, ja que comunicava la part alta de la cinglera amb el nucli rural que li dóna nom.
Edifici d'interès

Can Magre

Tot i ser el mas més proper a l'església parroquial de Sant Pere de Bertí, can Magre no és una de les masies tradicionals de Bertí. Segons la inscripció que hi ha a la clau d'una de les portades del mas, aquesta seria de l'any 1681. Segons el llibre Sant Quirze Safaja, un poble de frontera, del dr. Antoni Pladevall i Font, comenta que durant els segles XVII i XVIII s'edificaren algunes noves cases de pagès i can Magre no surt citat en cap dels anteriors fogatges dels que en fa esment. Actualment, del mas en destaca la molineta, que duu la inscripció del nom del mas i l'altitud sobre el nivell del mar en la qual es troba.
Edifici d'interès

Can Mestret

És la primera casa que hom es troba a l'accedir als Cingles de Bertí pel Grau Mercader, o, com és en aquest cas, la darrera casa que es trobem abans de baixar pel Grau Mercader cap al coll de can Tripeta i el Santuari de Puiggraciós. És habitada.
Arquitectura religiosa

Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. Ja es té constància de la veneració de la imatge a la parròquia de Sant Pau de Montmany a finals del segle XIV. Fins a la construcció de Santuari, la imatge va ser sempre venerada en els diversos llocs on va estar ubicada l'esmentada parròquia de Montmany. La tradició marca que la imatge va ser trobada per un pastor i un bou, com reflexen els Goigs. La imatge que es venera, que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d'estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant l'Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d'alçada. La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, demanant al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser concedida el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla i llavors rector de Sant Pere de Vilamajor i Degà oficial del deganat del Vallès, va signar-la. El temple té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, la seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i, entre d'altres, un retaule barroc, existent ja l'any 1737. La imatge, però, va poder ser salvada per l'acció coratjosa d'uns veïns i va ser amagada en diversos llocs. El temple va ser restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada pel rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va ser l'any 1957. Des de l'any 1973 tenen cura del lloc una comunitat de monges benedictines. Completen el conjunt una torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l'any 1845, i una petita capelleta situada gairebé a sota d'aquesta torre, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana. Al cim del Puiggraciós, de 807 metres d'alçada, hi ha una torre de l'antic telègraf òptic en òptim estat de conservació, edificada el 1854 i actualment utilitzada pels guardes forestals, i unes restes ibèriques.
Picnic

La Taula

La taula és un bon punt per als excursionistes dels Cingles per gaudir d'un bon esmorzar tot gaudint de la panoràmica que el lloc ofereix: la Trona, el Pla de la Calma, el Puiggraciós, els Sots Feréstecs i, en dies molt clars, el Pirineu. Hi ha una pedra amb la següent inscripció: Si estimeu el Bertí i estimeu la natura Si heu vingut fins aquí a gaudir de l'altura Tingueu cura en marxar de deixar aquest lloc net Quan torneu a passar us plaurà haver-ho fet.
Intersecció

Coll de can Tripeta

Coll que uneix els Cingles de Bertí amb el Puiggraciós i que separa el Sot de Montmany, a llevant, que forma part de la conca del Congost, amb el Sot de Bellobir, a ponent, que pertany a la conca del Tenes. Des d'aquí podem baixar a Riells o a Montmany, enfilar-nos als Cingles o anar a l'Ametlla i la Garriga per Puiggraciós.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.