Descarrega

Distància

21,33 km

Desnivell positiu

377 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

396 m

Altitud màxima

382 m

Trailrank

40

Altitud mínima

154 m

Tipus de ruta

Només anada

Temps en moviment

5 hores 13 minuts

Temps

6 hores 19 minuts

Coordenades

3830

Data de pujada

11 de juny de 2020

Data de realització

de juny 2020

Crea les teves Llistes de Rutes

Organitza les rutes que t'agraden en llistes i comparteix-les amb els teus amics.

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Crea les teves Llistes de Rutes Crea les teves Llistes de Rutes
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
382 m
154 m
21,33 km

Vista 300 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Vilafranca del Penedès, Catalunya (España)

Vilafranca del Penedès - Pi de la Serreta - Sant Miquel d'Olèrdola - Conjunt Monumental d'Olèrdola.
Punt d’informació

PANELL INFORMATIU

  • Foto de PANELL INFORMATIU
Camí de La Serreta. Parc d'Olèrdola.
Panoràmica

PAISATGE

  • Foto de PAISATGE
  • Foto de PAISATGE
Paisatge del camí entre vinyes.
Punt d’informació

PANELL INFORMATIU

  • Foto de PANELL INFORMATIU
CAMINS DEL VI I EL CAVA. PR-C 148, camí del Monestrell. Sant Miquel d'Olèrdola GR 92-3. Mas Romeu.
Monument

EL SANT SEPULCRE D'OLÈRDOLA.

  • Foto de EL SANT SEPULCRE D'OLÈRDOLA.
  • Foto de EL SANT SEPULCRE D'OLÈRDOLA.
  • Foto de EL SANT SEPULCRE D'OLÈRDOLA.
  • Foto de EL SANT SEPULCRE D'OLÈRDOLA.
  • Foto de EL SANT SEPULCRE D'OLÈRDOLA.
  • Foto de EL SANT SEPULCRE D'OLÈRDOLA.
La capella del Sant Sepulcre forma part d'una masia propera a la Plana Rodona. És l'única església de planta circular que hi ha al Penedès. L'interior presenta cúpula semiesfèrica i fornícules a les parets de la capella i de l'absis semicircular. La construcció ha sofert diverses modificacions, entre les quals el canvi d'emplaçament de la porta d'accés, adovellada i d'arc de mig punt, que actualment es troba en la línia de façana de la masia. La capella es corona amb espadanya d'una sola obertura. Conserva part de la decoració mural interior romànica, amb representacions de personatges i temàtiques religioses. El conjunt exterior es troba en l'actualitat totalment arrebossat i pintat de blanc. Les notícies que es tenen de la capella del Sant Sepulcre indiquen que ja era construïda el 1061. L'orde del Sant Sepulcre hi tingué un priorat, documentat el 1175. El segle XVII experimentà modificacions en el seu interior, i en els segles XIX i XX diverses restauracions. Cap al 1954 van descobrir-s'hi, sota l'arrebossat, unes interessants pintures murals del segle XI. Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1974
Panoràmica

PAISATGE

  • Foto de PAISATGE
  • Foto de PAISATGE
  • Foto de PAISATGE
Lloc religiós

L'ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL D'OLÈRDOLA.

  • Foto de L'ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL D'OLÈRDOLA.
  • Foto de L'ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL D'OLÈRDOLA.
  • Foto de L'ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL D'OLÈRDOLA.
L'església de Sant Miquel està situada al nucli de Sant Miquel d'Olèrdola (La Plana Rodona), a prop de la carretera de Vilafranca a Sitges. És un edifici d'una sola nau, amb absis de planta semicircular. La coberta és a dues vessants. La façana es corona amb un campanar octogonal, amb coberta de pavelló de ceràmica. Als murs laterals hi ha contraforts i finestres ogivals. Al timpà del portal d'entrada hi ha un mosaic amb la inscripció "1889-1984" i la figura de Sant Miquel Arcàngel". Sant Miquel d'Olèrdola es va bastir a finals del segle passat al nucli de La Plana Rodona com a substituta de la del castell.
Picnic

PANELLS INFORMATIUS.

  • Foto de PANELLS INFORMATIUS.
  • Foto de PANELLS INFORMATIUS.
  • Foto de PANELLS INFORMATIUS.
  • Foto de PANELLS INFORMATIUS.
  • Foto de PANELLS INFORMATIUS.
Parc del Garraf. Parc d'Olèrdola.
Panoràmica

PAISATGE

  • Foto de PAISATGE
  • Foto de PAISATGE
  • Foto de PAISATGE
  • Foto de PAISATGE
Lloc religiós

CEMENTIRI DE SANT MIQUEL D'OLÈRDOLA.

  • Foto de CEMENTIRI DE SANT MIQUEL D'OLÈRDOLA.
El cementiri de Sant Miquel d'Olerdola es troba a extramurs de la seva població i rodat per baixa vegetació. Malgrat que la localitat té una àmplia història, el cementiri compta amb unes reduïdes dimensions, petit quadrat que compta amb el seu perímetre voltat per un immaculat mur arrebossat. La porta que dóna accés a l'interior de l'recinte és igualment senzill, un bonic treball de forja amb algun discret element d'ornament distribuït en la seva part més alta.
Panoràmica

VISTES

  • Foto de VISTES
  • Foto de VISTES
  • Foto de VISTES
Punt d’informació

PANELL INFORMATIU

  • Foto de PANELL INFORMATIU
Ruta de l'Aigua. Moja. Castellet PR-C 148.
Punt d’informació

PANELL INFORMATIU

  • Foto de PANELL INFORMATIU
Parc d'Olèrdola. Conservació de la biodiversitat.
Foto

BARRACA DE PEDRA SECA.

  • Foto de BARRACA DE PEDRA SECA.
Les barraques i les cabanes constitueixen l’exemple més destacat de construcció de pedra seca realitzat per la pagesia, utilitzant la major part de les vegades les pedres que afloraven als camps en les feines preparatòries per al conreu. La tècnica consistia en bastir la barraca apilant les les pedres sense cap tipus d’unió (ciment, guix o calç). La seva datació resulta força complexa donat que la tècnica constructiva ha variat poc en els gairebé mil anys en què aquest tipus de construccions han anat proliferant pels camps de la contrada. Des de les repoblacions de l’edat mitjana fins a la revifada de l’agricultura durant els segles XVIII i XIX, l’activitat constructiva va anar sempre lligada a la plantació de nous camps de vinya i encara en l’actualitat segueixen fent les mateixes funcions: servir d’aixopluc pel pagès i de magatzem per guardar estris i materials. Estructuralment, poden ser de planta rodona o quadrada, d’entre dos i quatre metres tant de diàmetre com d’alçada. Solen estar cobertes amb una falsa cúpula que sovint és farcida de terra i plantes (lliris silvestres), les arrels de les quals serveixen per relligar el pedruscall i per absorbir la humitat. La porta pot ser d’arc de mig punt o rebaixat o bé de llinda.
Panoràmica

VISTES

  • Foto de VISTES
  • Foto de VISTES
  • Foto de VISTES
  • Foto de VISTES
Jaciment arqueològic

TORRE DE GUAITA DEL CASTELL

  • Foto de TORRE DE GUAITA DEL CASTELL
Foto

PANELL INFORMATIU

  • Foto de PANELL INFORMATIU
Castell d'Olèrdola. Pla dels Albats.
Jaciment arqueològic

PLA DELS ALBATS. NECRÒPOLIS.

  • Foto de PLA DELS ALBATS. NECRÒPOLIS.
  • Foto de PLA DELS ALBATS. NECRÒPOLIS.
  • Foto de PLA DELS ALBATS. NECRÒPOLIS.
  • Foto de PLA DELS ALBATS. NECRÒPOLIS.
  • Foto de PLA DELS ALBATS. NECRÒPOLIS.
Entorn la capella es troba la necròpolis. Actualment es coneixen prop d'un centenar de tombes antropomorfes o olerdolanes del mateix tipus que es troben a l’interior del recinte. Les sepultures estan excavades a la roca i moltes d’elles pertanyen de neonats i infants: són els albats (nadons morts abans de rebre els Sagraments o tenir ús de raó), nom que ha donat origen al topònim de l'indret. TEXT: MAC-Olèrdola.
Jaciment arqueològic

PLA DELS ALBATS. CAPELLA DE SANTA MARIA.

  • Foto de PLA DELS ALBATS. CAPELLA DE SANTA MARIA.
  • Foto de PLA DELS ALBATS. CAPELLA DE SANTA MARIA.
  • Foto de PLA DELS ALBATS. CAPELLA DE SANTA MARIA.
  • Foto de PLA DELS ALBATS. CAPELLA DE SANTA MARIA.
  • Foto de PLA DELS ALBATS. CAPELLA DE SANTA MARIA.
  • Foto de PLA DELS ALBATS. CAPELLA DE SANTA MARIA.
La seva construcció fou probablement coetània a l'església preromànica de Sant Miquel (primera meitat del s. X). Tot i la manca d’intervencions arqueològiques que ho confirmin, les restes del primer temple es trobarien a pocs metres de l’edifici romànic. Aquest, parcialment dempeus, tenia una sola nau. En abandonar-se la ciutat al segle XII l’edifici entrà en ruïna. L’habitacle que en conserva en un dels angles és d’època moderna. Text: MAC-Olèrdola.
Jaciment arqueològic

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. FORTIFICACIÓ ROMANA.

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. FORTIFICACIÓ ROMANA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. FORTIFICACIÓ ROMANA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. FORTIFICACIÓ ROMANA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. FORTIFICACIÓ ROMANA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. FORTIFICACIÓ ROMANA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. FORTIFICACIÓ ROMANA.
A finals del segle II aC o inici de la següent centúria, els romans aixecaren una muralla en la part menys protegida de la plataforma rocosa olerdolana. D’un extrem a l’altre del penya-segat, la muralla està feta amb blocs de pedra poligonals i presenta una única porta central i quatre torres disposades al llarg d'un tram lineal de 145 m adaptat a la configuració del terreny. La muralla se sobreposa parcialment en el seu traçat a una muralla precedent (segle VII aC). La construcció de la muralla romana d’Olèrdola respon tant a les necessitats d’establir un punt de control territorial com a l’interès propagandístic i propagador de la civilització romana enfront dels ibers indígenes. Defensava l'únic punt de la muntanya que no estava envoltat de cingleres. Text: MAC-Olèrdola.
Jaciment arqueològic

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. POBLAT FORTIFICAT IBER.

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. POBLAT FORTIFICAT IBER.
L'oppidum (poblat fortificat) iber era de considerable extensió (3,5 ha). Els seus habitants s’instal·laren a la part baixa de la plataforma rocosa, adaptant l'estructura preurbana a l'orografia del terreny i aprofitant la muralla ja existent. A la dreta de la porta d’entrada del recinte s’hi concentraven diversos tallers artesans que funcionaren entre el segle IV i la fi del segle III aC, entre ells una tintoreria i/o adoberia única documentada en el món iber. Text: MAC-Olèrdola.
Jaciment arqueològic

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CISTERNA ROMANA. ÀREA DE PREMSAT I CELLER MEDIEVAL.

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CISTERNA ROMANA. ÀREA DE PREMSAT I CELLER MEDIEVAL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CISTERNA ROMANA. ÀREA DE PREMSAT I CELLER MEDIEVAL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CISTERNA ROMANA. ÀREA DE PREMSAT I CELLER MEDIEVAL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CISTERNA ROMANA. ÀREA DE PREMSAT I CELLER MEDIEVAL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CISTERNA ROMANA. ÀREA DE PREMSAT I CELLER MEDIEVAL.
La cisterna, excavada íntegrament a la roca, va ser construïda probablement a finals del segle II aC o inicis de la següent centúria. Servia per emmagatzemar l'aigua de pluja, que era recollida de la part superior de la muntanya i conduïda a través de dos canals fins a una petita bassa situada davant la cisterna que feia de filtre. Aquí hi quedaven dipositades pedres i fang, passant l’aigua neta, a través d’un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. Les escales permetien baixar per netejar-la. La seva capacitat és de 350.000 l. Va ser aprofitada en època medieval per a subministrar aigua a la població i més endavant per a regar els camps de conreu. El conreu de la vinya i l'elaboració de vi es troben àmpliament documentades a Olèrdola. Entre el dipòsit d'aigua i la cinglera de ponent s'hi ubicava, en època altmedieval, una àrea amb dues premses on es premsava raïm per obtenir vi i un petit celler on es guardava en bótes. Es tracta d’un espai de considerables dimensions en el qual destaquen diversos elements treballats en la pedra i relacionats amb les tasques de premsa: cubetes circulars -bases de les premses-, encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses. Text: MAC-Olèrdola.
Panoràmica

VISTES.

  • Foto de VISTES.
  • Foto de VISTES.
Jaciment arqueològic

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CASES I SITGES MEDIEVALS

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CASES I SITGES MEDIEVALS
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CASES I SITGES MEDIEVALS
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CASES I SITGES MEDIEVALS
De les cases i carrers medievals han perdurat aquells elements excavats a la roca: sitges, banquetes dels murs, forats per a pals de fusta i altres encaixos, canalitzacions, escales... Durant l'època medieval, la part urbana ocupava l'espai situat entre la muralla romana i la zona d'activitats econòmiques entorn la pedrera i la cisterna. Per construir les cases utilitzaven la mateixa tècnica que els ibers. Les cases cristianes tenien una sitja per emmagatzemar-hi aliments com el gra i també una llar d'argila al terra. Totalment excavades a la roca, les sitges són un dels elements més característics de l'Olèrdola medieval. El cereal emmagatzemat era suficient per alimentar una família durant un any. Text: MAC-Olèrdola.
Jaciment arqueològic

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. PEDRERA ROMANA.

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. PEDRERA ROMANA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. PEDRERA ROMANA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. PEDRERA ROMANA.
La pedra de la muntanya d'Olèrdola és calcària recifal tova i fàcil de treballar. Es coneixen dues pedreres a cel obert utilitzades pels romans. Una d'elles està situada al peu de la muralla i, l'altra, a l'interior del recinte. D'aquesta última, els romans van extraure la pedra per edificar la muralla i la torre-talaia. Per a l'extracció dels grans blocs practicaven l'obertura de trinxeres que delimitaven les quatre cares del bloc i permetien desprendre'l de la roca amb l'ajut de tascons de fusta o ferro. Una part de la pedrera es continuà explotant en època medieval, per tal de treure la pedra en blocs per aixecar l'església, la muralla i el castell, situats ben prop. Text: MAC-Olèrdola.
Jaciment arqueològic

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CAMÍ I ESCALA DE PEDRA.

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CAMÍ I ESCALA DE PEDRA.
Jaciment arqueològic

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA I NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL.

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA I NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA I NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA I NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA I NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA I NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA I NECRÒPOLIS DE SANT MIQUEL.
Sobre una primera necròpolis cristiana, entorn el 929 s’aixecà un temple d’estil preromànic, de tres naus, del qual avui sols es conserva l’absidiola nord. Manat construir pel comte de Barcelona Sunyer, va ser consagrat l'any 935 sota l’advocació de Sant Miquel i de Sant Pere. A l’inici del segle XI es basti sobre l’església preromànica un auster edifici romànic d’una sola nau i coberta de fusta i teula, amb dues entrades situades a la façana sud. A inicis del segle XII es modificà profundament amb una nova coberta de pedra, un cimbori amb campanar de torre i una nova porta a la façana de ponent, desprès de quedar les anteriors inutilitzades. Si bé a partir del segle XII Olèrdola va començar a despoblar-se, l’església continuà en ús fins l’any 1884. Devastada durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil, només resta l’espadanya com a testimoni dels darrers segles, desprès que entorn el 1970 s’enderroqués una capella barroca que sobresortia de l’edifici. Les diverses restauracions dutes a terme han eliminat els elements arquitectònics posteriors al segle XII, permetent contemplar l’església amb l’aspecte que tindria aleshores. Entorn de l’església es troba la necròpolis medieval i el cementiri modern. Els primers enterraments són anteriors a l’església preromànica. Dels segles X i XI es conserven nombroses tombes antropomorfes excavades a la roca, substituïdes al segle XII per tombes antropomorfes construïdes amb blocs de pedra. La tipologia de sepultures va variant al llarg del segles, fins arribar als nínxols i panteons més moderns. El cementiri estava protegit per una tanca que avui encara es conserva, però de menor altura. Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. La tomba era excavada a la roca amb la forma del cos humà. Reben també el nom de sepultures olerdolanes, en ser Olèrdola un dels primers llocs on van ser identificades. Text: MAC-Olèrdola.
Foto

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA ROMÀNICA.

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA ROMÀNICA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA ROMÀNICA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA ROMÀNICA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA ROMÀNICA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. ESGLÉSIA ROMÀNICA.
Jaciment arqueològic

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CASTELL MEDIEVAL.

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CASTELL MEDIEVAL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CASTELL MEDIEVAL.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. CASTELL MEDIEVAL.
Aprofitant la talaia romana i adossada a ella, es va edificar el castell al cim de la muntanya. L'edifici tenia usos militars i administratius i era la residència dels castellans, administradors del vilatge en nom del comte de Barcelona. De l’edifici, de diversos pisos, es conserva una gran sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Aquesta volta, avui molt enrunada, va estar parcialment dempeus fins ben entrat el segle XX. Text: MAC-Olèrdola.
Jaciment arqueològic

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. TALAIA ROMANA.

  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. TALAIA ROMANA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. TALAIA ROMANA.
  • Foto de CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA. TALAIA ROMANA.
En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana, aixecada amb la finalitat de controlar tant la plana del Penedès com la costa, amb els suport visual d’altres torres estratègicament situades. La talaia, de planta rectangular, està feta amb grans blocs regulars de pedra (oppus quadratum) que folren la cara exterior i interior. Va ser excavada el 1920 i avui en dia és visible l’interior. Una escala de ferro en un dels angles ens recorda l’ús de la torre durant la Guerra Civil. Text: MAC-Olèrdola.
Font

FONT DE L'ALBA.

  • Foto de FONT DE L'ALBA.
  • Foto de FONT DE L'ALBA.
  • Foto de FONT DE L'ALBA.
  • Foto de FONT DE L'ALBA.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.