-
-
1.354 m
948 m
0
2,0
4,0
8,02 km

Vista 31 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Vallfogona, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer, Josep Rius i Joan Cortadellas

Aquest any comencem la primera sortida del curs una mica més tard del que és costum a causa del viatge inoblidable a Islàndia que hem fet tres de la colla. Serà el tema de conversa de tota la tarda. I és que Islàndia s’ho val, és un país diferent a tot el que coneixíem tant pel que fa a la geologia, com a l’ organització social, com a la cultura...

Per tal d’ascendir al Puig Estela (1361m), ens trobem amb en Joan, que ha pujat per Ripoll, a l’entrada del tranquil poble de Vallfogona del Ripollès.

Enfilem per la casa de Can Costa en direcció a les Fonts de l’Orri i el coll del mateix nom, cruïlla de camins assenyalats per les força inútils banderoles d’Itinerànnia. Nosaltres prendrem la direcció cap a llevant fins al mateix cim, tot seguint tota l’estona el caire de la serra.

Ara gaudim del paisatge a banda i banda: la Serra Cavallera i el Pirineu, al nord, i tota la Serralada Transversal, amb el Puigsacalm, el Castell de Milany i Santa Magdalena de Cambrills, a migdia.

Passem, primer, pel Collet de la Creu de Can Sibat i més enllà pel Coll de Comaformosa o de Cal Pollastre. Trepitgem terreny de pinetells i rovellons, però l’estiu ha estat ressec i només collirem en tot el camí una trista cogumella i un pinetell desnerit. Res més. Encara podria ser un acceptable any de bolets, si arribessin aviat unes generoses pluges de tardor. Però tot assenyala el contrari: avui la tarda és més càlida del que tocaria per l’època i el terra és envidriat, malgrat la tempesta de dissabte.

I en poca estona arribem al Puig Estela, mirador magnífic de la Baixa Garrotxa, on fem un mossec de figues, ganyips, uns talls de xocolata i un traguet de garnatxa de l’Empordà .

Finalment, baixem per un camí rost com una mala cosa i arribem en menys de mitja hora a Coll de Canes, on hem deixat el cotxe que ens ha d’acostar a Vallfogona. Aviat, quan el sol enrogit comença fer el mandra per ponent, arribem a casa.

I la setmana vinent, cap a la Vall del Bac a visitar Sant Miquel de la Torre, Sant Andreu de Porreres i el casal de Llongarriu amb l’oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme. És un itinerari ideal de tardor.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.