Temps  5 hores 58 minuts

Coordenades 1230

Data de pujada 22 / d’agost / 2013

Data de realització d’agost 2013

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
2.877 m
2.047 m
0
3,2
6,4
12,81 km

Vista 11460 vegades, descarregada 300 vegades

a prop de Setcases, Catalunya (España)

22-08-2013. Ruta circular i ascensió al Bastiments de 2.881 metres.

El Pic de Bastiments (2.881 m.) és una muntanya situada a l'eix entre el Ripollès i el Conflent, que separa el Circ d'Ulldeter amb el Circ de Bacivers, del costat nord-català és conegut com a Pic del Gegant. És el pic més oriental dels Pirineus que assoleix els 2881 metres; més enllà ja no hi ha cap cim que superi aquesta cota. Està situat a la confluència dels termes de Setcases, Queralbs i Fontpedrosa.

Des de fa temps, tenia en ment fer una sortida pel Pirineu, doncs finalment ha arribat aquest dia. Vam decidir anar a pujar el cim del Bastiments de 2.881 metres, però no fer-ho pel camí curt, sinó fer una mica més de volta i així allargar la sortida, completar el matí sencer fent una ruta i alhora conèixer paratges de gran bellesa i amb una amplitud panoràmica com n’hi ha poques.

Sortim de la localitat de la Cellera de Ter a les 7 del matí, i enfilem carretera cap a Olot, els túnels de Collabós, Camprodon, Setcases i finalment arribem a l’aparcament de les pistes d’esquí de Vallter 2000. Son aproximadament les 8:30 del matí i hem fet un total de 89,1km. A l’aparcament ja hi ha alguns cotxes, i al tractar-se d’un mes d’agost, ja preveiem trobar-hi força gent. La temperatura és agradable, fa fresca, però s’aguanta perfectament. Preparem la motxilla, els bastons de caminar i cap amunt... Sortim a les 8:45.

Voregem les instal•lacions de les pistes pel costat dret i agafem un caminet en direcció al primer objectiu: la Portella de Mantet. El sol encara està amagat darrera les muntanyes del costat est, pel que farem el primer tram del recorregut a l’ombra. Arribem a un primer encreuament, una bifurcació que ens acabarà duent al mateix lloc; el caminet de l’esquerra és més curt i alhora més dret; el de la dreta és una mica més suau, amb menys pendent però una mica més llarg. Agafem el camí llarg per a no forçar la màquina, tenim tot el matí i no hi ha cap pressa. Sabem que ens espera una ruta no massa dura, però llarga i exigent: S’ha d’estar acostumat a caminar i fer pujades...

Arribem a la Portella de Mantet, un petit Coll fronterer entre Catalunya i França. Des d’aquest indret si es desitja es podria anar al petit poblet de “Mentet” recorrent uns 6,6 km. Nosaltres seguim i anem a fer el primer cim del dia: El Pic de la Dona de 2.704 metres, hem de tenir en compte que hem partit de la cota 2.170 (aparcament) per tant, comença la primera pujada amb una mica més de pendent. L’anem pujant sense cap dificultat fins a coronar-lo. Aquí hi trobem el primer grup nombrós de gent que ha parat per a esmorzar-hi. Les vistes de tot el massís del Canigó des d’aquest punt son genials, el sol ja comença a fer acta de presència i si fem un gir complert podrem veure que no queda gens de neu enlloc.

Des d’aquest cim , el camí comença a baixar en el primer tram i a planejar desprès. Estem recorrent el Coll de la Geganta, un coll ample i amb caiguda a dreta i esquerra. El costat dret molt abrupte i empinat, mentre que el costat esquerra molt més suar i amb un pendent molt més constant. Al cap d’una estona de caminar hem d’estar alerta, si seguim recta aniríem directes a coronar el Bastiments. Nosaltres decidim fer una mica més de volta, passarem pròxims al pic de Bacivers, sabem que el camí escollit és poc transitat, pel que segurament podrem trobar-hi isards, a part anirem fins a l’Estany de Bacivers on ens pararem a esmorzar-hi. Així és, trobem un primer grup de 6 isards que ens donen la benvinguda. Son poc espantadissos, i denoten que estan acostumats a la presència humana. Aquesta zona del Pirineu és de les més concorregudes per als muntanyencs. Parem a l’Estany a esmorzar, i ens refresquem a l’aigua transparent d’aquesta petita llacuna natural. Reprenem força i seguim pel costat d’una petita construcció de pedra a mode de refugi rupestre. Comença una pujada més dura i amb bastant de pedra. El caminar es torna més lent, i el camí menys fresat, pel que no queda massa clar en alguns llocs per on passar, però està clar que sempre amunt. Finalment ens hem desviat una mica massa a l’esquerra i sortim enmig del Pic de Bacivers i un segon pic amb menys altura. Tenim el cim de Bacivers pròxim, el veiem a tocar, però és una formació amb molta pedra solta, que al final només fotografiem.

Ara si que comença l’atac al Bastiments, el cim més oriental dels Pirineus. Aquesta serà la pujada més dura de tot el recorregut. Els pals serveixen de poc, i en algun lloc és quasi necessari utilitzar les mans per grimpar. Hi ha molta pedra solta, l’anem pujant com si es tractes d’unes escales, però amb tot de graons irregulars. És molt important mirar on es trepitja, ja que seria fàcil regirar-se un peu. Arribem a la cresta per la vessant nord on hi trobem un piolet i una bústia d’alumini. Des d’aquest punt tenim una amplíssima perspectiva de la part nord-catalana. El punt més alt del Bastiment està al mig d’aquest allargat altiplà. Caminant dos minuts arribem al nostre objectiu: Bastiments 2.881 metres!!

Podem dir que és el punt més alt, però també menys interessant. Hi trobem una fita trencada, un punt geodèsic arrancat i un poste amb l’ inscripció: ELS BASTIONS “La travessa de la Vall de Ribes” Nº 10. Una ruta promoguda pels sis ajuntaments més pròxims a la zona en qüestió. La part més fotografiada, és a dir, la creu de Bastiments la tenim uns metres més enllà. Ens hi arribem per a fer-hi la fotografia de rigor. Aquí és on es concentra més gent. Una bella creu metàl•lica corna aquest punt des del 1994, any en què el Grup Esportiu i Excursionista Gironí (GEEG) amb motiu del seu 75é aniversari decidí posar-li. Com tots els cims orfes d’identitat, decideixo treure l’estelada, lligar-la fermament a la creu i deixar que onegi als quatre vents per a fotografiar-me amb la creu, l’estelada i la cara de satisfacció per haver coronat el cim més alt assolit per un servidor (el Puigmal queda pendent).

Només queda el camí de tornada, baixem pel costat sud per un caminet en “ziga zaga” fins a arribar al Coll de la Marrana (qui sap perquè es diu així?). Aquest és un punt molt estratègic i simbòlic. En un costat d’aquesta esquena d’ase és on comença la Vall del Freser i inici de la travessa fins a Núria en unes quasi tres hores. El Freser neix al costat dret d’on som nosaltres mentre que el riu Ter uns metres més avall a la nostra esquerra. A part al davant tenim majestuós el cim del Gra de Fajol.

Comencem la baixada final que ens conduirà a les pistes d’esquí. Abans però i aprofitant que tenim dos punt de gran interès pròxims decidim fer una mica de turisme. Primer anem a buscar el naixement del Ter. Resseguim el corrent d’aigua fins un punt on s’acaba perdent sota les pedres. En aquest indret és converteix en torrent subterrani, ja que l’escoltem sota els nostres peus però no el podem veure. Més avall s’acaba ajuntant amb tota una colla de torrents, rierols i escorrenties de diferents valls per a convertir-se en un vistós i generós caudal. Fem un glop d’aigua d’aquesta “font” natural i caminem uns metres avall per a visitar l’antic refugi dUlldeter. Només resten un munt de pedres consolidades i moltes més de disperses del que havia sigut un Xalet-Refugi com n’hi havia pocs. Una construcció que es va inaugurar l’any 1909 obra de l’arquitecte Jeroni Martorell, i que podríem catalogar com a modernista i de línies “Gaudinianes”. Una llàstima que actualment no es mantingui en peu.

Ara si que ja només queda travessar i caminar per les pistes sense neu per arribar al cotxe i tancar aquesta bonica matinal per les muntanyes del Pirineu. Hem fet unes 6 hores de ruta pel que ens ha entrat la gana. Son les dues i mitja. Baixem els dotze kilòmetres que ens separen del nucli de Setcases i ens entaulem en un dels nombrosos restaurant.

Salut i Cames!!!

Veure més external

Antic Refugi d'Ulldeter. Aquest Xalet-Refugi va ser inaugurat l'any 1909, obra de l'arquitecte Jeroni Martorell. Actualment només en resten un munt de pedres en el seu record. En aquesta fotografia podeu veure'n l'espectacularitat del conjunt arquitectònic. Llàstima que actualment no segueixi d'empeu...
El Pic de Bastiments (2.881 m.) és una muntanya situada a l'eix entre el Ripollès i el Conflent, que separa el Circ d'Ulldeter amb el Circ de Bacivers, del costat nord-català és conegut com a Pic del Gegant. És el pic més oriental dels Pirineus que assoleix els 2800 metres; més enllà ja no hi ha cap cim que superi aquesta cota. Està situat a la confluència dels termes de Setcases, Queralbs i Fontpedrosa.
En un extrem del cim del Bastiments, hi trobem un piolet i una bustia d'alumini, és un lloc on la panoràmica circular és amplíssima, sobretot al vessant de la Catalunya Nord.
La Portella de Mentet (Mantet segons el nom oficial en Francès)és un petit coll situat a uns 6,6 km del poblet del mateix nom. Aquest municipi del Conflent, està situat dins del departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord)i es troba envoltat per la Reserva Natural de Mentet. Està situat sobre el Mentet, afluent de la Tet, al vessant sud-occidental del Canigó. Històricament molt aïllat fins al 1964 any en el que es construí la carretera, tot hi així des del 1936 ha perdut el 66% de població. Està a 1500 metres d'alçada i té 32 km².
L'any 1994, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEEG) en motiu del seu 75è aniversari va col·locanr-hi una creu (tot i que no està al cim pròpiament dit, sinó desplaçada una mica més a l'est i a la cota 2785).
Bifurcació camí curt i camí llarg (menys dur)
El Circ de Bacivers es troba a la cara nord del pic de Bastiments; de fet és un lloc no massa transitat tot i que és d'una bellesa espectacular, entre d'altres coses, perquè a més del paisatge és molt probable de poder gaudir de ramats d'isards corrent amunt i avall. També hi podem observar el seu Estany, amb aigua fins i tot a l'estiu.
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns aproximadament 2.423 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments (2881m), el Gra de Fajol (2714m) o el Pic de la Dona (2704m).
El coll de la Marrana és un coll situat a 2.530 m que separa les valls del Ter i del Freser en el moment del naixement d'ambdós rius. Alhora és un punt de pas clau per la travessa entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Núria i Coma de Vaca. També separa el Pic del Bastiments del Gra de Fajol. Des del refugi d'Ulldeter es pot pujar fins al coll caminant en 40 minuts.

7 comentaris

  • Foto de NarcisVegas

    NarcisVegas 22/08/2013

    Albert un dia hem de quedar i ensenyar-me una d'aquestes rutes guapes que fas.

  • Foto de Òscar Simon

    Òscar Simon 23/03/2014

    ruta molt bonica per pujar al Bastiments, la vaig fer fa uns tres anys, molt bon record!

  • Foto de (Akiba)

    (Akiba) 21/06/2015

    Ruta fàcil de seguir.

  • Foto de jordisiol

    jordisiol 18/07/2015

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Feta ahir, molt xula amb unes vistes espectaculars.

  • Foto de albertroura

    albertroura 23/07/2015

    Gràcies per la valoració, si, la veritat és que la ruta és xula i amb molt bones vistes!

  • guanamino 09/09/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    La vam fer ahir, molt bona ruta. Recomanable

  • Foto de albertroura

    albertroura 09/09/2016

    Gràcies guanamino per la valoració! Si de les millors a "nivell mig".

Si vols, pots o aquesta ruta.