Temps  una hora 37 minuts

Coordenades 494

Data de pujada 27 / de gener / 2018

Data de realització de gener 2018

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
276 m
213 m
0
2,1
4,3
8,56 km

Vista 576 vegades, descarregada 20 vegades

a prop de Vilafranca del Penedès, Catalunya (España)

Cat, Cast, Eng.

Cat:

Sortida desde devant del cementiri de Vilafranca, agafém carril bici tot per asfalt un km més o menys, girém a l´esquerra direcció al parc de Sant Jaume, abàns d´arribar girém a l´esquerra iniciém petita pujadeta fins a arribar a Les Cabanyes, seguím ara per asfalt per dins del poble fins que agafém camí rural de terra fins que arribém al poble de La Granada del Penedès, passem per devant del camp de futbol i passant la rotonda a l´esquerra agafém un troç de carretera aném en molt de conte, fins que agafém un camí de terra que ens portarà fins a Vilafranca devant de la creu de la Pelegrina i fins al punt de sortida al barri de L´espirall.

Cast.

Salida desde delante del cementerio de Vilafranca, cogemos por el carril bici asfaltado un km más o menos, giramos a la izquierda dirección al parque de Sant Jaume, antes de llegar giramos a la izquierda iniciado pequeña subidita hasta llegar al pueblo de Less Cabanyes, seguimos por asfalto por dentro del pueblo hasta que cogemos camino rural de tierra hasta llegar al pueblo de la Granada del Penedès, pasamos por delante del campo de fútbol y seguimos la rotonda a la izquierda cogemos una parte de carretera antigua de Vilafranca, hemos de ir con precaución, hasta que tomamos un camino de tierra que nos llevará hasta Vilafranca delante de la cruz de la Peregrina y de aquí hasta el punto de salida.

Eng.

Departure from the cemetery of Vilafranca, take the bike lane asphalted a kilometer or so, turn left towards the park of Sant Jaume, before we turn left to the left until you reach the village of Les Cabanyes, we continue By asphalt inside the village until we take the rural road to the village of Granada del Penedès, we pass the football field and continue to the roundabout to the left we take a part of the old road from Vilafranca, we have to go Caution, until we take a dirt road that will take us to Vilafranca in front of the Pilgrim's Cross and from here to the exit point.
Lloc religiós

Les Cabanyes del Penedès

Les Cabanyes Infotaula de geografia políticales Cabanyes Escut de les Cabanyes Escut de les Cabanyes Sant Valentí de les Cabanyes, el Penedes.jpg Sant Valentí de les Cabanyes Localització Wikimedia | © OpenStreetMap 41° 22′ 23″ N, 1° 41′ 25″ E Estat Espanya Autonomia Catalunya Vegueria Penedès Comarca Alt Penedès Entitats de població 1 Població Total 947 (2017) • Densitat 860,91 hab/km² Gentilici Cabanyenc, cabanyenca Geografia Superfície 1,1 km² Altitud 252 m Limita amb Vilobí del Penedès Organització i govern • Alcalde Francesc R. Olivella i Pastallé Indicatius Codi postal 08794 Fus horari UTC+01:00 Codi INE 08027 Codi IDESCAT 080272 Altres dades Web Lloc web oficial Modifica dades a Wikidata Les Cabanyes és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. Està situat al nord-oest de Vilafranca del Penedès. És un terme molt reduït. És accidentat al sud de la muntanyeta de Sant Pau. Es tracta d'un terme bàsicament agrícola. Contingut 1 Història 2 Fills il·lustres 3 Demografia 4 Referències 5 Enllaços externs Història L'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem s'establí a l'església romànica de Sant Valentí cap al 1135 i hi instal·là la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes, la primera que l'orde fundava al Penedès i una de les primeres cases a tot Catalunya. Adquirí riqueses per moltes de les donacions que va rebre dels cavallers de la comarca, de les quals és significativa la de Guillen de Granada l'any 1137. L'any 1306 s'efectuà el trasllat de la comanda hospitalera a Vilafranca del Penedès. La casa pairal, Mas Gomà, va ser el lloc de naixement del Dr. Josep Torras i Bages, (1846-1916).
Instal·lació esportiva

La Granada del Penedès, camp de futbol

La Granada és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.[1] A part del nucli principal de població, el municipi de la Granada també inclou les barriades del Carrer Nou i el Cortei, aquest últim essent enclavat entre els termes d'Avinyonet del Penedès i Subirats. Història L'església del castell de la Granada fou bastida de nou el segle XVI, aprofitant els carreus del castell ensorrat i les facilitats atorgades pels reis Felip IV i Felip V d'Espanya. Avui en dia, i amb motiu de la celebració del mil·lenari, fou renovada totalment. En destaquen els relleus de guix amb color dels sostres de totes les capelles, està dedicada a sant Cristòfol màrtir. La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant els segles de la Reconquesta. Hi feien pas la Via Augusta dels romans, la via Mercadera, de l'interior cap a Barcelona, i la via Francisca, des del sud. Totes buscaven el mercat, honor que té la Granada d'haver-lo tingut des del s.IX era el mercat més antic del Penedès i un dels primers del Principat de catalunya, més tard es traspassà a Vilafranca amb la conformitat del bisbe de Barcelona i per raons polítiques del comte en els seus temps (1148). Hi hagué un castell, la Torre Granada esmentat des del segle X, destruït durant la ràtzia de 1003 d'Abd al-Malik al-Muzaffar[2] i ben aviat refet. El 31 de març de 1642, durant la Guerra dels Segadors l'exèrcit castellà que havia de socórrer el Rosselló i que havia estat derrotat a la batalla de Montmeló es retirava a Tarragona i fou encalçat per les tropes catalanofranceses del virrei Philippe de La Mothe-Houdancourt, que capturaren Pere IV d'Empúries, comandant de les tropes espanyoles, amb les restes del seu exèrcit. El castell fou enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de la Successió. Actualment es poden veure al nucli antic (nucli antic) les restes del castell, conserva l'aire medieval, amb els portals d'entrada al recinte emmurallat. Es pot veure un pany de muralla il·luminat els vespres. Cal destacar el conjunt de cases del carrer Poeta Cabanyes (Cal Roig, Cal Cabanyes, Cal Mitjans, Cal Cuscó) i la Casa del Castià (s.XV-s-XVI). Emplaçament L'emplaçament de la Granada (272 m d'altitud) al centre de la depressió del Penedès, entre la Serralada Prelitoral i el massís del Garraf, és un pas obligat, ja d'antic. En l'època romana hi passava la Via Augusta que es dirigia cap a Tarragona, la Via Mercadera, cap a Barcelona, i la Via Francisca. Des de 1865 hi passa la línia fèrria de Martorell a Tarragona, tenint estació de tren pròpia. La Granada, tot i trobar-se en un punt més elevat que la resta de poblacions del voltant per estar situada en un turó, no destaca per tenir grans muntanyes ni desnivells, ja que es troba a la Depressió Prelitoral. El punt més elevat del municipi és el puig dels Pujols de la Granada (311 m). Cal destacar també que pel terme transiten dues rieres: la riera de Porroig i la riera dels Gorgs. El terme municipal és envoltat pels termes de Santa Fe del Penedès al nord, Avinyonet del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues a l'est, Vilafranca al sud i amb les Cabanyes, Vilobí i Font-rubí a l'oest. El nucli antic està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un conjunt de cases entre mitgeres amb façana al davant i al darrere, que tancaven el poble amb portals d'entrada. A l'interior del recinte es conserva el castell i l'església.[3] Cultura Pel que fa als actes culturals, destaca per sobre de tot la Festa Major, dedicada al patró del poble: Sant Cristòfol. Durant aquesta festa, que es duu a terme la segona setmana de juliol, té lloc la tradicional Baixada del Ruc del Campanar. La segona setmana d'octubre també destaca per acollir una altra festa important, la Festa Major Petita o de Minerva, patrona del poble. També és coneguda com a Festa del Most, i té com a acte principal la Pujada del Ruc al Campanar, la qual congrega molts habitants de tota la comarca.
Punt d'interès

Vilafranca del Penedès, La Pelegrina, Barri de L´Espirall

Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola. Els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, Molí d'en Rovira, Poble Nou, Les Clotes, Barceloneta-Sant Magí i La Girada. Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, Sant Jocund i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, Sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.[2] Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part del vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels volts de l'any 1600) i una vintena de balls, entremesos i colles castelleres. Topònim El topònim de Vilafranca del Penedès fa referència al fet que la vila era emplaçada dins l'àmbit de les franqueses establertes a Olèrdola o al Penedès al segle XI, i a la formació de la vila després del fracàs de la restauració d'Olèrdola, antiga capital de la regió, després de la invasió almoràvit del 1108. Història Orígens Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan segle XII com a conseqüència de la decadència d'Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila. Es considera que va néixer entre els anys 1108 i 1151, anys en què es troba la primera referència de la Vila. Vilafranca es va fundar al voltant de l'antiga Torre Dela, la qual es trobava a prop de la Via Augusta. Des del naixement de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el Comte de Barcelona va propiciar el creixement del primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La distribució de la Vila era la típica d'una ciutat medieval amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa. Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. A més, com a vila reial rep protecció i la vegada molts privilegis, per la qual cosa es converteix en una de les poblacions de domini reial més notables de la Catalunya de l'època, i en la qual se celebra - el 1218 - una assemblea convocada per Jaume I, que reuneix la noblesa, els prelats i els representants de les ciutats i les viles. La importància territorial de Vilafranca es veu corroborada amb la formació de la vegueria de Vilafranca del Penedès i en l'establiment de diferents cases monàstiques, que converteixen la vila en un centre de gran activitat. Època medieval Capella de Sant Pelegrí (Vilafranca del Penedès) La societat medieval Vilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del segle XII. Va ser decisiva l seva situació com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes. Com a conseqüència d'aquesta rellevància, el rei va fer donació dels drets de notaria a l'Església l'any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria van fer que l'església de Vilafranca exercís un notable poder econòmic i jurídic. La ciutat medieval El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic. Es van construir altres edificis notables, com ara el Palau Macià, o el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un orde militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV. Fins a la meitat del segle XIV hi ha una època de creixement de la Vila. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època arreu del país. El cicle s'inicia amb les males collites. L'any 1333 és conegut com el mal any primer. Continuarà amb la pesta del 1348 i altres que van seguir. Diverses epidèmies de morbo, còlera i grip van afectar Vilafranca els anys 1530, 1558, 1564, junt amb les epidèmies cal comptabilitzar les següents guerres: la Guerra Civil (1462-1472), que va incidir fortament a la Vila, la Guerra dels Remences (1483-1486), la guerra dels Segadors (1640-1652). Època moderna Malgrat aquesta situació general, l'activitat econòmica i comercial de Vilafranca no va aturar-se, tot i que no va ser tan alta com en segles anteriors. Catalunya és, una vegada més, escenari de batalles. Vilafranca, on va arribar a residir la Junta Superior de Catalunya, va ser saquejada diverses vegades des de 1808. Un cop superada aquesta guerra, el conreu vinícola va continuar creixent a la comarca, cosa que va suposar un important creixement demogràfic. A partir de l'any 1879, la fil·loxera va devastar les vinyes i es va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població. Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa de la Vila, consolidant el seu caràcter agrícola i vinícola. El ressorgiment econòmic de la comarca de l'Alt Penedès, després del desastre de la fil·loxera, va propiciar l'arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d'acord amb la seva posició econòmica. La Ruta Modernista de Vilafranca forma part de les 9 Rutes Modernistes prop de Barcelona que promou la Diputació de Barcelona. Època contemporània En el període de 1950 a 1981, Vilafranca té un gran creixement. Acull diverses indústries i el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de l'estat. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic, amb zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat diverses empreses propiciant l'aparició de nous polígons.

1 comentari

Si vols, pots o aquesta ruta.