Temps  3 hores 11 minuts

Coordenades 256

Data de pujada 3 / de gener / 2017

Data de realització de setembre 2005

-
-
805 m
320 m
0
2,8
5,6
11,12 km

Vista 117 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Riells del Fai, Catalunya (España)

Excursió publicada al llibre "Itineraris pels Cingles del Bertí des de Riells del Fai" de la UEC Vall del Tenes.

És un itinerari de Riells al cor dels cingles de Bertí. Per arribar-hi, anirem a Vallderrós, pujarem pel grau de l'Alzina Rodona i remuntarem el torrent de Puigfred fins a Sant Pere de Bertí, on seguirem fins al Clascar i can Mestret. Pel grau del Traver baixarem de la cinglera per retornar a Riells passant per can Quintanes.

Durant el recorregut gaudirem d'una bona panoràmica de la vall del Tenes, Sant Feliu de Codines, el Farell, Sant Sadurní de Gallifa, la serralada Litoral i el Parc Natural de Sant Llorenç.

Índex IBP: 60.
De l’edifici original només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil.la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.
Grau que guanya els cingles de Bertí resseguint, en la mesura del possible, el torrent de Puigfred, que baixa dels peus del cim que li dóna nom, a tocar de l'església de Bertí. És un grau força costerut i, a data de publicar aquesta ruta, amb algun tram un xic malmès i brut, però, tot i així, transitable.
L'Ullar és una gran masia deshabitada situada a la part superior dels Cingles de Bertí, prop del penyasegat format per les Costes d'en Batlles i, per tant, amb bona vista vers la vall de Riells del Fai. Molt a prop d'ella hi transcorre el GR-5, també conegut com a Sender dels Miradors, i que uneix Sitges amb Canet de Mar passant pel Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i el Montnegre. De tres cossos i amb teulada de dues vessant perpendicular a la façana, té planta baixa, primer pis i golfes, va ser edificada o reformada durant el segle XVI, concretament l'any 1580 per Salvador Ullar, com resa la inscripció que hi ha a la clau de la porta de la masia. Bona part de les finestres de la casa es troben tapiades, i la majoria de les dependències exteriors de la masia estan enrunades.
Tot i ser el mas més proper a l'església parroquial de Sant Pere de Bertí, can Magre no és una de les masies tradicionals de Bertí. Segons la inscripció que hi ha a la clau d'una de les portades del mas, aquesta seria de l'any 1681. Segons el llibre Sant Quirze Safaja, un poble de frontera, del dr. Antoni Pladevall i Font, comenta que durant els segles XVII i XVIII s'edificaren algunes noves cases de pagès i can Magre no surt citat en cap dels anteriors fogatges dels que en fa esment.
Bertí és una església d'origen romànic que dóna nom a tota la cinglera. La planta, d’una sola nau, no arriba a ser rectangular, amb coberta de volt apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s’hi dues capelles laterals al costat sud i s’alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d’accés exterior. La porta d’accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura. Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d’accés també és amb arcada adovellada. Recentment s’han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.
Edifici dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral·leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d'estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d'arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d'origen àrab. A la part posterior hi ha una antiga capella, també en lamentable estat. Tot i la seva aparença de castell, res més lluny de la realitat.
Mas que ha estat rehabilitat i que es troba habitat, situat a peu de la pista que tot just acaba d'enfilar-se als Cingles de Bertí procedent del Coll de can Tripeta.
El Grau del Traver, que a vegades també es troba referenciat com a Grauet del Traver, és un pas de corriol entre els termes municipals de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, al Moianès, i que comunica la part baixa amb la part alta dels Cingles de Bertí. En el seu recorregut hi ha l'accés al cau de la Guilla, la cova més gran dels Cingles de Bertí, i a les Balmes del Traver. És un dels camins més interessants del Bertí, ja que conserva bona part de trams empedrats i murs de pedra seca, vestigis d'antigues activitats agrícoles.
Masia de grans dimensions, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, formada per l'afegit de construccions de diverses èpoques. La part més antiga és del segle XIII-XIV, d'un sol cos. En el segle XVIII es va afegir el que ara és el cos principal, on hi podem veure el portal amb arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. A aquest cos encara se n'hi va afegir un altre, fins a completar l'edifici actual.
Masia amb origen en una torre de planta rectangular, a la qual es van anar afegint cossos. Conserva la torre de tres alçades, d'un sol cos i coberta a dues aigües de teula àrab. Les parets són de carreus regulars, amb les cantonades escairades. Tant la torre com el cos afegit al darrera, de menys alçada i que conserva finestres amb arc conopial, podrien ser dels segles XIV-XV. Abans, el Plau de can Vileu és un petit replà situat a les afores de Riells del Fai i que es troba dominat pel Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, que és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.