Temps  5 hores 23 minuts

Coordenades 252

Data de pujada 6 / de maig / 2016

Data de realització de febrer 2013

-
-
910 m
311 m
0
5,4
11
21,57 km

Vista 334 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Riells del Fai, Catalunya (España)

Itinerari que ens apropa a uns entorns on la vida es fa difícil, com ho demostren la gran quantitat de masies enrunades per les que passa el trajecte, esglésies abandonades, castells dels que s'aguanten amb prou feines un parell de parets i entorns ben feréstecs. A més a més, la ruta es prou exigent com per no ser una simple passejada de diumenge. L'itinerari és molt semblant al que va ser la ruta llarga de la XXXIII Ronda Vallesana que organitza la Unió Excursionista de Sabadell.

De Riells del Fai es remunta el Sot de Bellobir fins al coll de can Tripeta, d'on es baixa al nucli antic de Montmany, i d'allà salta al Sot del Bac travessant el turó de Cuspinera. Es puja a la Trona i un cop dalt els Cingles de Bertí, després de passar el coll de Nou es troba la pista que del coll de Gassens mena a Sant Miquel del Fai, des d'on es retorna a Riells pel camí tradicional d'accés al Fai.

Aquesta excursió va servir de preparació per a la Viladrau - La Garriga.

1r entrenament: La Vall Roja.
2n entrenament: Volta pel llevant dels Cingles de Bertí.

Índex IBP: 99.

Veure més external

Arquitectura religiosa

Riells del Fai

De l’edifici original només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil.la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.
Edifici d'interès

Can Berga

Masia amb origen en una torre de planta rectangular, a la qual es van anar afegint cossos. Conserva la torre de tres alçades, d'un sol cos i coberta a dues aigües de teula àrab. Les parets són de carreus regulars, amb les cantonades escairades. Tant la torre com el cos afegit al darrera, de menys alçada i que conserva finestres amb arc conopial, podrien ser dels segles XIV-XV. Abans, el Plau de can Vileu és un petit replà situat a les afores de Riells del Fai i que es troba dominat pel Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, que és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble.
Edifici d'interès

Can Quintanes

Masia de grans dimensions, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, formada per l'afegit de construccions de diverses èpoques. La part més antiga és del segle XIII-XIV, d'un sol cos. En el segle XVIII es va afegir el que ara és el cos principal, on hi podem veure el portal amb arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. A aquest cos encara se n'hi va afegir un altre, fins a completar l'edifici actual.
Ruïnes

Can Pau Boget

Edifici enrunat format per la unió de cossos de diferents èpoques, de planta baixa i pis, amb el carener de la coberta paral·lel a la façana principal. Sembla que la part que està dempeus és la més antiga, tot i que, tractant-se d'una construcció molt humil, hi ha pocs elements que permetin datar les restes.
Ruïnes

Can Carbassot

Can Carbassot és la masia més allunyada. De petites dimensions, de planta baixa i pis, de la qual queden només part de les parets, ja que la coberta i els embigats es van ensorrar en l'incendi de 1994. Per les seves dimensions, tenia una estructura de dos cossos paral·lels a façana, el segon cos afegit a posteriori, que primer era per al bestiar i després s'incorpora a l'habitatge. La coberta era de teula àrab, amb dues vessants. S'utilitza l'obra ceràmica per a conformar les obertures. La més propera al camí es diu, també, can Berga, era formada per un edifici principal i diverses construccions afegides. L'edifici principal era de planta baixa i pis, i dos cossos paral·lels a façana. El cos situat al fons era més antic, tant pel tipus constructiu com per la factura de les obertures. La coberta era de teula àrab i dues vessants, amb carener perpendicular a la façana. Es conserven part dels carreus de la porta principal. Enterrada sota la façana dreta, hi ha una cisterna per a recollida d'aigües. A la part del darrera hi havia l'accés als estables i al paller, adossats a l'edifici principal. A l'altra banda del camí, can Coll, també enrunada. Era un edifici format per diverses construccions adossades al cos principal, de planta baixa i pis. S'hi poden reconèixer el paller, de gran alçada, situat a la façana nord-oest, i els estables per al bestiar i el safareig, a continuació de la façana principal.
Intersecció

Coll de Can Tripeta

Coll que uneix els Cingles de Bertí amb el Puiggraciós i que separa el Sot de Montmany, a llevant, que forma part de la conca del Congost, amb el Sot de Bellobir, a ponent, que pertany a la conca del Tenes. Des d'aquí podem baixar a Riells o a Montmany, enfilar-nos als Cingles o anar a l'Ametlla i la Garriga per Puiggraciós.
Ruïnes

La Rovira

Sobre els límits del terme municipal del Figaró hi ha aquest antic mas enrunat; mitja casa hi pertanyia i l'altra mitja ja era terme de Sant Quirze de Safaja. Es conserven algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada.
Arquitectura religiosa

Sant Pau de Montmany

Sant Pau de Montmany és una antiga parròquia rural del municipi de Figaró-Montmany. El temple que ha arribat als nostres dies va ser construït entre els anys 1600 i 1606 en estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis poligonal, que junt amb les dues capelles del creuer estan cobertes amb voltes de nervis. Mesura 11'28 metres de llarg per 5'10 d'amplada, mentre que els braços laterals ténen una longitud de 3'20 metres i una amplada de 3. L'alçada aproximada de la nau és de 6'5 metres. Els arcs i els pilastres de les capelles laterals, així com els marc de la portalada, que és coronada per un frontó amb tríglifs i mètopes, són de pedra picada. A l'any 1910 fou definitivament abandonada al traslladar-se el culte al Santuari de Puig-Graciós.
Edifici d'interès

L'Ullar

Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar de Montmany (Uià segons la fonètica de la zona) és situada, un xic elevada, al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i és habitada. L'edifici està inclòs dins el catàleg d'edificacions d'interès històric i artístic del municipi de Figaró-Montmany. En els darrers anys s'han construït diverses edificacions que no respecten les tipologies constructives tradicionals i que presenten un greu impacte paisatgístic. A causa de que no es van emprendre mesures legals en el moment de la seva construcció bona part de les infraccions urbanístiques comeses ja han prescrit.
cim

Turó de la Cuspinera

El turó de la Cuspinera és el punt culminant d'un petit relleix que sobresurt dels Cingles de Bertí i que separa els Sots Feréstecs (o el Sot de Montmany) del Sot del Bac. Amb poc més de 600 metres d'alçada, des d'aquest punt es domina tota la població del Figaró i bona part del congost format pel Congost, que separa els ja esmentats Cingles de Bertí del massís del Montseny.
Waypoint

El Tap de Xampany

La formació rocosa coneguda com el Tap de Xampany és una peculiar columna rocosa que és el resultat de l'erosió de calcàries triàsiques formades fa 200 milions d'anys. Les seves les parets han estat escola per molts escaladors. Aquestes roques presenten evidències de passos d'escalada i és freqüent la presència de nous escaladors.
fotografia

El Sot del Bac

El Sot del Bac és una petita i aspra vall tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figueró i Santa Eugènia del Congost. És creuat pel torrent del Bosc Negre, on en el Salt del Prat es manifesta una magnífica cua de cavall en les èpoques més generoses d'aigua, d'uns 30 metres d'alçada. Les calcàries i dolomies del Muschelkalk formen curioses figures, com són les Germanes, les Agulles del Salt o el Tap de Xampany, ja visitat.
Ruïnes

Ca l'Andreu

Edifici en ruïnes, molt amagat per la vegetació, que conserva algunes estructures dempeus. Tenia una base rectangular formada per planta baixa i dos pisos. Tota l'estructura de la coberta es troba desapareguda, tot i que segurament aquesta era a doble vessant i es trobava orientada d'est-oest. La tècnica constructiva emprada es basa en murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; i amb pedres més grosses als angles amb l'objectiu de fer cantonades diferenciades.
Ruïnes arqueològiques

Coll de Pedradreta

Coll que es troba al límit entre els municipis de Figaró-Montmany i Sant Martí de Centelles, és a dir, entre el Vallès Oriental i Osona, que rep el seu nom del menhir que hi ha.
cim

La Trona

La Trona és un gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac. Aquest fet ha provocat que en la seva part obaga hi hagi una petita zona amb un microclima molt específic. A més a més, és un bon exemple d'escola d'escalada tot terreny. La roca no és precisament el granit de Yosemite ni el calcari del Verdon, però és de força bona qualitat si la comparem amb la gran majoria de parets d'Osona.
Edifici d'interès

Rejadell

Masia de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.
Edifici d'interès

Bellavista Vella

És un petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura, de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra.
Collada

Coll de Nou

El Coll de Nou és una collada situada en el sector nord-est del terme de l'antic poble de Bertí, a prop del termenal amb Sant Miquel Sesperxes. Som en el vessant nord del Puigfred, el punt culminant dels Cingles de Bertí.
font

Font del Pollancre

A peu de la Font del Pollancre, que no es troba en massa bon estat de conservació que diguem, hi ha aquesta bassa, que queda en un nivell una mica superior a la pista que va de Sant Miquel del Fai cap a Sant Miquel Sesperxes.
Ruïnes

El Soler de Bertí

És un dels masos més antics dels Cingles de Bertí, però, com molts altres, es troba en estat de ruïna. Les vistes des d'aquest punt són magnífiques.
Cascada

Roca Gironella

El Rossinyol és el principal afluent del Tenes, al qual tributa per l'esquerra en els espectaculars saltants de Sant Miquel del Fai. Es tracta d'un col·lector de la majoria de les aigües que davallen dels Cingles de Bertí, resultat de la unió de diversos torrents, els de més longitud procedents del Pla de la Garga. Tot i això, la seva longitud no arriba als 5 quilòmetres. Tant el Rossinyol com tots els seus torrents tributaris corren constantment engorjats en congosts modestos, això sí, però molt pintorescos, fet que origina que siguin, potser, tingui els paisatges i racons més atractius de la zona, tot i que es troben força amagats. A part del saltant del costat del campanar de Sant Miquel del Fai, cal destacar el de Roca Gironella, que només es manifesta després d'una bona pluja, i d'una alçada gens despreciable. És, per tant, un altre curs d'aigua de marcat caràcter mediterrani.
fotografia

Sant Miquel del Fai

El punt més emblemàtic dels Cingles de Bertí. Hi trobem l'antic priorat, originat a finals del segle X, en el qual destaquen l'església romànica, troglodítica, i el casal prioral, gòtic, construït just damunt el penya-segat. Aquí, també, hi ha els famosos salts del Tenes i del Rossinyol, que s'uneixen al fons de la vall per obrir-se cap a la plana del Vallès. També cal destacar el pont gòtic sobre el Rossinyol i el pas de la Foradada. Camí avall, en direcció a Riells, trobem una altra de les imatges icòniques de Sant Miquel del Fai, el roure que hi ha a tocar del camí.
Edifici d'interès

La Madella

La Madella és una masia amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. Una llegenda explica que el propietari de la casa va matar la última lloba dels cingles. Encara es conserva una pota de lloba clavada a la porta principal.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.