Volta a la Ninota i el Grau

Dalt dels Montllats. Hi conflueixen els termes de la Mussara, de Capafonts i de la Febró. És una cruïlla de camins: el de Capafonts a Reus, el de Prades a Reus i el de la Font Nova. De la creu antiga, en quedaven només unes quantes pedres de la base; més recent, hi ha una creu de ferro que les té incorporades.

A Capafonts hi ha tres roques emblemàtiques: El Picorandant, la Pena Roja i la Ninota. Aquesta és la més original, la més singular. És una part de cinglera que se separa a poc a poc de la muntanya, i que caurà, com ho fan altres roques del seu entorn, en un termini relativament curt si ho mesurem en termes geològics. En un segle s'ha separat de manera evident, ja que es diu que fa uns setanta anys s'hauria pogut saltar sobre la roca sense gaires dificultats, i avui això és impensable. Les fotografies més antigues ho confirmen. Té forma de cap mig esculpit, una alçada no mesurada, però que deu ser d'uns quaranta metres o més; de fet, el peu està enfonsat en el rocam que s'esta desprenent, i la seva alçada total pot ser considerable.Des del poble es veu molt bé i mostra una forma que recorda un dels guerrers de la pel·lícula La guerra de les galàxies i també una de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona. Pujar damunt del cap de la Ninota és relativament fàcil, però perillós a causa de les roques que es desprenen en tot el seu entorn. No és recomanable anar-hi en època de pluges.

Aparcament gratuït a Capafonts.

A la Toponímia de la capçalera del Brugent i del poble de Capafonts es descriu d'aquesta manera: "És un cim pelat, una gran roca enganxada a la Serraplana". Vist des de Capafonts és a la dreta dels Montllats i a l'esquerra del coll de Capafonts i la seva forma recorda un con truncat, força arrodonit. Es destaca molt a l'horitzó, gairebé com un sentinella tutelar. És a prop del terme de la Febró;des d'allà no es veu, però l'anomenen molt. La pronúncia que hem sentit alguna vegada, 'Picóndaràn' o 'Picóndràn', vafer suposar a Ramon Amigó a El Picó d'Aran. Una apreciació toponímica, Reus, 22-VIII-1964, que podria ésser bona l'etimologia 'pic o agulló de la vall, basant-se en el fet que 'aran' en èuscar vol dir 'vall'. El professor Joan Coromines havia aventurat la hipòtesi de "La pica de Roldan", per la seva forma geològica, però a l'Onomasticom Cataloniae, modificà el seu criteri i digué que es tracta d'una forma mossàrab que vol dir "bec d'oreneta", donada la forma de la roca, i fa extensiva aquesta interpretació a quatre pics més que estan escampats pels països catalans; en el cas la roca que és a Capafonts, costa d'imaginar la forma d'un bec d'oreneta. Segons l'etimologia popular d'algun informador, Picorandan deu voler dir 'pic rodó', però aquesta hipòtesi no està provada". Des del Coll de Capafonts s'hi arriba fàcilment; el tram final, ja a Serraplana, es fa trescant per sobre una extensa lloanca. De dalt de la roca es domina tota la vall del Brugent: a la dreta, la plana calcària del Montllats i les cingleres escalonades que l'envolten; a l'esquerra, i de l'oest a l'est, l'ermita de l'Abellera, els Pics, els Costers, el pla del Pagès, la serra del bosc de Poblet i el pla de la Mola; en front, a l'est, la mola de la Roquerola i les Fous per on surt el riu de la vall, i més enllà les serres llunyanes de l'Alt Camp, del Penedès. El Picorandan és una fita que marca el límit de la conca de l'Ebre. Des de la roca, la conca de l'Ebre queda a l'oest, i la del Francolí, a l'est.

L'antic camí de Reus s'enfila des del Ribatell fent ziga-zagues fins que arriba al Grau, el lloc on la cinglera que ressegueix la carena es trenca en un portell, que permet traspassar-la, endinsar-se en el barranc d'en Fort i pujar cap a la Creu Trencada. Aquest punt és una autèntica frontera que separa dos ambients força dispars: l'ufanós i humanitzat de la vall, i el del barranc, on alguns flocs de pins competeixen per l'espai enmig de la roca nua, els boixos i les plantes aromàtiques. La impressió, quan es traspassa per primera vegada, és profunda, es té la sensació d'entrar en un altre món. Generacions i generacions de capafontins han travessat aquest indret per anar a la capital del Baix Camp o als Montllats i, en passar-lo d'anada, tenien la darrera visió de Capafonts. A la tornada, en contemplar el poble allà baix, els semblava que ja eren a casa, després d'una llarga caminada o d'una feixuga jornada de treball. La vista és esplèndida: s'esguarda el poble, la totalitat de la vall, les muntanyes que la clouen pertot arreu i territoris més llunyans. És un dels punts de referència de Capafonts.

Aquets avencs els vam trobar als inicis dels anys 90 caminant en direcció al Grau amb el Xavi, Sergi i Fèlix de Capafonts. La sorpresa va ser gran ja que es notava que feia molt temps que ningú hi possava els peus, amb vegetació intacta i grans blocs de la cinglera trencada de la vessant Est del Barranc del Grau. De fet aquest Avenc es part d'un cingle que es va fragmentar i ha creat uns quants passadisos i blocs empotrats amb bones finestres al Picorandan i el barranc de la Llenguaeixuta. Aquest Avenc amb una alçada màxima de 7-8 metres té una entrada principal, amb petites ramificacions entre blocs que han anat caient al llarg del temps. La vegetació es d'ambients molt humits on podem trobar bons exemplars de boix grèvol i grans enredaderes que busquen la llum enfilant-se per les seves parets. S'ha de vigilar molt si el visitem ja que es fàcil que caigui alguna pedra de dalt del cingle o que es desprengui algun gran bloc, tanmateix per la seva fragilitat del seu petit ecosistema, on llocs semblants com els avencs de la Febró han quedat molt erosionats pel pas de les persones.