tbach

Temps  2 hores 12 minuts

Coordenades 638

Data de pujada 17 / de febrer / 2018

Data de realització de febrer 2018

-
-
753 m
389 m
0
1,7
3,4
6,74 km

Vista 137 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Riudaura, Catalunya (España)

Components de la sortida: Lluís Busquets, Miquel Colomer, Toni Bach, Josep Rius, Joan Cortadellas , Tomàs Costa i Pere Guitart

Sortida d’una dues hora i quart i un recorregut d’uns 6,8 kms.

Olot celebra dissabte el seu Carnaval de Quaresma (quin oxímoron!) i nosaltres avui fem el Dimarts Llarder, just el dia abans del Dimecres de Cendra. Tot plegat, el món al revés; i és que des dels anys setanta, tant l’educació religiosa com la seva pràctica se n’han anat pel pedregar. És veritat que la població de casa nostra continua celebrant les festes cristianes, però són pocs els que en coneixen el significat o l’origen, i encara menys els que assisteixen a l’església a les celebracions litúrgiques. Fet i fet, la major part de la població les ha convertit en festes paganes i les aprofita per fer vacances, viatjar o descansar.

A primera hora de la tarda ens trobem a cal Governador, on en Toni ja fa estona que remena, encenent el foc i procurant deixar la casa ben confortable.

Avui comencem l’excursió des de Bellavista (o de les Rodes). De bon inici anem a buscar el caire de la serra que va de ponent a llevant, des del Coll de Canes a la Canya, passant per Sant Miquel del Mont i Sant Valentí.

En poca estona, un camí ben fresat ens deixa a la Collada del Bastons, per on passa la pista de Sant Miquel. En aquest punt deixem la carena i descendim cap a la Vall de Bianya seguint els senyals d’Itinerànnia.

Entrem al bac. Ara ja no resseguim un bosc d’alzines net com una patena sinó que penetrem una fageda que ens sorprèn per la seva frondositat. La baixem fins a baix de tot, al pla, a la Vall de Bianya, però no arribem al poble sinó que, quan som a tocar de can Xec, voregem els camps fins al Pujant d’en Sala, on iniciem la pujada en direcció al Coll de la casa de Bellavista (o de les Rodes).

Seguir les pistes i els corriols que van amunt no és fàcil. Sort que en Toni, sempre previsor, ja ho ha provat amb anterioritat; si no la perduda, i l’embardissada corresponent, estarien assegurades.

Finalment, sense cap contratemps i abans de les sis, ja tornem a ser a cal Governador, en aquesta mena de locus amoenus que en Toni ens ofereix amablement una vegada més. Té tots els arbres ben podats – els fruiters més primerencs ja floreixen-, l’herba tallada amb tota cura i no es veu ni una romeguera enlloc. És clar que s’ho estima i que hi dedica les hores que calen sense mirar prim.

I com que no hi ha res més socialitzador que una taula ben parada, sopem animadament amb una conversa que ens va, una vegada i una altra, cap al moment polític que viu el país i el seu futur més immediat. Per bé que tenim opinions diferents de com i quan sortirem de l’atzucac, estem d’acord en el que és fonamental, en qui volem que ens governi . Fem pronòstics i els anotem en un paper, que amaguem darrere un quadre. L’any vinent sabrem si hem anant gaire lluny d’osques.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.