Temps en moviment  4 hores 50 minuts

Temps  7 hores 56 minuts

Coordenades 2895

Data de pujada 22 / de juny / 2019

Data de realització de juny 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
3.502 m
1.417 m
0
4,1
8,1
16,28 km

Vista 95 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Fontrabiouse, Occitanie (France)

Vall de Galba: Estanys de la Portella d’Orlu des del Pont dels Plans de l’Orriet (Capcir-Catalunya Nord)

Avui he tornat a tenir problemes amb l'altímetre a l'inici de la ruta. Segons la màquina hem començat a caminar als 3.502 metres quan l’aparcament està realment a 1.623 metres. En algun punt de la tornada l’altímetre ha baixat, sobtadament, als 1.807 metres i ha seguit baixant fins l’aparcament, però amb xifres irreals.

Les xifres reals són:

- Altura a l’inici de la ruta a l'aparcament: 1.623 metres.
- Altura màxima a l’últim estany de la Portella d'Orlu i punt de tornada a 2.199 metres.
- Desnivell real: 576 metres.

Mesos després tornem al Capcir per fer una ruta lineal, d'anada i tornada, que travessa la Vall de la Galba des de l'aparcament del Pont dels Plans de l’Orriet fins als Estanys de la Portella d'Orlu. És una vall llarga i estreta, orientada d'est a oest.

Comencem la ruta a l'aparcament, prou ample com per contenir una quinzena de cotxes, on hem arribat per la pista (uns 4 quilòmetres de terra i en un estat acceptable) que surt del poble d'Espollosa i s'interna a la vall en direcció oest. Tot i que fa temps es podia arribar en cotxe fins a l'àrea d'esbarjo de la Barraca de la Jaceta, ara s'ha de deixar a l'aparcament habilitat al Pont dels Plans d'Orriet. Això vol dir caminar uns 2 quilòmetres més, entre anada i tornada. A l'aparcament hi ha un plafó informatiu del Bosc de Camporells i de la ruta que seguirem.

Passem la tanca de fusta que barra el pas i inicien la caminada en paral·lel al riu Galba, que ja no deixarem durant la major part de la ruta. Els primers quilòmetres seguim el GR del "Tour del Capcir" (marques grogues i vermelles) que veurem, sovint, en rocs i arbres.

Als 750 metres arribem a la Barraca de la Jaceta, refugi lliure a 1.645 metres que, com és habitual en aquesta zona, està molt ordenat i net. A l'exterior hi ha una barbacoa autoritzada i una taula de pícnic de fusta. Al fons de la vall ja veiem la bonica silueta piramidal del Pic Terrers encara amb força neu.

Poc després arribem a la zona d'esbarjo on s'aparcava temps enrere. Hi ha tres taules de fusta a tocar del riu i un altre plafó informatiu del Bosc de Camporells.

Seguim endavant, ara en suau ascens, i encara podem trobar les restes de l'antiga tanca que barrava el pas als vehicles. En poca estona passem a tocar d'un salt d'aigua que deixem a la nostra esquerra. És un lloc que convida al bany en els dies més calorosos de l'estiu. Avui fa un dia espectacular, però no fa gaire calor i es camina molt bé.

Passat el salt d'aigua seguim per la pista herbada fins que, en un revolt, a més del Terrers, ens apareix també la silueta de Pic Mortiers. Encara no podem veure la Portella d'Orlu, objectiu del dia, perquè ens queda amagada més al nord-oest.

Entre avets i amb molts torrents que ens baixen a dreta (Solana de la Vall de Galba) i esquerra (Baga de la Vall de Galba) i el Massís del Canigó a la nostra esquena, arribem a la Cabana de la Jaça de la Llosa, refugi lliure a 1.760 metres, també amb un molt bon estat de conservació i neteja. A l'exterior hi ha una nova barbacoa autoritzada.

Deixem enrere el refugi i, poc després, s'acaba la pista i comença un camí herbat que, més endavant, es transformarà en un corriol fressat.

Sota la vigilància constant dels Mortiers i Terrers, arribem a una cruïlla de camins senyalitzada. Per l'esquerra segueix el GR del Tour del Capcir que ens portaria al Refugi de Camporells, travessant el riu per una palanca que veurem molt bé des del nostre camí. Nosaltres deixem el GR i seguim un corriol per la dreta sense cap tipus de senyalització o marca. Només anirem trobant algunes fites de pedra, però, si estem amatents, no hi ha pèrdua possible.

Travessem la Jaça de les Formigues, passant per graonades amb trams herbats i plens de flors. Creuem alguns torrents que baixen per la dreta i, sense gaire esforç, ens plantem a Les Bassetes, planer espai glacial on el riu juga fent meandres en diverses direccions. El lloc és espectacularment preciós i convida a seure per gaudir de l'aigua, dels prats verds, de les vessants farcides de neret encara sense florir i dels cims que ho dominen tot.

Aprofitem per descansar, dinar i respirar fons. És un d'aquells llocs dels que no marxaries mai.

Després del dinar, la Carme es queda descansant i amb el Tuc ens dirigim al fons de la planúria per iniciar l'ascens final als Estanys de la Portella d'Orlu. Travessem els meandres i iniciem l'ascens per corriol fressat que travessa matollars de neret (llàstima que encara no tinguin flors) i alguns matolls de Tora Blava, també sense florir. Poc a poc anem guanyant alçada. A banda i banda veiem algunes plaques de neu que encara resisteixen. Si mirem enrere veurem la bellesa de la planúria de Les Bassetes, cada vegada més llunyana.

A la part alta passem al costat de la torre metàl·lica d'un Telenivòmetre. Aquí ja tenim plaques de neu molt grans que haurem de travessar per seguir amunt. La part més planera del rec està coberta de neu així que el seguim per sobre i anem girant en direcció nord-est per pujar als Estanys de la Portella d'Orlu.

Quan acaba aquesta primera placa retrobem el corriol i passem a tocar del salt d’aigua que desaigua de l’estany i apareix per sota d’una altra gran placa de neu que trobem més amunt.

En aquest punt ja tot és neu i no trobem corriol. Seguim alguna traça sobre la neu i des d’un petit collet veiem uns metres més avall l’Estany gran de la Portella d’Orlu (2.155 metres) majoritariament glaçat i amb unes magnífiques tonalitats blaves que canvien amb els raigs del sol.

Des d’aquí gaudim de vistes magnifiques de l'entorn nevat: d’esquerra a dreta tenim els pics de Mortiers, Terrers, Pic de la Portella i la pròpia Portella d’Orlu, Baxouillades, Tribuna i Pla de Bernat.

Seguim pujant en direcció nord i poc després veiem el primer dels tres estanys petits de la Portella d’Orlu. Aquest és el que queda just per sota de la Portella d’Orlu (que està a 2.277 metres, marca el límit amb l’Arieja i és una porta d’accés al Parc Nacional d’Orlu). L’estany està glaçat en la seva practica totalitat. De fet, quan vam venir el setembre passat encara tenia una gran congesta que el cobria parcialment. Suposo que aquests any la neu també aguantarà molt temps.

Com aquella vegada ja vam pujar a la Portella d’Orlu, avui decidim seguir en direcció nord, cap als altres dos estanys que es troben en direcció a la Portella de Laurenti.

En pocs minuts arribem al segon estany petit de la Portella, envoltat de neu i farcit de granotes que, en sentir-nos arribar, es llencen a l’aigua per tot arreu.

Seguim amunt anb la vista posada a la Portella de Laurenti, flanquejada a llevant per la piràmide del Pic de la Tribuna (2.499 metres) i a ponent per la part final de la cresta del Pic de Baxouillade. La tartera de la canal té molt poca neu, només un parell de congestes i podríem pujar sense problemes, però avui no ho farem perquè ja toca baixar.

Abans d’iniciar la tornada, anem a visitar el tercer i últim estany petit de la Portella (també conegut com Solà de la Portella), on el Tuc fa alguns banys abans de marxar.

Aquí, als 2.200 metres, iniciem la tornada. Tornem a passar pels estanys anteriors i a l’alçada de la Portella d’Orlu girem a l’est per baixar a l’Estany Gran de la Portella. Per un moment deixem la traça de la pujada i ens desviem una mica per anar a visitar l’estany i veure de prop les tonalitats blavoses del gel que cobreix pràcticament tota la superfície.

Arribats a la vora de l’aigua l’espectacle és brutal. Malauradament les fotos no fan justícia a la bellesa del lloc. Ens estem una estona per carregar piles i, poc a poc, retornem al camí inicial per seguir el descens.

Entre algunes curses per la neu que el Tuc gaudeix com una juguesca, alguna “esquiada” i alguna baixada cul avall, anem perdent alçada anb rapidesa.

En un no res, arribem de nou al Telenivòmetre. Des d’aquí, ja sense neu, resseguim el corriol fressat de la pujada i poc a poc perden alçada pel llom de neret fins arribar, de nou, a les Bassetes, on ens espera la Carme.

Recollim el "campament" i, poc a poc, desfem el camí d'anada fins retrobar l'aparcament. Final de la ruta.

Una ruta magnífica per una vall solitària i tranquil·la, farcida de colors, olors, neu, aigua i cims que omplen els sentits.

Aconsellable, accessible i sense dificultats tècniques de cap tipus llevat dels trams més alts on, amb la neu, cal anar més en compte. A l’hivern amb neu i glaç caldrà fer servir el material adequat.

Salut i bona caminada !
Aparcament al Pont dels Plans de l’Orriet, a 1.625 metres
Primers metres de ruta i primera mirada als Pics de Terrers i de Mortiers al fons de la vall. 1-. Trobem molts exemplars de Narcissus pseudonarcissus, "Lliri silvestre, Campanetes, Campanetes grans, Campaneta golafre, Ceba dels prats, Ceba d'or, Fals narcís, Flor d'àngel, Grillandas, Liró, Narcís, Narcís de campaneta o Nadaletes", en català i "Azucena silvestre, Campanillas, Campanilla tragona, Capillejas, Cebolla de los prados, Cebolla de oro, Falso narciso, Lirón, Narciso de campanilla, Narciso de los prados, Narciso de trompeta o Trompón", en castellà. 2-. Trobem camps plens de Trollius europaeus o "Rovell d'ou", en català i "Calderones o Flor de San Pallari", en castellà.
Tram de bosc arribant al refugi lliure de la Jaceta.
Refugi lliure de la Jaceta, a 1.645 metres.
Refugi lliure de la Jaceta, a 1.645 metres.
Àrea de pícnic del Galba.
Salt d'Aigua del Galba.
Tram de pujada amb mirada al Pic de Terrers. Flors del camí. Trobem exemplars de Cerastium arvense, "Cerasti", en català i "Oreja de ratón", en castellà.
Tram més costerut.
Torrent que baixa per la Baga de la Vall de Galba. Seguim amunt per la pista herbada amb vistes al Pic de Terrers.
Refugi lliure de la Cabana de la Jaça de la Llosa, a 1.760 metres.
Tram espectacular del riu Galba, poc més enllà del refugi lliure.
Acaba la pista herbada i comença el corriol fressat, amb fites de pedra, en paral·lel al riu.
Mirada a la Portella d’Orlu.
Cruïlla i pal indicador. Anem per la dreta. Per l’esquerra segueix el camí del Tour del Capcir al refugi de Camporells.
Mirada al pont de fusta per on segueix el Tour del Capcir. Seguim per corriol.
Salt d’aigua i mirada al Pic de Terrers.
Inici de tram més costerut i amb vistes al Pic de Terrers.
Replà al final del tram costerut. Grans vistes als cims del voltant.
Les Bassetes. Espectacle visual brutal.
Les Bassetes. Aturada per dinar i gaudir de l’espectacle.
Les Bassetes. Seguim camí en direcció als Estanys de la Portella d’Orlu.
Primeres congestes de neu al camí de pujada. Mirada enrere, a Les Bassetes.
Seguim corriol costerut envoltat de neret, encara sense florir.
Corriol fressat amb vistes i restes de neu. 1-. Trobem exemplars de Primula elatior, "Cucuts, Prímula, Prímula gran, Primavera o Primavera de jardí", en català i "Bellorita, Bellorita encarnada, Bragas de cuco, Gallos, Hierba de San Pablo Mayor, lilicopa, Manguitos, Nabo montés, Primavera, Primicias de la luna o Papagalls de primavera", en castellà. 2-. Trobem també alguns exemplars de Gentiana acaulis, "Didales, Genciana acaule, Gençana acaule o Gençaneta", en català i "Genciana, genciana azul, genciana de verano", en castellà.
Telenivòmetre i més neu.
Travessem la placa de neu.
Salt d’aigua sota la neu.
Cada vegada més neu. Ja no tenim corriol i seguim alguna traça.
Seguim amunt deixant l’Estany gran de la Portella d’Orlu per la dreta.
Mirada a l’Estany gran de la Portella d’Orlu. Seguim amunt per la neu. Mirades a les Portelles d’Orlu i Laurenti.
Seguim amunt en direcció als estanys petits de la Portella d’Orlu. Entre la neu trobem: 1-. Exemplars de Gentiana acaulis, "Didales, Genciana acaule, Gençana acaule o Gençaneta", en català i "Genciana, genciana azul, genciana de verano", en castellà. 2-. Entre la neu també veiem exemplars de Ranunculus pyrenaeus, "Jonquilla o Ranuncle dels Pirineus", en català i "Ranúnculo de los Pirineos o Ranúnculo del Pirineo", en castellà. 3-. Entre les plaques de neu també trobem exemplars de Lotus corniculatus, "Lotus, Lot corniculat, Corona de rei, Banya de cabra o Lot banyut", en català i "Cuernecillo, Loto, Pata de pájaro, Pie de gallo, Cuernecillo de campo o Loto corniculado", en castellà.
Estany petit de la Portella d’Orlu. Al fons la Portella d’Orlu.
Mirada a l’Estany gran de la Portella d’Orlu, a la Portella d’Orlu i als Pics de Baxouillade.
Mirada entorn nevat.
Primer Estany del Solà de la Portella. Al fons la Portella de Laurenti.
Segon Estany del Solà de la Portella. Al fons la Portella de Laurenti. Punt de tornada de la ruta d'avui.
De tornada, passem a prop de l'Estany Petit de la Portella, sota la Portella d'Orlu
Ens acostem a l'Estany Gran de la Portella d'Orlu. Neu a dojo.
Estany Gran de la Portella d'Orlu.
Tram de tornada en direcció al Telenivòmetre.
Mirada a Les Bassetes, de tornada.
A Les Bassetes, de tornada.
A Les Bassetes, de tornada.
Baixant pel corriol, de tornada. Trobem molts exemplars de Narcissus pseudonarcissus, "Lliri silvestre, Campanetes, Campanetes grans, Campaneta golafre, Ceba dels prats, Ceba d'or, Fals narcís, Flor d'àngel, Grillandas, Liró, Narcís, Narcís de campaneta o Nadaletes", en català i "Azucena silvestre, Campanillas, Campanilla tragona, Capillejas, Cebolla de los prados, Cebolla de oro, Falso narciso, Lirón, Narciso de campanilla, Narciso de los prados, Narciso de trompeta o Trompón", en castellà.
Tram de tornada pel corriol. 1-. Trobem molts exemplars de Narcissus pseudonarcissus, "Lliri silvestre, Campanetes, Campanetes grans, Campaneta golafre, Ceba dels prats, Ceba d'or, Fals narcís, Flor d'àngel, Grillandas, Liró, Narcís, Narcís de campaneta o Nadaletes", en català i "Azucena silvestre, Campanillas, Campanilla tragona, Capillejas, Cebolla de los prados, Cebolla de oro, Falso narciso, Lirón, Narciso de campanilla, Narciso de los prados, Narciso de trompeta o Trompón", en castellà. 2-. També trobem molts matollars de Rhododendron ferrugineum, "Neret, gavet, abarset, barset, boix de núria, boixerica, gafet, ganxet o talabard" en català i "Rododendro, Bujo, Talabarda o Azalea de Montaña", en castellà.
Retrobem pista de tornada. Seguim per l'esquerra. Trobem alguns exemplars d'Anthyllis vulneraria, "Vulnerària", en català i "Vulneraria, Hierba llaguera, Hierba de la cuchillada, Pie de gallo encarnado, Pitiflor blanca o Uña de gato", en castellà.
Refugi lliure de la Jaça de la Llosa.
Aparcament i final de la ruta.

1 comentari

  • Foto de Pitcollonsiamunt2

    Pitcollonsiamunt2 24/06/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta preciosa per una vall poc transitada i farcida de llocs encisadors. Punt de partida per a moltes ascensions per la zona. Molt recomanable.

Si vols, pots o aquesta ruta.