-
-
951 m
826 m
0
1,3
2,6
5,18 km

Vista 1933 vegades, descarregada 54 vegades

a prop de Mura, Catalunya (España)

Matinal senzilla, amena i per camins poc concorreguts que volten el Montcau. La ruta és d'aquelles amb molt bones vistes (si no t'agafa la boira com ens va acabar passant a nosaltres) sobre la Falconera, la carena dels Emprius, els diferents torrents o canals que es travessen i, amb bon dia, fins els Pirineus.

El camí és força encinglerat (sense ser pas perillós) i permet gaudir d'aquest entorn típicament montserratí, creuar les canals frondoses i boscoses, i endinsar-nos en boscos preciosos, especialment en la tornada des del Coll d'Eres.

La idea original era fer una ruta més llarga, fins a la Roca Encavalcada i la Carena del Pagès, però com he dit, la boira instal·lada a les parts baixes de les cingleres llevantines del Montcau ens va fer desistir i escurçar la ruta.

Així doncs és una ruta perfecta per gaudir sense presses, i només cal tenir en compte que algun pas, en cas de roca mullada, pot resultar un xic relliscós i que, per tant, cal anar en compte.

Sortim del Coll d'Estenalles, davallant per la carretera, per la seva part septentrional fins que, en un revolt de 180º, nosaltres seguim recte (lleugerament decantats a l'esquerra) per començar a gaudir de la pau i dels magnífics senders de la zona (senders que no cal abandonar, doncs es tracta d'una zona en procés de restauració de camins, sempre fràgils per l'alta humanització de la zona).

Aviat creuem la Canal del Séc, des d'on comencem a gaudir de meravelloses panoràmiques sobre la fotogènica Falconera, i la seva companya, Sabatera.

Seguim pel sender que, entre el conglomerat típic de la zona, va voltant el turó dels Cortins. L'entrada al Torrent de la Coca és espectacular. En un ambient solitari i frondós, creuem el seu torrent (sec en aquell moment), en una zona ben encinglerada i amb vistes ja, sobre les Roques de la Coca.

Ràpidament arribem a aquestes, en el collet que les separa. A partir d'aquí ja entrem a la part llevantina del Montcau, gaudint de vistes sobre la carena dels Emprius, la Serra de Sant Lleïr (i els Pirineus si no fos pel temps rúfol...).

És en aquest punt que la boira comença a pujar des del Torrent de la Vall, i fa que abandonem la idea de baixar cap a aquesta, al Collet de la Vall o del Llor. El camí que seguiríem per sota la cinglera seria totalment sota la boira.

Així que decidim escurçar el camí seguint recte per dalt la cinglera fins al Coll de les Eres.

Aquí agafam molt breument la pista al Coll d'Estenalles però per evitar les típiques aglomeracions d'aquesta ruta, ràpidament agafem un senderó, a mà esquerra, que davalla, de forma decidida, cap al bosc frondós i preciós que envolta el Racó de les Eres.

Més avall entrem al preciós Canal del Cellerot, d'on podem veure el cim del Montcau ja ben emboirat. Entrem al llit del torrent (també sec) i ràpidament prenem el camí que s'eleva per sobre d'aquest, a la seva banda ponentina per anar a trobar ja, de nou, el Coll d'Estenalles.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.