Temps  4 hores 34 minuts

Coordenades 1168

Data de pujada 18 / de gener / 2015

Data de realització de gener 2015

-
-
1.022 m
643 m
0
3,0
6,0
11,99 km

Vista 1611 vegades, descarregada 70 vegades

a prop de el Vilosell, Catalunya (España)

Bonica i senzilla ruta circular realitzada amb el Centre Excursionista de Balaguer que parteix des del poble de Vilosell per pujar al punt més alt de la Serra de la Llena, la Punta Curull per desprès visitar la curiosa Esquerda i Cova dels Calaixos, Sant Miquel de la Tosca i la Capella del Crucifici.

Deixem el vehicle a la plaça del poble de Vilosell des d’on iniciem la nostra ruta. Agafem la pista de més a l’esquerra de l’ermita de Sant Sebastià en direcció Sud-Est i que va pujant suaument. Tot seguint el camí entre camps de cultius veurem a la nostra dreta l’embassament dels Plans i on ja comença davant nostre la primera zona emboscada coneguda com a Bosc dels Plans. Anem seguint el camí conegut com a camí de Vilosell a Vilanova de Prades i on l’ascens es més pronunciat fins que ens porta, sense cap pèrdua, dalt de tot de la Serra de la Llena. Trenquem cap a l’esquerra en direcció Est i als pocs metres arribem a la Punta Curull (1021). En el nostre cas la boira ens va impedir disfrutar de les bones vistes que es gaudeixen des d’aquest indret, amb Vilanova de Prades als nostres peus.

Desfem uns metres enrere fins on havíem trencat per pujar a puntar Curull i, enlloc de tornar a baixar, ens dirigim recte en direcció Oest tot carenant la serra fins que arribem a un trencall. Aquí ens desviarem cap a l’esquerra en direcció Sud-Oest tot seguint les marques d’una ferradura groga que al cap d’uns 400 metres aproximadament ens durà fins a l’esquerda de la Cova dels Calaixos i uns metres més endavant a la Cova. Val molt la pena endinsar-se tan dins dels laberíntics passos entre roques de l’esquerda com de l’interior de la petita Cova dels Calaixos (millor si porteu frontal).

Tornem de nou fins al trencall que havíem deixat abans i procedim a baixar envoltats pel bosc durant 1,4 km fins que trobem de nou un altre trencall cap a l’esquerra direcció Sud-Oest i que ens porta en descens fins a Sant Miquel de la Tosca.
Tornem a pujar fins al desviament previ per agafar ara el trencall que ens quedava a la dreta en direcció Nord-Oest. Seguim per aquest camí per als pocs metres trobar-nos incrustada en una vauma la capella del Crucifici. Continuem seguint la pista i sense cap mena de pèrdua arribarem de nou a Vilosell pel camí de la dreta de l’ermita de Sant Sebastià.

Agraïments a l’organitzador d’aquesta magnífica sortida, en Josep Romeu.
Cova dels Calaixos de l’Ereldo o de l’Home Fe. Per entrar a la cova ens hem d’ajupir uns pocs metres i un cop dins ens podem posar drets. No necessitem cap llanterna. És la cova de l’Home Fe coneguda popularment com la cova dels Calaixos. Segons conta la llegenda, durant les guerres carlines un home s’amagava en aquest forat i de tant en tant sortia i des de damunt la roca del Sentinella1 es posava a cridar: “Gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s’acabarà”. I des d’aleshores li van dir l’Home Fe.
En el camí vell que condueix a Sant Miquel de la Tosca es troba al costat esquerra una vella capella consagrada al Crucifix. L'any 1929 dos excursionistes de Reus van escriure sobre la mateixa les següents paraules: 

”És una petita edificació humil i senzilla, posada sota una penya. Un Sant Crist ocupa un altanet, en el seu interior. Aquest Crucifix va ésser trobat sobrenedant immòbil, en el corrent del barranc, per un pagès. Creient que la seva fixesa denotava no voler moure's d'aquest indret s'edificà la petita capella davant mateix del lloc on es feu la troballa. Allà on es verificà aquesta creix un grup d’àlbers i, a la seva ombra, i vora unes roques, raja una font”. Per a Francisco Gras y Elías en la seva Historia de las ermitas del arzobispado de Tarragona, escrita l'any 1909: "Se venera también en el término de Vilosell y en ella se celebra el santo Sacrificio de la misa algunas veces. Su tradición no deja de ser interesante. Un vecino de Vilosell perdió una noche en el juego cuanto poseía. Loco y furioso llegó a su casa y cogiendo un crucifijo que había sobre una arca se fue a una balsa de su propiedad, sumergiéndole en el agua, diciéndole: - Ahógate en este sitio, ya que tú has sido la causa de que perdiera mi hacienda en el juego. Y arrojó un salivaso a su divino rostro. Al cometer tal afrenta, vióse el jugador envuelto en llamas. Lleno de terror dejó e Santo Cristo en la balsa y echó a correr sin dirección fija y preso de terror. A fin de apagar las llamas arrojóse a la presa de un molino. A sus gritos de socorro acudieron los molineros, los cuales le sacaron con mucha fatiga de la balsa, y confesó su delito arrepintiéndose de tal profanación. Sus vecinos fueron en busca del Crucifijo, y no creyendo prudente que volviera a manos de su dueño, le erigieron esta capilla, la cual se venera a media hora de la villa."
La Punta del Curull és una muntanya de 1.022 metres situada a la serra de la Llena, entre el municipi de Vilanova de Prades a la Conca de Barberà i el municipi d'El Vilosell a les Garrigues.
L'ermita de Sant Miquel de la Tosca es troba al peu de la serra de la Llena, a 700 m d'altitud sobre el nivell del mar, a 4 km al sud del Vilosell (les Garrigues) i enclavada en el seu terme municipal. El nom de "la Tosca" prové de la pedra esponjosa del cingle on brollen les aigües del riu de Set. Aquest indret, conegut per "les Fontetes", es troba a uns 50 m de l'ermita. El riu, que la voreja, s'origina a 950 m d'altitud, entre els cims de la Tossa i de l'Abella, en el vessant septentrional de la serra de la Llena. Hi ha dos camins que emmenen a Sant Miquel. L'un s'inicia a la carretera entre el Vilosell i la Pobla de Cérvoles: un cop s'arriba a la depressió del riu de Set, es va remuntant aquest riu fins al lloc on neix. L'altre és un camí que s'origina a la vora de l'ermita de Sant Sebastià al Vilosell i que es perllonga fins al barranc del Crucifici. En arribar en aquesta petita capella, bastida rústicament sota una roca, hom puja la carena de la part dreta i, al fons de la vall, apareix l'ermita de Sant Miquel enmig d'àlbers i xiprers. L'ermita de Sant Miquel de la Tosca fou fundada per autorització de l'arquebisbe de Tarragona Pedro de Urrea en 1482 i fou construïda el mateix any. En aquest mateix any, Guillem de Forès en el seu testament llega dos sous per a Sant Miquel de la Tosca. Al llarg del segle XVI hi ha diversos testimonis sobre l'ermita de Sant Miquel. L'any 1511 Joana d'Almenara en el seu testament deixa 11 sous a Sant Miquel de la Tosca. El 1560, Joan Dalmau, batlle del Vilosell, estableix en el seu testament: "dexe a la hermita de Sant Michel, de dit Loch per obres y reparació de aquella, també a notícia de mos marmessors, sinch lliures de dita moneda. Item vull y mane que aquellas tres vegades lo any que la processó del Vilosell acostume anar a dita hermita, aço es, les dues festivitats de Sant Michel y la tercera festa de Pasqua, que mon hereu y sos successors en dita herencia perpetualment sien obligats a donar quiscuna vegada al qui portarà la creu un sou, y als qui portaran los dos penons qui dits hereus voldran puis ho paguen...". El 1730 es construí una ermita de nova planta. Les obres s'acabaren el 1735, però l'embelliment de l'ermita es continuà en els anys següents i culminà amb la construcció d'un retaule, les despeses del qual foren sufragades amb aportacions voluntàries de diversos particulars. El santuari és una nau de planta rectangular, d'estil barroc català del segle XVIII. La façana orientada a migjorn, té una porta amb dovelles, amb una petita imposta, una fornícula i un ull de bou i, al cim de tot, l'espadanya. Hi ha també tres finestres grans i tres de petites. A la part est, hi ha una porta que dóna accés a l'ermitatge, adossat a la susdita part. També es pot accedir a aquest edifici per una porta gran que hi ha a la part de ponent on s'estén igualment l'ermitatge. L'interior de la capella, d'una sola nau, conté una volta de mig punt amb una cornisa d'estil clàssic que forma un àbsis en el presbiteri, i a l'entrada té un cor alt. El retaule de l'ermita era d'estil neoclàssic. Constava d'un cos central emmarcat per dues columnes d'estil compost. Al mig hi havia un nínxol amb la imatge de l'arcàngel sant Miquel, i estava rematat per un frontis que tenia un triangle truncat, al centre del qual i dins d'una aurèola formada per núvols, hi havia un triangle al·lusiu a la trinitat cristiana. Durant la guerra del Francès l'ermita fou convertida en hospital de sang per a les tropes napoleòniques. Arran d'això, a mitjan segle XIX l'ermitatge estava necessitat de reparació. Aleshores, el bisbe de la Seu d'Urgell Josep Caixal, fill del Vilosell, en costejà les despeses de la restauració i concedí indulgència plenària als devots que havent cantat els goigs de sant Miquel repetissin tres vegades en veu alta: "Qui com Déu? Ningú com Déu". Durant la revolució de juliol de 1936, el santuari fou saquejat i el retaule de l'altar cremat del tot. El 8 de maig de 1940, tingué lloc la reposició de la imatge de sant Miquel. Fou assentada sobre una columna d'uns dos metres d'alçària, feta de pedra tosca, pròpia del lloc. Hom bastí un nou altar, consistent en una pedra de forma cònica que té com a base la seva punta. Més endavant, es col·locà una campana al campanar de cadireta i s'instal·là un llum artístic dins la nau de la capella.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.