-
-
2.767 m
1.970 m
0
2,4
4,9
9,72 km

Vista 131 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Baqueira-Beret, Catalunya (España)

Tuc de Llucà

23 Sep 2018

El Tuc de Lluçà o de Lhuçà, segons la grafia occitana, és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Val d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Amb una alçada de 2.778 mts., es troba a la carena que separa la vall de Colieto (S) del circ de Colomèrs (N), sent en aquests dos vessants on es troben les seves vies més normals d’accés, tant a l’estiu com a l’hivern, havent-ho fet en el nostre cas per aquest darrer indret.
Per arribar al punt d’inici del recorregut, des de Salardú , venint de Vielha, per la C-26, hi ha un trencall a mà dreta que porta als Banhs de Tredòs, per una estreta carretera asfaltada, seguint el curs de l’Arriu d’Aiguamòg. En uns 8,5 kms. arribem a les instal·lacions dels banys, deixant enrere la zona d’aparcament obligatori a l’estiu quan funciona el servei de taxis. En el nostre cas, seguim per la pista de terra que passa per l’àrea recreativa d’Era Montanheta, fins arribar a un marcat revolt a la dreta on veurem la parada final dels taxis i un parell d’esplanades on deixar el vehicle. Aquí comença el camí d’ascens als estanys de Colomèrs, molt fresat i evident, que després d’una primera pujada, travessa una zona humida on es troba l’Estanh dera Lòssa, al final de la qual hi ha una palanca que salva el torrent que prové de l’embassament. Veurem un antic rètol que mena al refugi de Colomèrs cap a la dreta, que és per on seguirem, fins que ens situem pràcticament a la base de la paret de formigó que tanca l’Estanh Major de Colomèrs, incorporant-nos al G.R. 11, que travessa l’embassament, on s’alça l’antic refugi de Colomèrs. L’itinerari, en aquest sector, comparteix el recorregut de la travessa dels Carros de Foc en direcció al port de Caldes. Seguim pel G.R., deixant a l’esquerra la desviació que porta al nou refugi, que en el nostre cas visitarem de tornada, fins arribar metres més amunt a una cruïlla. Per la dreta marxa el traçat troncal del G.R. 11, mentre que nosaltres seguim recte amunt per la seva variant 18 que s’enfila a l’esmentat port de Caldes, fent-ho arran del torrent que marca la coma, fins que arribem a l’entrada d’una vall secundària que trobem a l’esquerra, tancada al SW pel Còth de Travessani. Deixem el G.R. 11.18 i seguim escadusseres fites i restes de corriol, que s’endinsen a la valleta, en la que destaca una elevació avançada al cordal, d’aspecte fosc i rocallós, és el nostre objectiu, el Tuc de Lluçà. Durant els primers metres la pujada és forta i sostinguda, però s’avança per terreny herbat i còmode, tot i que conforme ens apropem als contraforts de la base de les muntanyes, comencem a trobar blocs, que dificulten l’avanç.
De pujada ens ha semblat que la millor manera de salvar els blocs seria fent-ho el més a la dreta possible, però de tornada hem comprovat que el més pràctic és fer-ho el més proper possible a les parets que cauen de l’aresta nord del tuc, doncs gairebé no trobarem els grans rocs que hem anat saltant d’anada. El que queda clar, és que hem d’anar voltant en sentit anti-horari la base del cim, marxant del que sembla l’itinerari que puja al Còth de Travessani. Així ens situem als peus de la darrera pala, que presenta un aspecte dret, combinant trams herbats amb altres de roques, en pujada forta i sostinguda, però sense exposició, que ens deixa a la cresta cimera, a uns metres del cim pròpiament dit, marcat amb una exigua fita de pedres, al que s’hi arriba sense cap dificultat. Dalt de tot, gràcies a l’espectacular meteorologia, amb una visibilitat il·limitada, descobrim a vista d’ocell l’espectacular circ lacustre de Colomèrs i les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per destacar els relleus més propers, tot i que les panoràmiques abasten un cercle de 360º, fins on la vista ens arriba.
El descens el fem si fa o no fa pel mateix itinerari, tenint en compte que al conèixer les condicions amb les que ens trobarem, hem esquivat la zona caòtica de blocs, parant més endavant a fer un mos al refugi. Tanmateix, al darrere de l’antic refugi de Colomèrs, es veu la traça d’un camí molt evident (que surt als mapes), que, sense travessar l’embassament, marxa cara avall arran la riba esquerra orogràfica del riu que desaigua la presa i que deixa a l’alçada de l’Estanh dera Lòssa, que agafem per variar una mica l’itinerari de pujada i també perquè s’aparta del trànsit normal d’accés a Colomèrs, desfent finalment els nostres passos fins al punt on tenim estacionat el cotxe


Text de xrs1959

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.