Descarrega

Distància

16,07 km

Desnivell positiu

587 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

587 m

Altitud màxima

887 m

Trailrank

33

Altitud mínima

540 m

Tipus de ruta

Circular
  • Foto de Vallespinosa, castell i església de Sant Llorenç de Selmella, Roca del Cogulló, el Cogulló de Cabra i Vallespinosa.
  • Foto de Vallespinosa, castell i església de Sant Llorenç de Selmella, Roca del Cogulló, el Cogulló de Cabra i Vallespinosa.
  • Foto de Vallespinosa, castell i església de Sant Llorenç de Selmella, Roca del Cogulló, el Cogulló de Cabra i Vallespinosa.
  • Foto de Vallespinosa, castell i església de Sant Llorenç de Selmella, Roca del Cogulló, el Cogulló de Cabra i Vallespinosa.
  • Foto de Vallespinosa, castell i església de Sant Llorenç de Selmella, Roca del Cogulló, el Cogulló de Cabra i Vallespinosa.

Temps

5 hores 4 minuts

Coordenades

6074

Data de pujada

20 de setembre de 2020

Data de realització

de setembre 2020
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
887 m
540 m
16,07 km

Vista 98 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Vallespinosa, Catalunya (España)

En aquesta interessant excursió descobrirem el castell de Selmella, el qual corona la serra homònima i l'església de Sant Llorenç. Caminarem pel torrent de Rupit i l’estret del Palatí. Ens enfilarem als cims de la Roca del Cogulló, el Cogulló de Cabra i el turó de Comaverd, i retornarem al punt de sortida per un camí aventurer.

L’itinerari comença a les primeres cases que hi han a la dreta abans d’entrar al poble de Vallespinosa (640m). Aparquem el cotxe i anem a buscar el GR 7, el qual ressegueix l’antic camí de Selmella. Darrera nostre, la muntanya despullada del Gaia, el Montclar, ens cobreix l’esquena.

En el coll de Valls, deixem el GR i continuem pel bonic i antic camí gaudint del bosc i els camps de sembrats. Arribem a l’enlairat castell de Selmella (824m) assentat damunt un turó cònic sobre roques calcàries. El recinte del castell està perfectament adaptat al relleu del turó.

Ens estem una estona gaudint de les vistes de la serra de Montclar, la vall del Gaia i de la depressió del Camp de Tarragona. Reculem una mica i baixem a conèixer l’església de Sant Llorenç de Selmella al peu del castell. El seu estat és ruïnós, en part per l’abandó i en part per l’espoli què ha patit.

Tornem a la cruïlla que havíem deixat per anar a veure el castell i l’ermita. Ara toca davallar fins al torrent de Rupit. Passem per un dels llocs més interessants de la ruta, l’estret del Palatí. Grans blocs de pedra calcària de formes capricioses esculpides per anys d’erosió.

Deixem enrere el torrent i enllacem de nou amb el GR 7. El camí va guanyant alçada fent dreceres i evitant els revolts de la pista. En el coll del Sàrria, pal indicador, abandonem el GR 7 i seguim el GR 175.

El camí s’enfila de valent i ens fa guanyar alçada ràpidament. Més endavant es suavitza i carenegem mentre gaudim de boniques vistes a la Roca del Cogulló.

Una última forta i intensa pujada ens deixa al peu de la Roca. Superem un pas equipat (baranes, cables i escala) del tot innecessari i en una petita grimpada, arribem a un gran balcó amb baranes incloses, la Roca del Cogulló.

La Roca del Cogulló (871m) és un avantcim i un impressionant mirador natural ben definit i envoltat de tallats, a cavall entre les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

A poc més de dos-cents metres del mirador es troba el punt més elevat del terme de Sarral, el cim del Cogulló de Cabra (885m). Una elevació arrodonida i pràcticament sense senyalitzar. Tot i que és més alt que la Roca del Cogulló, no té tan bones vistes i passa desapercebut.

Reprenem la marxa per cercar l’últim i més alt cim del dia, el puig de Comaverd (908m). Aquest puig, de la serra de Comaverd, forma part de la Serralada Litoral i ens ofereix vistes al cim del Cogulló de Cabra i del Roc del Cogulló.

En aquest punt, el camí de tornada normal és l’ampla pista que hi ha a tocar del cim i que davalla en direcció a Vallespinosa. Molt recomanat pels que ja han tingut prou aventura.

Nosaltres decidim resseguir la carena sense un clar camí definit. En suau descens al principi i més accentuat cap al final. Aquest tram és feréstec i un xic emboscat. Uns camps de conreu i una pista, ens mena al punt de sortida.

Pel camí hem respirat aire fresc, sentit el vent als cabells, ascendit muntanyes, fruir d’un castell enlairat, gaudit de boscos i camps de cultiu i contemplat vistes impressionants. Aquestes són algunes de les sensacions i experiències que ens han captivat i que ben segur ens faran tornar aviat per aquestes contrades.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.