Temps en moviment  4 hores 58 minuts

Temps  6 hores 18 minuts

Coordenades 3466

Data de pujada 29 / de gener / 2021

Data de realització de gener 2021

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
300 m
58 m
0
4,4
8,8
17,58 km

Vista 52 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de el Veïnat de Dalt, Catalunya (España)

Sortida de proximitat donat el confinament que ens afecta en la actualitat.
Tot i així, es tracta d'una sortida ben variada, amb paisatges molt variats i interèsants, que ens ha permès gaudir d'aquest esport.
La sortida, cap a les 10 del matí, a uns agradables 13, graus, sense vent i amb perspectiva de gaudir tot el dia d'una temperatura semblant, ens prometia una bona diada com així ha sigut.
La primera part del recorregut, per la riera de Quermanço, amb un bon doll d'aigua i amb l'imatge del castell del mateix nom, ha resultat com sempre molt interèsant.
Llàstima que, la zona entre el castell i l'entrada del mas de Mont perdut, hagi sigut objecte d'actes vandàlics com de vessaments de runes i deixalles per part de desaprensius, que han perjudicat aquest entorn de forma notòria com es pot veure a les fotos.

Un cop a travessada la carretera N260, prenem un camí de bon fer que, direcció nord est va a avançant direcció Vilamaniscle i pel camí ens va obsequiant amb unes vistes a 360 graus que són del tot interèsants.
Prendrem dons un camí ben fressat de bon principi, amb lleugera pujada, que va resseguint la Serra de la Bagà d'en Ferran, pujant i baixant de manera notòria però no asfixiant.
El punt més alt és el Puig de Sant Silvestre d'uns modestos 307 metres.
Arribarem així al coll de la Serra, un mirador i confluencia de camíns on podem veure en primer terme, als nostres peus, a ponent, la vila de Vilamaniscle i llevant, la mole de Puig D'Esquers.
Ara prendrem la desviació que baixa direcció Puig D'Esquers fins el torrent que baixa des de Sant Martí Vallmala.
Aquí, tornarem a desviar-nos a la dreta, cap el Mas de Baix.
El Mas de Baix, en perfecte estat, crec que avui és una casa rural de lloguer.
La seva situació, tan a prop de la riera i poc elevat, fa pensar que en ocasions ha de ser fàcilment inundable. No així l'antic mas Guanter, una mica més avall, construït en el seu moment sobre un turonet que el deixa sense risc per les riuades sobtades.
Seguim el torrent, aquí anomenat torrent de la Baleta, que en un recorregut ombradís i de gran bellesa ens porta fins l'ermita de Sant Silvestre de Valleta.
Una ermita perfectament conservada i cuidada per una agrupació de Llançà que l'hi dona un manteniment i atenció que permeten que faci el goig actual.
Passem la font del Xai, que ens permet omplir les cantimplores d'una bona aigua i seguim cap a la zona d'esbarjo que està perfectament cuidada i conservada.
Seguim el torrent, ara anomenat riera de Valleta i ens acostem al veïnat del mateix nom a tocar la N260.
Tres cents metres abans de la Valleta, trenquem a la dreta cap a ponent, per un corriol no gaire visible que, en forta Pujada ens fa enfilar per una vesant plena de búnquers (n'hem contat quatre) i que ens situa al camí de la carena de la Bagà d'en Ferran, i així seguim ara el camí invers al de la anada.
Sortida molt interèsant i propera per gaudir del senderisme.
Salut i bones rutes.


Sant Silvestre de Valleta
Salta a la navegacióSalta a la cerca
Infotaula d'edificiSant Silvestre de Valleta
Imatge
Epònim Silvestre I Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus Església Modifica el valor a Wikidata
Construcció X, XII
Característiques
Estil arquitectònic Preromànic, romànic
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa Llançà (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Localització Vall de Valleta. Llançà (Alt Empordà)
Wikimedia | © OpenStreetMap
42° 22′ 12″ N, 3° 05′ 52″ ECoord.: 42° 22′ 12″ N, 3° 05′ 52″ E (mapa)
IPA
Identificador IPAC: 19807
Activitat
Diòcesi bisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata (parròquia de Sant Vicenç de Llançà) Modifica el valor a Wikidata
Religió catolicisme Modifica el valor a Wikidata
L'església de Sant Silvestre de Valleta és un edifici romànic del segle x format per una nau única rectangular i un absis semicircular, i situat al terme municipal de Llançà. Concretament, es troba a uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà; entre la Serra de l'Albera i la Serra de Rodes, a la vessant del puig d'Esquers de la vall de Valleta, vora el marge esquerre de la riera de Valleta. Des del segle XI i fins al XVII fou la parròquia del llogarret de Valleta. Després d'uns segles d'abandó, a finals del segle XX la pressió popular impulsà la reobertura de l'església al culte, la recuperació de l'entorn, el foment de la investigació històrica i la celebració d'un aplec que es fa de manera ininterrompuda des del maig de 1980. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.


Contingut
1 Descripció
2 Activitats
3 Història
3.1 Llegenda
3.2 Origen i esplendor
3.3 Abandó i restauració
4 Referències
5 Enllaços externs
Descripció
Erigit sota l'advocació del papa sant Silvestre I, és un monument de construcció preromànica i romànica de 14,50 metres de llargada i 7,20 d'amplada. L'edifici està format per una nau única rectangular amb un absis semicircular de quart d'esfera a llevant i planta de ferradura coberta amb volta de canó. L'absis s'obre i es comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt bastit en pedra desbastada. Un altre arc de les mateixes característiques delimita la zona del presbiteri, de menys amplada que la nau. Hi ha bancs correguts de pedra adossats als murs laterals de la nau i, damunt del seu traçat, hi ha la pica baptismal, situada a l'angle sud-oest. L'absis presenta dues finestres d'un sol biaix i arcs de mig punt, mentre que als murs de migdia i de ponent de la nau, les finestres són de doble esbiaix i arcs de mig punt també. La porta d'accés està situada al mur sud del temple. Està formada per tres arcs de mig punt adovellats en gradació que emmarquen la llinda monolítica i el timpà semicircular, bastit amb carreus desbastats. Sobre el frontis es dreça una espadanya de tres pilars sense arcades.[1] L'aparell de l'absis, i els murs de ponent i tramuntana de la nau, estan bastits amb petites pedres sense treballar lligades amb abundant morter de calç. A la part inferior del parament de l'absis hi ha tres filades bastides amb la tècnica del "opus spicatum". El mur de migdia de la nau, en canvi, està construït amb blocs de llicorella desbastats, disposats en filades més o menys regulars. La coberta és de lloses de pissarra lligades amb abundant morter de calç.

El seu aspecte permet afirmar que hi va haver dues etapes constructives. La part de l'absis podria ser del segle x o l'època de la consagració, mentre que la porta i les finestres són d'estil romànic tardà, de les acaballes del segle xii o del XIII.[2] La pressió popular fou decisiva per a impulsar la restauració de l'església, que s'inaugurà el 15 de maig del 1983. La coberta de la nau i el seu absis patiren una profunda restauració per solucionar les esquerdes de la coberta de la volta de l'absis, els murs i les voltes interiors i recuperar el paviment, que havia desaparegut. Al timpà de la porta hi mancaven alguns carreus i brancals, i el batent de fusta es trobava "totalment ruïnós". En aquestes obres s'inclogué el desviament del llit del riu, que arribava al mur de ponent de l'església generant esquerdes i desestabilitzant les parets.[3] Al costat de la capella hi ha les restes d'una masia, ja esmentada en un document de l'any 1019.

Activitats

Església de Sant Silvestre de Valleta amb el pont del riu al costat.
L'"Associació d'Amics de Sant Silvestre" des de finals del segle XX treballa en diverses línies per la recuperació de l'espai.[4] La restauració de l'edifici s'inaugurà el 1983, quan es va reobrir al culte i es va recuperar l'aplec anual.[1][5] El 2006 es va editar El llibre de Sant Silvestre amb set visions complementàries sobre l'indret.[6] Es va recuperar la sardana "L'Ermita de Sant Silvestre" del músic empordanès Jaume Bonaterra i Dabau, elaborada el 1980.

Entre les activitats que va iniciar l'associació d'amics per recuperar el record de l'entorn també es va arranjar el camí des de Llançà i es començà a organitzar un aplec des del segon diumenge de maig de 1980. L'aplec del 2013, amb un equip organitzador on també hi havia l'Agrupació Sardanista de Llançà i la Coral Palandriu, va incloure un esmorzar popular, sardanes, venda de llibres i records, una missa cantada, un concert i una arrossada popular.[8]

Història
Llegenda
Una llegenda apòcrifa explica que "un noi, en Jofre, fill d'una serventa d'un mas del lloc treballava a la construcció de la capella. El noi tenia un delit per l'esglesiola, com si fos seva. Hi volia deixar la seva signatura tal com li havien dit que ho feien els picapedrers, però no sabia fer ni un gargot. Un dia, el pobre noi es va encloure el dit entre dos carreus de la porta amb tan mala fortuna que li hagueren de tallar part del dit per quedar lliure. L'altra part es quedà entre les dues pedres. El noi es guarí, continuà treballant a l'obra i finita aquesta s'hi quedà com ermità. "L'any 1987 hi hagué un gran aiguat que destruí perillosament la capella. En una junta de la cantonada sud-oest aparegué un osset blanc, com un confit. Era la firma d'en Jofre. Des del cel, va somriure. Ell i la capella porten camí d'eternitat...".

Origen i esplendor
La notícia més antiga que es té del lloc data del 24 de novembre de l'any 854, dia en què l'abat Pere de Sant Esteve de Banyoles fa donació al seu monestir d'unes cases amb terres situades al lloc de Vallmalla, en el vescomtat de Peralada, segons explica Joan Badia Homs, que alhora cita Ramon d'Abadal i de Vinyals.[10] Aquestes terres l'abat les heretà del seu pare que les havia adquirit per aprisió. Anys més tard, el 877, Lluís II de França el Tartamut confirmà la possessió de la "cel·la de Sant Silvestre amb les vinyes que allí es poden veure, tot el que en depèn i totes les altres coses que pertanyen al monestir" a l'abadia de Banyoles,[2] juntament amb la veïna de Sant Martí de Vallmala.[1] En els documents del segle x no apareix el nom de Valleta, sinó que l'antiga riera i la vall figuren amb el nom de Budica o Budiga.[

En una butlla del 1017 el papa Benet VIII confirmà la propietat del mas de Sant Silvestre al monestir de Banyoles. L'església i el mas es tornen a citar a l'acta de consagració de Sant Marí de Vallmala l'any 1019.[1] Amb l'acta de consagració o dotalia, del 17 de desembre de 1029, el bisbe Pere Roger de Carcassona de Girona acudí a consagrar l'església de Sant Silvestre "del vilar Renoall o vila Mala" elevant-la a la categoria de parròquia sense anomenar a cap monjo.] Sí que s'anomenen a les persones, "bons homes" que donaren a la nova parròquia cases, vinyes i terres com també hi consta que la nova parròquia havia de donar a la Seu de Girona "dues carns de conill", és a dir, dos conills escorxats cada any: en concepte de cens per raó del sínode, un conill, i per la recepció del crisma, l'altre. En la mateixa acta el bisbe Pere també dota a l'església d'un cementiri o sagrera de superfície trenta passes al voltant de l'edifici detallant de quina manera havia de col·locar les cames i els peus l'home que fes els "millors passos", és a dir, el de les cames més llargues. Aquesta descripció és, segons els entesos, una singularitat en documents d'aquest tipus. El bisbe fixà les trenta passes de sagrera, li concedí els drets corresponents i establí els límits del terme parroquial. Més endavant, en documents dels anys 1279 i 1280 és anomenada ecclesia parrochialis de sancto Silvestro.

Abandó i restauració
Fou una capella de funció parroquial situada en una contrada on hi havia un nucli humà dispers. Per això, quan els habitants de l'indret hagueren de retirar-se de la contrada, per un motiu o altre, la capella va acabar abandonada.[12] En aquest cas, fou una parròquia i centre de la vida del llogarret de la Valleta fins al segle xvii.[4] En perdre la seva funció com a església parroquial, deixa de ser mencionada a les relacions parroquials dels anys 1606 i 1691, tot i que se sap que l'església va passar a ser sufragània de la parròquia de Garriguella fins a l'any 1920 i vuit anys després va passar a dependre de Llançà

L'any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona conjuntament amb els Amics de Sant Silvestre endegaren un projecte de restauració de tot el cos, especialment en el mur de tramuntana que estava molt afectat pel torrent que davallava fins a la riera de la Valleta i que escometia contra l'església, descalçant els mur i provocant-hi esquerdes. És per això que es va optar per desviar el torrent. També es va reconstruir la coberta i es reféu el pinyó i l'espadanya. Es varen restituir diferents carreus del timpà i dels brancals de la porta així com els batents de fusta. A l'interior es van cosir les esquerdes, es repicà la volta i es va construir un nou altar. També es va refer la bancada adossada a la nau i es pavimentà de nou tot. Pel que respecte als accessos es va desbrossar i netejar l'entorn. Per últim es va fer la instal·lació elèctrica connectada amb un grup electrogen mòbil. Les obres s'inauguraren l'any 1983.[ El juliol de 1986 es declarà un incendi a la zona que arrasà bona part de la massa forestal de la serra de Rodes de les Alberes, cremà a la Valleta un gran alzinar i pinedes.
Punt d'interès

A tocar la piscina municipal

Castell

CASTELL DE QUERMANÇO AL FONS

Collada

CAMÍ DE QUERMANÇO

Panoràmica

Una altre mirada a Quermanço

Castell

Vistes del castell

Panoràmica

Panorámica al peu del castell

Ruïnes

Bunker

Punt d'interès

Barraca ben integrada amb el medi natural

Intersecció

Creuament de camins

Panoràmica

Panorámica des de el cim de la baga d'en Ferrán

Flora

La molsa es molt abundant

Ruïnes

Mas Guanter

Panoràmica

Els Castellars i Vilamaniscle

Intersecció

Creuament de camins

Punt d'interès

a tocar el mas de Baix

Punt d'interès

Mas de baix

Panoràmica

Mas de Baix

Punt d'interès

Seguim el cami a tocar el mas de Baix

Punt d'interès

Detalls del mas de Baix

Riu

Anem seguint el Torrent de Balmeta

Punt d'interès

Ens aturem per dinar

Riu

Torrent de Balmeta

Porta

Algun tramp trobem retols de prohibit passar, passem per e4l cantó

Riu

Torrent de Balmeta

Lloc religiós

Sant Silvestre de Valleta

Lloc religiós

Sant Silvestre de Valleta i la seva riera

Lloc religiós

Acces a Sant Suilvestre

Punt d'interès

Punt d'informació

Fauna

Nombrosses vaques

Punt d'interès

Roca d'interes geologic

Riu

Riera de la Valleta

Punt d'interès

La guarderia de badellls

Intersecció

Creuament de camins

Ruïnes

Bunker

Ruïnes

Bunker

Panoràmica

Per sobre de la Valleta

Ruïnes

Mes bunker

Ruïnes

Un altre bunker

Punt d'interès

Deixalles de incivics

Punt d'interès

Deixalles d'incivics

Punt d'interès

Nombrosses restes d'obres

Punt d'interès

Abocador ilegal

Punt d'interès

Restes d'abocaments ilegals

Mina

Pedrera abandonada

3 comentaris

  • Josep mir vila 02/02/2021

    Una bona volta, i amb una descripció que no i falta res més

  • Foto de Josep del Rio Garriga

    Josep del Rio Garriga 02/02/2021

    Moltes gràcies Josep, es una rutaolt variada i propera.
    Te la recomano, sobre tot el tram de ls riera de Balmeta i de la riera de Valleta.
    Salut!

  • peproser 06/02/2021

    Molt ben documentada
    Com es nota que camines per casa teva

Si vols, pots o aquesta ruta.