Temps en moviment  3 hores 56 minuts

Temps  7 hores 23 minuts

Coordenades 2678

Data de pujada 27 / de maig / 2018

Data de realització de maig 2018

-
-
1.094 m
522 m
0
4,2
8,5
16,95 km

Vista 55 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Ulldemolins, Catalunya (España)

Calificació de dificil pel Pas Equipat i sobretot la dificultat per orientarse entre senderes casi ja inexistents per exces de vegetació.
Anar a codelles fondes es un afegit voluntari per anar a banyar-nos...

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/punta-pericana-25285902
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ulldemolins-punta-pericana-25287035

les dos son meues i del mateix dia,


Excursió circular per cor del massís del Montsant i que no us decebrà, com totes les excursions que es poden fer per aquest sector del nostre país, on podrem contemplar i admirar les capritxoses i arrodonides formes de les seves roques.
Combinarem grans pujades inicials i baixades finals amb caminades planeres per dalt la carena; transitarem per corriols poc marcats, gairebé inexistents i poc transitats, i l'excursió tindrà el punt àlgid amb la pujada final a la punta Pericana, on arribarem gràcies a quatre grapes i una llarga cadena que faciliten l'accés al capdamunt d'aquesta roca (pujada que ens podem estalviar si no volem enfilar-nos-hi, ja que és optatiu) i un banyet a les codolles fondes, també optatiu.

Aquesta roca té la particularitat que des del seu cim no es veu cap mena de construcció, perquè en tot el que ens envolta, i és molt territori el que es domina, està pràcticament al mig del massís i voltada de carenes de la mateixa alçada que tapen els pobles que envolten la serralada.

Nosaltres deixarem el vehicle a l'aparcament de Sant Antoni, però també podríem fer-ho al de Santa Magdalena.

De Ermita a Ermita hi ha un passeig. A la de Sta. Magdalena trobem la sendera que enfila fort amunt. Trobem una balma on guarden cordes i material per a penjar una bandera en dies festius. Un poc més endavant trobem una bifurcació, una mica amagada, tenim la possibilitat d'anar i tornar per una sendera a la dreta que porta a un mirador. Nosaltres seguim recte.

Ara toca fer la cabreta per una gran esllevissada. Poc a poc, es pot fer. A l'esquerra trobem la sendera que segueix fins a dalt. Ara bé un tram perdedor però aprofitem per retallar camí.

Cuan arribem a la Cova del Caterí ens quedem impressionats. És una balma poc profunda però és molt llarga i alta.

Ara si, és el moment d'arribar al cim. Veiem les parets de la Punta Pericana.

El seu accés queda al costat oposat al que veiem, per tal de fer-li la volta vam seguir un camí que després em va semblar que anava per dalt i es veu un altre més net una mica més baix.
Però això no comporta cap problema, ja que per l'un o per l'altre ens trobarem al peu de la roca final, on al costat d'un arbre hi veurem la cadena i les grapes que ens permeten arribar-hi al capdamunt.
He esmentat l'arbre perquè les seves arrels ens serveixen de primer graó.
Les grapes només son a la part baixa, que és la més vertical, la resta té menys pendent i agafats a la cadena ja n'hi ha prou.
En total potser son entre 10 i 15 metres de cadena.
A dalt hi trobem un rètol amb el nom del cim, que sembla que ja hi porta uns quants anys.
Contemplem la vista de la majestuositat de l'interior del Montsant i en el cas en concret d'aquesta descripció també de la bellesa i majestuositat de les nuvolades que comencen a emergir per darrera la carena i que conviden a seguir el camí.
Tornem a baixar ajudats per la cadena i en arribar al peu de la roca seguim l'evident camí.

Arribem a la bifurcació on podem anar al cim de la Mola per veure les vistes del barranc de Pelags o seguir endavant. Ara ve la sendera més perduda, i hem de trobar la continuïtat per anar al altre costat del barranc del Parral.
Així arribem a la cova o balma del Parral, on hi ha les restes de les construccions que tancaven aquesta balma i constituïen un bon aixopluc.

Arribem a una important cruïlla de camins, també amb pal indicador. Som a l'indret del pi de la Carabasseta. Hem de seguir el camí de l'esquerra que porta al cim de Carbassal.
A mesura que baixem ens apareix a la nostra vista un ampli camí al fons a la dreta; veurem que el camí pel que baixem té tendència a desembocar-hi.
També hem d'estar atents al traçat, al punt d'interès i a dues fites que hi al terra, ja que no hem d'arribar a aquest temptador camí que ens portaria al fons del barranc dels Pèlags i al toll de l'Ou;

Pocs metres després passem pel costat i deixem a la dreta el camí del Grau de Sant Antoni, sense pal indicador, només una fita. Més endavant pasem per un nou pal indicador que ens assenyala l'inici del Grau del Llop, i decidim baixar. Cubrim un molt fort desnivell de baixada, de 600m en 2 km .

Farem quatre dreceres per estalviar revolts de la pista. Principalment la tercera drecera estalvia un revolt força pronunciat. Tot està perfectament senyalitzat, ja que seguim les marques del GR.
La pista s'acaba en arribar a l'indret de les Cadolles Fondes. Un mirador ens permet gaudir d'aquest bonic racó on el riu del Montsant ha excavat una estreta gorja farcida de petits gorgs o codolles. Después de les plujes, la cascada está preciosa.
A partir d'aquí arrenca el camí a Sant Bartomeu i a Margalef i ens trobem un indicador que així ho assenyala. Es veuen els 3 jurats. Baixem a banyar-nos i tornem per on hem vingut, fins a la Bassa. D'allí al cotxe en un minut ja ho tenim llest.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.