Temps en moviment  2 hores 53 minuts

Temps  5 hores 29 minuts

Coordenades 1482

Data de pujada 8 / d’agost / 2019

Data de realització d’agost 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.776 m
1.602 m
0
2,1
4,1
8,3 km

Vista 93 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Viliella, Catalunya (España)

Vall de la Llosa: De Cal Jan de la Llosa a la Farga i tornada (Cerdanya)

La ruta s'inicia a Cal Jan de la Llosa, on arribem després de passar el poble de Viliella. Al poble s’acaba la carretera asfaltada i comença una pista de terra d’uns tres quilòmetres, amb alguns trams finals en mal estat però que, poc a poc i vigilant, es poden fer amb qualsevol vehicle. De fet nosaltres avui hem anat amb un utilitari normal. En tot cas, si es vol evitar riscos, millor aparcar a uns cinc-cents metres abans de Cal Jan per estalviar-nos el tram més deteriorat. Al final d’aquesta pista de terra arribem a Cal Jan de la Llosa, un mas amb varies edificacions. El propietari ens cobrarà 2€ per deixar el cotxe aparcat o 10€ si volem passar amb el nostre tot terreny fins el Prat Xuixirà de Dalt, on s’acaba la pista i comença un corriol no transitable.

Contràriament a les altres vegades que hem vingut, avui es nota que és estiu perquè hi ha força moviment i molts cotxes i furgonetes aparcades.

Nosaltres deixem el cotxe aparcat a l’espai habilitat i, amb el pagament fet, xerrem una estona amb el masover que ens comenta alguns aspectes relacionats amb la zona, itinerari, previsió meteorològica i altres qüestions que compensen, amb escreix, la inversió feta.

Finalment ens posem en marxa. Com avui l’únic que volem es passar el millor possible un dia extremadament calurós, caminarem poc i estarem el major temps possible a l’ombra i amb els peus al riu.

Comencem la ruta pel camí que passa per la porta principal del mas en direcció al riu, Travessem el pont sobre el Riu de la Llosa i agafem un camí que surt per l’esquerra. Aquest curt tram de camí, amb parets de pedra seca, ja és una declaració d’intencions de la vall: bellesa i harmonia. La vegetació, les flors, el brogit de l’aigua i el camí empedrat, tenen un efecte immediat a l’estat d’ànim de qui s’acosti a aquesta vall.

En poca estona el camí retroba la pista principal i ja veiem, al nord, les restes de l’antic Castell de la Llosa i, al seu costat, l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors, on arribem després de travessar la primera tanca metàl·lica que barra el pas als vehicles no autoritzats. A un costat de la pista trobem varies gerdoneres i no desaprofitem l’ocasió per testar uns quants gerds, que trobem especialment saborosos. A la baixada tornarem a aturar-nos per repetir.

Fem unes quantes fotos del castell, de l’ermita i del riu que fa una platgeta molt agradable, que el Tuc no desaprofita. Pocs metres més enllà baixem pel corriol fressat en direcció al pont de fusta que veiem sobre el riu. Travessem el pont i un parell de palanques de fusta i sortim al Prat del Castell. És un gran pla herbat que habitualment és ple de bestiar pasturant però que avui està desert.

Busquem un lloc per seure a la vora del riu i dinar a la fresca. El lloc és fantàstic i, després de dinar, convida a estirar-se per fer la migdiada.

Mentre la Carme descansa, amb el Tuc anem a fer un tomb per la zona. Voltem pel prat herbat i pugem al turó per visitar les restes del castell i l’ermita. Des del turonet tenim unes vistes espectaculars de la part baixa de la vall i, de fons, la Serra del Cadí. En primer terme, sota els nostres peus, tenim Cal Jan de la Llosa.

Després de fer unes quantes fotos, baixem al prat i, ja amb la Carme, retornem a la pista principal per seguir la ruta en direcció nord.

La pista, amb alguns trams cimentats, però només apta per vehicles 4x4 que hagin pagat el peatge al masover de Cal Jan, s’enfila progressivament entre pastures i extenses pinedes de pi negre fins arribar al Prat Xuixirà, on s’acaba la pista i comença un corriol paral·lel al riu que ens portaria a les Tortes de Vallcivera i, posteriorment, als estanys de Montmalús, on vam pujar el juny passat.

Però anem a pams. Com deia, la pista s’enfila progressivament pel mig de magnifiques pinedes de pi negre i arriba fins a la capçalera de la Vall de la Llosa, un gran amfiteatre glacial. Prèviament, haurem passat per alguns llocs molt bonics i significatius que val la pena no perdre’s. Així, sempre en paral·lel al riu de la Llosa que, amb l’inici del desgel, baixa cabalós, espectacular i sorollós, visitem la Barraca de la Farga, amb grans vistes de la Serra del Cadí. Cal, però, sortir de la pista per la dreta per visitar-la.

Retornem a la pista i, uns cent metres més enllà, trobarem un pal indicador que fins avui sempre havíem trobat caigut al terra. Avui, en canvi, ja està al seu lloc.

Ens desviem per l’esquerra, travessant el riu per un parell de palanques i arribem a un nou prat herbat espectacular i a la Font d’en Dani. Per aquest camí podríem anar al refugi del Cap del Rec o a la Tossa Plana de Lles, però avui no toca caminar tant i tornem enrere fins la cruïlla amb el pal indicador.

Aquí decidim anar una mica mès amunt i arribar-nos a la zona de la Farga, però, en lloc de fer-ho per la pista principal, seguim per la pista herbada que va paral·lela al riu.

Aquesta magnífica pista verda puja de forma molt progressiva fins el Prat de la Farga,travessada pel riu de Calm Colomer que desemboca al riu de la Llosa. A la part nord del prat hi han les restes enrunades de l’antic edifici de la Farga i, dominant tot l’escenari, el modest turó del Pedró, de 1.818 metres.

Aquí descansem una estona a tocar del riu i decidim no seguir més amunt. Desfem una mica de camí per acostar-nos de nou al riu de la Llosa i fer una última remullada abans de la tornada definitiva. Buscant el millor lloc per mullar-nos, passem a tocar d’un petit turonet farcit de pedres anb aspecte volcànic. Desconec l’origen, però està realment farcit de rocs que, potser, tenen quelcom a veure amb l’antiga farga del costat. Podeu veure les fotos per valorar-ho.

Finalment trobem un lloc magnífic per descansar i fer l’últim bany del dia. El Tuc s’ho passa d’allò més bé entrant i sortint de l’aigua.

Ara si, ben refrescats desprès del bany, desfem el camí de l’anada fins Cal Jan, on recollim el cotxe i tornem cap a casa.

Una gran vall i una gran manera de passar la calorada d’avui.

Salut i bona caminada !

4 comentaris

  • Foto de Pitcollonsiamunt2

    Pitcollonsiamunt2 10/08/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    La Vall de la Llosa mai defrauda. Un lloc espectacular miris on miris. Salut.

  • Foto de Mcarpena

    Mcarpena 19/08/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    No es una ruta per seguir, doncs hi ha moltes voltes per un mateix lloc que sumen quilometres però no et mous de lloc. Realment no es una ruta de 8 km sino d’una 5 com a maxim.

  • Foto de Pitcollonsiamunt

    Pitcollonsiamunt 19/08/2019

    Com deia a la ressenya, aquest era un passeig per passar un dia de calor i remullar-se al riu i, per tant, gaudir del lloc sense caminar gaire. Per la zona es poden fer moltes rutes amb major distància i dificultat. De fet, l’octubre del 2018 vam arribar fins el Pla de Vallcivera (uns 22 quilòmetres) i el juny passat fins l’Estany de Montmalús (25 quilòmetres)

  • Foto de Pitcollonsiamunt

    Pitcollonsiamunt 19/08/2019

    Totes dues son molt aconsellables i la vall és espectacular. Gràcies pel comentari i la valoració. Salut i bon estiu.

Si vols, pots o aquesta ruta.