Temps  4 hores 30 minuts

Coordenades 814

Data de pujada 4 / de març / 2019

Data de realització de març 2019

-
-
924 m
574 m
0
3,1
6,2
12,39 km

Vista 9 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de la Vall del Bac, Catalunya (España)

Ruta circular per la Serra de Malforat, que tanca pel sud la Vall del Bac, a l’Alta Garrotxa. Recorregut eminentment forestal per pistes i corriols, amb poques vistes de paisatge. Tot seguint el GR-1 d’inici, es passa per les ermites romàniques de Santa Maria de Llongarriu i Sant Feliu del Bac. A continuació ens enfilem a la Serra de Malforat, que resseguirem una bona estona per dalt la carena, fins a tornar a baixar cap a Llongarriu i d’allà al punt d’inici. Posem dificultat moderada per la llargada i perquè en alguns trams es segueixen corriols poc evidents per dins del bosc.

La caminada comença a l’Hostal de la Vall del Bac, on s’arriba per carretera rural asfaltada des del quilòmetre 1,5 de la GIV-5221 de Castellfollit de la Roca a Oix. Al davant de la casa hi ha una font (l’única que trobarem en tot l’itinerari) i un pal amb plaques indicatives del GR-1 (hi posa Llongarriu 30 min), i dels senders locals (SL) d’Itinerànnia. Ens enfilem pel prat i immediatament, en arribar a una torre elèctrica, anem cap a l’esquerra. Tot seguint les abundants marques de pintura blanques i vermelles del GR, anem pujant per un camí ben fresat fins sortir als prats de Llongarriu en uns 20min (1 km). Visitem la bonica ermita romànica restaurada de Santa Maria o de la Mare de Déu dels Àngels (wp 01). Després continuem per una ampla pista de terra que se’n va cap a l’oest, on anirem trobant, més escadusserament, les marques del GR-1.

En suau ascens, a través de pineda i alzinar primer, més endavant roureda i fageda segons les vessants, passem alternativament per diverses torrenteres i collets. Al cap de 1h 10min i 4,5 km des de l’inici deixem a la nostra dreta la masia del Coll (wp 02), rere la qual, sobresortint una mica el campanar entre el bosc, hi ha l’ermita de Santa Magdalena del Coll. Com que anar-hi implica ficar-se en el recinte privat i no sabem si hi ha gossos lliures ni si tindríem permís, ho descartem i continuem per la pista. Al km 5 i portant 1h 18 min (wp 03) deixem la pista momentàniament i baixem pel camí indicat a Sant Feliu del Bac, per on encara també continua el GR. A l’arribar a uns prats el GR vira a l’esquerra (wp 04), i nosaltres seguim recte fins arribar a l’ermita (wp 05), també restaurada i situada en un paratge boscós força bonic. Hem trigat 1h 25 min per fer 5,3 km, i hi fem un descans d’un quart d’hora.

Desfem els nostres passos fins a la pista principal, que continua vers el Coll de Capsacosta, però l’abandonarem al cap de pocs metres (wp 06) tot prenent-ne una de secundària que s’enfila a l’esquerra, en sentit contrari al que portem. A les 2h de camí la pista s’acaba a la Portella del Coll (wp 07, 7,2 km). Durant la pujada hem vist una senyal de cacera del senglar i diversos tot-terrenys aparcats, i aquí dalt en trobem un que té sobre el remolc un senglar acabat de matar. A l’esquerra, en direcció est, prenem un corriol que baixa una mica endinsant-se al bosc. A partir d’aquí el sender no està senyalitzat, i només de tant en tant pot ser que veiem alguna fita de pedres o restes desdibuixades de pintura. De totes maneres, en general es segueix bé. De seguida s’enfila tot resseguint el caire de la carena divisòria, que en tot aquest tram és formada per estrats de gres i conglomerat fortament inclinats cap al sud. Passem per un petit sortint rocós encarat al sud (wp 08) on hi ha bones vistes cap a la Vall de Bianya i el Puigsacalm. Lligat en un arbre hi veiem el que sembla una càmera de fototrampeig; esperem no haver quedat “retratats”. Anem superant algunes cotes més prominents fins que passada una de 915 m (wp 09, km 8) deixem el camí i girem a la dreta bosc a través per anar a trobar una primera punta que sembla la més alta (wp 10), malgrat que són simplement unes roques lleugerament prominents dins del bosc i una petita pedra termenal. Veiem que uns metres més endavant n’hi ha una altra, que resulta ser la més elevada (wp 11, km 8,1, 2h 30 min, amb 923 m d’altitud tot i que el GPS marca 919 m. Aquí hi ha una mica de vistes cap al sud, però molt limitades. No val la pena ni parar per fer un descans.

Per equivocació, continuem baixant en direcció est des d’aquest lloc, però malgrat que es veu algun punt de pintura vermella, no hi ha camí clar i sembla que baixem molt més del que toca, ja que en teoria el camí de la carena ha de continuar per la part alta amb poc desnivell. Adonant-nos de l’error, retrocedim cap amunt per on es pot enmig de la fageda, fins que al capdamunt retrobem el camí bo (wp 12). Per tant, des del wp 11 recomanem retrocedir per on hem vingut i ens estalviarem aquesta petita liada. La resta del recorregut pel caire de la serra té poc a destacar. Al wp 13 trobem un pal amb una placa de plàstic amb el número 31 i una adreça web: www. dominidisards.com. Al wp 14 passem pel Cap de la Baga, un altre punt elevat enmig del bosc, sense interès. Baixem fins un collet on la intenció era fer una parada per picar, però està ple d’orugues de processionària que ens fan fugir esperitats. Després d’una altra cota elevada on sí podem fer un mos (wp 15) i del pas per un promontori rocós amb vistes al nord cap al Talló, el Comanegra i el Montmajor (wp 16), fem una pronunciada i directa baixada fins al Coll de la Barcadura (wp 17, km 10,1, 3h 40 min).

Seguint la pista que baixa cap al nord, de seguida l’abandonem a l’esquerra per baixar pel SL de marques grogues (wp 18). En pocs minuts el SL gira a la dreta i baixa fort (wp 19), però nosaltres continuem recte en el sentit que dúiem, pensant que el SL potser ens desviaria massa de Llongarriu. De seguida sortim a una pista forestal (wp 20), que travessem recte per un corriol recentment desbrossat. Sort, perquè si no, passaria totalment desapercebut. Poc més avall sortim de nou a la pista (wp 21), que seguim a l’esquerra. Ens passem el trencall de continuació del corriol (wp 22) i se’ns acaba la pista. Reculant una mica i remirant bé, ara sí, el veiem i podem continuar la baixada cap a Llongarriu. Sortim als camps de la part alta del llogarret, quan ja portem 11 km i unes 4 h de caminada. Des de Llongarriu, només toca desfer el camí d’anada pel GR-1, i finalitzar l’excursió amb un total de 12,4 km i 4h 30 min.
Mare de Déu dels Àngels, al veïnat de Llongarriu
Al bosc del darrera hi ha les ruïnes de l'ermita de Santa Magdalena del Coll
Deixem la pista. Més tard tornarem aquí.
Tot seguit tornem al wp 03
La pista va pujant de manera continuada
Cal prendre un sender que continua pel caire en direcció est
De les poques vistes de paisatge que gaudirem aquí dalt de la serra
Pocs metres més endavant deixem el sender i girem a la dreta pel bosc direcció al punt més alt aparent
Punt més alt aparent, però realment està uns metres més endavant
Gairebé sense vistes de paisatge. Recomanem tornar enrere fins al camí.
Després de baixar erròniament un tros i haver de remuntar per la fageda.
www.dominidisards.com
Bosc, sense vistes
Bosc, sense vistes
Sortint rocós a la carena
Tirem per la pista avall en direcció nord
Marques grogues durant un curt tram, fins que les deixem per seguir recte
Alternativament es podria continuar pel SL fins sortir a pista, que a l'esquerra ens conduirà a Llongarriu
El camí pot estar embardissat
De seguida hem de veure el camí que continua baixant
Pot passar desapercebut per les bardisses
Inici i final de la ruta

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.