-
-
1.223 m
763 m
0
5,9
12
23,76 km

Vista 4085 vegades, descarregada 104 vegades

a prop de Vidrá, Catalunya (España)

RECORDA si et posiciones sobre " Fes clic aquí per visitar la pàgina Web d'aquesta ruta " (de color blau) que esta al final de la descripció del recorregut, enllaçaràs amb el programa Picasa que te les fotos de l'excursió.
Sortida - arribada, Vidrà.
Aquesta excursió va ser la 4ª CAMINADA DEL VIDRANÈS, que es va fer el dia 20-05-2012,de unes 5,30 hores efectives. El track i les fotografies són del dia 23-06-12.
El recorregut va ser: Vidrà, Salt del Molí, Tosca de Degollats, Coll de Hi Era de Massa, Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, Serragrenyada, Molins i salt del Mir, el Mir, la Sala, Can Borell, Pla del Xicoi, can Carresquet, Vidrà.
Adjunto la transcripció literal del recorregut que va facilità l'organització.
Se surt de Vidrà en direcció Sud, pel conegut camí del Salt del Molí, enmig de roures, boixos i avellaners. Es passa sobre el Pont romànic sobre el Ges. Al cap d’uns 400 m. cal prendre un viarany que baixa cap al riu, a la dreta, i que ens mena, primer a les ruïnes del molí vell i tot seguit, en dreta baixada, al Salt del Molí. És un salt ample, que llança la seva aigua en un gorg net i no molt fondo. Davant del salt, es travessa el riu per unes passeres i als pocs metres es creua un rec, per agafar un dret corriol que s’inicia just allà mateix. Condueix fent giragonses cap a una pista que caldrà deixar al cap d’uns 600 m. per desviar-nos per un camí que ens ve de front en direcció S-O.
Aquest sender ens duria a Sant Pere de Torelló, passant per Forat Micó, però l’hem de deixar al cap de poca estona, en arribar a la Tosca de Degollats.
Tot seguit, cal enfilar el camí –amb un pal indicador- que hi ha pocs metres abans de la Tosca i que ens duu a la font que brolla d’una mina. El corriol puja serpentejant entre roures, boixos i arços, primer pel solell i més amunt s’endinsa en la Baga de Canemàs, ja territori dels faigs, arbres protagonistes d’aquestes contrades. El camí s’eixampla convertint-se en una pista, i sense deixar-la, s’arriba al Coll de Hi Era de Massa.
Ara toca la pujada final cap al punt més elevat de la ruta. Per un viarany que zigzagueja entre els faigs, es creua el Bosc de la Mare de Déu i s’arriba a Bellmunt, on hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt –entre Sant Pere i Vidrà-. Bona vista des de dalt de la terrassa: de SE a NO cap a Cabrera, la Plana de Vic, Montseny, Montserrat, Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca i Cadí, Moixeró, Tossa d’Alp, Puigllançada, relleus pirinencs i prepirinencs, Serra de Milany...
Ens allunyem de Bellmunt de pla pel cantó N fins a les antenes. D’aquest punt surt el marcat sender que creua, de baixada, tota la Carena de la Baga de Bellmunt –també anomenada Serragrenyada-. Des d’algun caire, es va veient territori. Pel cim de la carena trobem roures i alzines. En altres ocasions, el camí s’endinsa cap a l’obaga de faigs. Caldrà esmerçar-hi una estona, ja que la carena és llarga i entretinguda. Ja força avall, farem un giravolt de quasi 360º en direcció N-E –cap a Vidrà- i baixar decididament per l’obaga. Al cap de poc el camí conflueix en una pista, però el baixador és una mica compromès.
Ara cal seguir la pista en direcció Oest –esquerra- poca estona, ja que en trobar una cruïlla, s’haurà de seguir el caminoi que, altre cop, pren direcció N-E –dreta-. Desemboca en un revolt d’una altra pista on hi ha unes molleres i ara l’hem de seguir de baixada, cap a l’esquerra, i en pocs metres s’arriba a un rec: el rec de Font Viva. Es creua el rec i es continua per corriol. Al cap de pocs metres, a la nostra dreta, un curt sender ens duria a la Font del Rei, dins del mateix llit del rec. Després de visitar la font, tornem al corriol principal, travessem un rec dues vegades i llavors caminarem pel seu costat fins arribar a una bassa, al costat d’una recent construïda palanca, que hi ha en unes feixes, a sota la casa abandonada de Bosquetell. Passem al costat de dos fruiters,i pugem a trobar un pal indicador que tenim al davant, a la pista i continuem de dret, cap al nord, fins que després d’uns 100 metres arribem al Collet de Bosquetell o de Besora. Tornem a gaudir de belles panoràmiques, amb el veïnat del Mir en primer terme, el poble de Besora al seu darrere, sota el castell de Besora. En segon terme la serra dels Bufadors, el Castell i església de Sant Bartomeu de Llaers. Com a teló de fons, el Pirineu. Un cop allà, es davalla pel fressat camí que ve a separar la Baga de Bosquetell, a la nostra esquerra, de la Baga del Mir, a la dreta. Es va baixant, fent esses, pel Clot Fondo i, ja molt avall es veu una bassa eixuta. Forma part del conjunt de ruïnes del recentment rehabilitat Molí del Mir. Continuem uns metres fins que el nostre camí s’incorpora a una pista. Val la pena recular un tros un parell de minuts i fer una visita al molí, agafant per sota de les primeres restes que trobarem i seguint cap a la ribera del Mir, a la nostra dreta, ja que en aquesta cloterada hi trobem el Tombo del Mir, magnífic salt d’aigua, de considerable alçada. Un cop vist el salt, si es passa pel mig de l’edifici més gran, es poden visitar les moles i, a la part superior, la bassa del molí, amb una comporta que conduïa l’aigua per fer funcionar la maquinària.
Abandonem aquest solitari paratge, deixant a l’esquerra un forn. Travessem la ribera del Mir per una passarel•la de fusta molt ben arranjada.
Tot seguit, per pista i dreceres, fem cap a la Casa i a la Cabanya del Mir. Als pocs metres del Mir, trobem la Casa del Pous i seguidament, a sobre nostre, veurem la casa nova i la casa vella del Graell. Més endavant, deixarem unes granges i la casa del Noguer amagada a l’esquerra.
Un cop s’arriba a la carretera de S. Quirze a Vidrà –a l’alçada del Km 8-, cal seguir-la en direcció a Vidrà uns 70 m. i, just davant del Mas Rosell, deixar-la per tornar a agafar una pista que puja cap al Nord –esquerra- i que en pocs minuts condueix al Mas la Sala. En el proper i marcat revolt cal deixar la pista i seguir, en direcció N-E, un viarany que neix per sota de les menjadores de les vaques i que s’encamina cap a les ruïnes de la casa de Cal Gat (alerta a no agafar el que es veu més i que marxa per sobre).
Es van resseguint les feixes en escassa pujada fins atansar-nos a la Casa del Roure, que es voreja per sobre, passant-hi a tocar. Al cap de poc, es baixa a la pista que condueix a la casa i es continua cap a l’esquerra (N-E) fins a arribar a la carretera, més ampla però sense asfaltar, que ens duria a Milany.
Ara la seguirem de baixada fins a un proper revolt molt sobtat. Allà, a tocar la riera de Clarella, cal agafar la pista secundària que surt cap al Nord-Est, a la nostra esquerra-. Al cap d’uns 400 m. es travessa la riera i es comença a pujar per una pista que es bifurca al cap de poc. S’haurà d’agafar el trencall de la dreta que s’endinsa cap a l’est en suau ascensió.
Cent metres després d’un pronunciat revolt, a sota d’una antiga esllavissada, s’inicia un corriolet a la dreta, poc evident, que es defineix al cap de pocs metres i va seguint de pla en direcció Sud. S’encofurna entre roures, alguns pins, boixos, avellaners i algun freixe fins arribar a les ruïnes d’un petit casal envaït per la molsa: Can Burell.
A escasses passes d’allà, després de travessar un petit torrent eixut, el camí coincideix amb una carretera de bosc recentment eixamplada. Uns 20 m a la dreta raja una font. Però no ens hi hem pas d’encaminar, sinó que pujarem per l’ampla pista, en direcció Est. Als pocs minuts la pista s’acaba just en travessar dos petits recs i s’estreny, fins a convertir-se en un camí fressat i ombrívol que discorre entre boixos i faigs, agafant seguidament direcció Oest.
Després d’una breu pujada, el paisatge s’obre de sobte en arribar a la punta inferior d’un gran pla: el Pla del Xicoi. Continuarem pujant tot travessant el pla pel camí del mig. A mà esquerra, un tros lluny, veurem el Portell del Roure, la pista que duu a Milany i que hem creuat amb anterioritat, les cases de pagès de Palou Gros, El Barretó, sota l’ombra del Castell de Milany, el Villaró i, un xic més enllà, la teulada de l’Arxer, a recer del Puig de Palou.
Després de travessar el gran pla pel serpentejant camí, una flota de tres nogueres i un roure semblen avisar que s’arriba al final del Pla. La pujada remet i, després d’un tros emboscat, amb més abundància de roures i pins, la pista ens condueix a un altre espai obert: el Quintà de Can Carrasquet. El travessarem sense deixar l’herbada pista per no trepitjar els sembrats, fins arribar a la casa de Can Carrasquet, tot i passant-li pel cantó nord, arran de la porta.
Quasi a l’altre extrem del pla, cal deixar la pista decantant-nos cap al Sud, i buscar l’amagat camí que s’inicia ran del cingle, tot seguint el filat. Però al cap de pocs metres hem d’abandonar la trajectòria Sud que seguíem i agafar una desviació a l’esquerra, menys evident, en un portell, que baixa decididament fent ziga-zagues entre faigs i boixos. Aquest corriol ens acompanyarà de baixada cap a Vidrà en pocs minuts, tot travessant, més avall, unes feixes de pastura a les envistes del poble.
El darrer tram del sender l’hem de cercar pel cantó de l’església, després de travessar una tanca feta en el filat. I serà davant de la mateixa església de Sant Hilari de Vidrà per on arribarem al final d’aquest recorregut.
Cartografia Editorial Alpina, mapa Puigsacalm

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.