-
-
1.433 m
880 m
0
4,7
9,4
18,76 km

Vista 1459 vegades, descarregada 45 vegades

a prop de Vidrà, Catalunya (España)

RECORDA si et posiciones sobre " Veure més " (de color blau) que esta al final de la descripció del recorregut, enllaçaràs amb el programa Picasa que te les fotos de l'excursió.

Aquest recorregut va ser el de la 7ª Caminada del Vidranes que es va fer el dia 17-05-2015 amb sortida i arribada a Vidrà. El track i les fotografies són del 30-05-2015. Els comentaris intercalats son extrets del tríptic que va facilitar l' organització.

Sortirem de Vidrà tot passant per sota del seu Roure monumental i seguint sempre el GR 151.1 (senyals de pintura vermella i blanca i també de sender local, Verda i blanca). Passarem per el Collet de la Fenaiola i la Vila Vella.
La Vila de Bosquerons és una gran casa, de molts anys d’antigor. Els seus propietaris van construir el Mas El Cavaller, al nucli de Vidrà fa més de 225 anys. A més de l’edifici principal, s’ha de fer esment de la cabana, amb una imponent arcada de mig punt a l’entrada i dues arcades més a dintre, degudes a la gran fondària. Les arcades en forma d’arc de mig punt són un dels trets característics de les masies d’aquesta zona.
Just abans d’arribar-hi trobem la font, seguida d’uns grans exemplars de boix. El seu perímetre és descomunal, per tractar-se de boixos, comparable al del tronc d’una persona cepada.
Anirem a sota de la casa per la cara de llevant per veure el seu Teix. Es un gran exemplar, amb un perímetre de tronc de 2 m. i 85 cm. Pel seu extraordinari perímetre sabem que és un arbre d’alguns centenars d’anys. I no és estrany, ja que el teix és un arbre de llarga vida, que en alguns casos pot arribar als 3.000 anys. El teix creix a les torrenteres, en cingles frescos i ombrívols, en fondalades humides de muntanya.
En les regions occidentals d’Europa ha estat considerat un arbre sagrat, i al seu entorn han sorgit llegendes i ritus pagans precristians i, posteriorment, també s’ha associat al culte cristià, per la qual cosa se n’han plantat al costat d’ermites, abadies i cementiris. Possiblement l’admiració i culte als teixos vinguin de l’extraordinària longevitat, la capacitat de rebrotar tot i després d’haver caigut, a la seva fulla perenne i no punxant, a l’elasticitat de les seves branques, a la duresa de la seva fusta, a les seves boniques baies vermelles...
Segons alguna altra tradició, es plantaven vora les masies per protegir-les del vent, la pluja, fred i calor. També es creu que molta gent el tenia per un arbre màgic, que els resguardava de la mala sort i dels maleficis, alhora que atreia la fortuna.
Continuaremper una vella pista herbada que puja per el darrera de la cabanya i ens portarà voltar el serrat de l'Hortau. Creuarem el Pla de l' Ai, el rec de Torrentetes i pujarem a la casa de la Canal. Per la cara nord al costat de la casa de la Canal, en trobarem un altre exemplar de Teix. Aquest exemplar pot tenir quasi uns cent anys.
Continuarem per una pista que surt per la cara nord de la casa de la Canal i puja a trobar el Serrat de la Barraca que voltarem per la cara de mitjorn. En acostar-nos al petit rec que tenim a sota ens trobem amb la Font de la Comassa.
Aquí pujarem el rec amunt per la cara de ponent i de seguida ens trobem amb la Balma de la Comassa. Retornarem a la pista. Més endavant creuarem un petit rec i una tanca. Per uns 80 metres després de la tanca deixarem la pista i el GR. Pujarem a sobre del marge que tenim per la cara de llevant i creuarem el prat per agafar una pista de desemboscar que puja en direcció al nord-est. Un bons tros més amunt gira al sud-est, a sobre nostre tenim la Font del Perro. Un cop visitada, continuarem pujant per la vella pista que més endavant esdevindrà camí que volta tot el Morro del Puig i ens portà al Collet de la Mata (a sota per la cara de migjorn tenim la font del Manter).
Uns metres abans del Collet agafarem el camí que en direcció a ponent ens pujarà al cim del Puig de Miralles. En la pujada trobem un curiós exemplar de faig. No estem davant d'un faig que destaqui especialment per la seva majestuositat. Tot i tenir una bona colla d'anys, no té cap característica natural especialment destacable: ni les seves mides, ni la seva alçària, ni tampoc la seva estructura.
Crida l'atenció, això sí, perquè el llenyataire que en el seu dia, no fa pas gaire més de sis anys, el va començar a tallar amb la serra mecànica, i no se sap per què, li va perdonar la vida.
I és per això que aquest “faig perdonat” no deixa indiferent a ningú que passi pel seu costat. Tot i les seves ferides, és ben viu i vigorós, com si res no li hagués passat.
El Puig de Miralles es el punt culminant de l' excursió amb 1.434 m. d’altitud. La vista que s’observa des del seu punt més alt és extraordinària: vers el S-Oest, la Serra de Curull en primer terme, i al fons, la Serra de Bellmunt. A l’Oest, el poble de Vidrà, al peu de les muntanyes de la Talaia i Puig Castellar i darrera, si hi ha visibilitat, el Pedraforca, Serres del Cadí i Moixeró. I a la dreta, just davant nostre, piramidal, el Puig de Cubell al N-Oest. Tot seguit, en darrer terme, el Taga i Sant Amand. Cap al Nord, el Pirineu, encara blanc de neu. I continuant cap a l’est, els relleus de l’Alta Garrotxa: Comanegra, Puig de les Bruixes, Sant Marc, el Bassegoda -rei indiscutible de tan feréstec territori-, la Mare de Déu del Mont i la Serra de Rocacorba. Molt a prop, el cim del Puigsacalm, de 1.514 m, i al S-E, el Puig Tossell.
L’extens cim de Miralles és planer, vetllat per boixos i faigs, i just per sota, podrem voltar una gran dolina -una depressió (cavitat, pou o clot natural) que en la superfície pren una forma més o menys circular i cònica en profunditat que es produeix a les regions càrstiques a causa del procés de la carbonització de la calcària-, que sembla un petit cràter, rodejat de vegetació. Una altra de petita abans ens indica la direcció on trobar-la. Des de l’altra banda d’aquesta conca, divisarem el Montseny i els relleus del cantó Sud i Sud-Oest: la Serra de Montserrat.
La baixada la farem per la cara nord on trobarem un camí que ens baixa a trobar el Collet de la Trampa, la Collada de Sant Bartomeu i la Collada del Mig.
En arribar a sota del caire que baixa del Puig Cubell, deixarem el camí que venim seguint i pujarem a trobar la Collada de Sant Tomàs o de la Terma. Passarem la tanca i agafarem el camí que marxa força planejant per tot el Solei del Puig Cubell tot passant per la Font Fresca.
El camí ens portarà al Serrat de Llevacaps. A sota seu tenim el Pla de Llevacaps, anirem a la seva punta oest per gaudir del seu mirador que ens permet veure una bonica vista sobre el poble de Vidrà, sota la serra de Bellmunt, amb l’encinglerada ermita de Bellmunt desafiant el buit.
Per la cara est tenim el camí que ens baixa a sota seu on trobem la Balma de LLevacaps i d'aquí al Coll Rabassosa on agafarem la pista que en direcció al nord ens portarà a la casa de can Font, tot passant per el costat del Faig monumental de la Feixa Verda, que creix a una altitud de 1.119 metres, al terme de can Font de Ciuret, té un perímetre del tronc -a una alçada d'1,30 metres- de 4,73 m. El diàmetre de la capçada és de 22,4 m. i l’alçada és de 27.5 m.
Realment, les seves proporcions impressionen. A partir d’un tronc comú, es formen tres branques. I a més, el fet d’estar situat en una extensa prada, ens permet veure tota la seva magnificència. Des de l'any 1992 està declarat com a Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya.
Continuarem per la pista i arribarem a la casa de Can Font i d' aquí al Veïnat de Ciuret, a 1.155 m, presidit per l’església de Santa Llúcia, del 1.754, envoltada per les masies de can Pubill, mas Quintana i, un xic més allunyades la casa del Moreu.
Un cop visitada la Cabanya de Cal Pubill amb les seves grans arcades i l'església de Santa Llúcia de Ciuret, baixarem per la carretera fins trobar un cartell indicatiu del camí que ens baixarà per el grau de la Donzella i de la seva Font. En sortir novament a la carretera la seguirem uns 50 metres aproximadament, per continuar per el vell camí que baixa per la cara sud tot resseguint la carretera per sota, fins arribar al pla del Gemec de les Dones i les restes de la casa de les Llances on sortirem novament a la carretera.
Seguirem novament la carretera fins una mica abans de la casa de les Escanes que voltarem per sobre seu, creuarem la pista i baixarem al Torrent de les Nou Fonts on trobarem el camí que ressegueix el Riu Ges a certa altura per la cara de ponent fins trobar la pista forestal que baixa de Palou Xic. Estem sobre el GR 151.1 que tot seguint la pista ens portarà a Vidrà.

Cartografia Editorial Alpina, mapa Puigsacalm.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.