-
-
2.602 m
1.617 m
0
3,0
6,0
12,06 km

Vista 491 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Senet, Catalunya (España)

Itinerari circular que permet pujar el Tuc deth Pòrt de Vielha, magnífic mirador aranès, de 2.605 mts. d’alçada, amb inici i final a l’esplanada d’er Ospitau de Vielha, a la boca sud del seu túnel. Comencem seguint el traçat del G.R. 11 en direcció al Pòrt de Rius i el refugi de la Restanca, per dintre la bonica vall de Conangles, primer de forma pausada i, en arribar a Es Marrècs dera Escaleta, seguint un bon grapat de curtes, però ben traçades, giragonses, que, després de travessar un torrent, acaben en un tram a flanqueig. En el moment en el que el G.R. fa un gir sobtat a la dreta, per enfilar-se al Pòrt de Rius, cal seguir la direcció que portem, per un camí igualment evident, però una mica menys fresat, que ens portarà al punt on desaigua el Lac Redon, estany d'origen glacial, considerat com el més profund dels Pirineus catalans que no ha sofert alteracions per l'explotació hidroelèctrica. Hi ha instal·lat un refugi amb una estació meteorològica de la U.A.B., al que no hi ens arribem, ja que, sense tornar a travessar el torrent que forma el barranc de Lac Redon, seguim un corriol no gaire evident al principi, però més que suficient, que ens permetrà voltar en sentit horari la riba occidental del llac, en direcció a una definida collada que separa el Tuc deth Pòrt de Vielha de la resta de puntes que conformen la Sèrra de Hònt Herèda o de Fontfreda. Cal estar a l’aguait de les fites i no perdre el rastre del sender, doncs permet salvar sense entrebancs el pendent herbat del vessant est de la muntanya, fins que, sense arribar exactament a la collada, ens deixa en un llom on trobem una paret de pedra seca, des d’on ja ens queda clarament a la vista el nostre destí, al que s’hi arriba superant sense cap complicació una ampla pala, mig pedregosa, mig herbada, amb fites, que ens fan anar majoritàriament arran el sector esquerre del cordal. Un cop dalt del Tuc deth Pòrt de Vielha, fitat amb un vèrtex geodèsic i una creu metàl·lica, tenim davant nostre una de les més espectaculars panoràmiques pirinenques de les que es poden gaudir. Al nord les muntanyes araneses, amb els destacats perfils del Maubèrme, el Barlonguèra i el Mont Valier. Cap a l’est, allunyat, el Montardo i més proper el Tossau de Mar, ben isolats tots dos. En sentit horari tenim el massís dels Besiberris, amb el Comaloforno i l’Abellers, amb els cims de la vall de Conangles al seu davant, així com la vall de Barravés i l’embassament de Senet, però el plat fort està més a l’oest, per sobre la vall de Molières. El Tuc de la Tallada o Feixan, el Tuc de Molières, els Russell, Tempestades, Aneto, Coronas, Maldito, Maladetes, etc., hi són tots. Més propera es veu l’imponent mola de la Forcanada (Malh des Pois). A l’altra banda del port hi ha el Tuc de Montanèro i més enllà el de Montoliet.
La baixada en direcció al Pòrt de Vielha, que ens queda a la vista, cal fer-la pel cordal NW de la muntanya, seguint el rastre de sender que s’esmicola entre les pedres, passant petites de zones de tartera, sense cap pas que resulti problemàtic. El coll al que arribem, situat a 2.442 mts. d’alçada, és el punt culminant d’un sender antiquíssim, amb vestigis del seu ús des de l’edat antiga. Hi ha documents que parlen de l’interès que al segle XII hi tenia la Corona d’Aragó en mantenir-lo actiu, per a facilitar la comunicació amb les terres araneses. Un cop va obrir-se el túnel de Vielha, el seu traçat ha quedat com un sender de muntanya, formant part del camí de circumval·lació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, marcat com a G.R. 211-5. Des del port iniciem el descens en direcció a la boca sud del túnel, primer traçant un flanqueig en diagonal en descens moderat, arran el Tuc de Montoliet, passant per alguna zona de blocs, que ens deixarà a l’amplíssim Pòrt Vielh deth Hòro, on canviarem el sentit de la marxa, passant al costat d’un orri a l’alçada del Plan dera Espona, on hi ha una font una mica per sota, just a l’entrada del Barranc deth Port, on comencen una sèrie de giragonses que ens faran perdre alçada de forma decidida fins travessar les aigües del torrent per una zona de pedres, que obre les portes a un sector molt trencat, on cal parar compte amb les marques de pintura del G.R., ja que el terreny està força malmès i costa definir l’avanç correcte. Un cop sortim del bosc i aquesta zona una mica empipadora, arribem als prats superiors de la vall de l’Arriu Nere, aiguabarreig on neix la Noguera Ribagorçana, quedant-nos a la vista, una mica per sota, la còmoda pista que, alçada sobre el barranc de Molières, ens deixarà al punt final de tot plegat, al costat de l’hostal-refugi de Sant Nicolau (Ospitau de Vielha), que hem trobat tancat i barrat

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.