-
-
2.448 m
2.178 m
0
2,4
4,8
9,63 km

Vista 20 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Misurina, Veneto (Italia)

17 de juny: Tre Cime de Lavaredo. Refugi Locatelli des del refugi Auronzo.

Components de la sortida: Toni Bach, Alba Bach, Carles Gil, Elena Plantalech, Carme Hortolà, Jaume Maso

Aquesta és una de les sortides reina de les Dolomites. Milions de turistes les han visitades i cada any hi continuen pujant milers de visitants. El lloc s’ho val!

Avui, malgrat que hi ha força neu, també trobarem fileres d’excursionistes i de turistes de totes les edats que, arrencant des del Llac de Misurina, semblen formigues que van cap al niu.

Quan ja som per sobre dels dos mil metres d’alçada caminem entre autèntics murs de neu de més de dos metres d’alçària. Semblem el pernil d’un blanc entrepà. Una màquina l’ha “tallada” per tal que els excursionistes hi tinguem el pas més fàcil i segur. Amb tot, s’ha d’anar amb compte perquè hi ha quedat força plaques de gel. Res que no sigui superable. Mentrestant, el dia es va tapant i hem d’anar abrigats.

Les Tre Cime impressionen quan les veus per primera vegada. La seves cares, llises, ataronjades segons hi toca el sol, les hem admirades moltes vegades en fotografies i reportatges... però avui les tenim a tocar. Quina meravella!

En un lloc molt adient, en Carles aprofita per engegar el dron i capturar vistes i perspectives inassolibles per l’ull humà. Les noves tecnologies són de gran ajuda per als muntanyencs del segle XXI. Nosaltres, però, tenim una edat i només les agafarem d’escallimpantes.

També aquí hi va haver combats en la Gran Guerra i trobem coves, forats i túnels que ho testimonien. La seva construcció havia de ser d’una duresa difícil d’explicar, i més en unes condicions climatològiques sempre difícils, fins i tot a l’estiu. I amb una alimentació que havia de ser, per força, deficient, en aquest entorn tan bonic però tan inhòspit i allunyat de la civilització.

Havent dinat -els entrepans i la fruita que traginem-, iniciem la baixada, intercalada per camins pedregosos, prats d’un verd acabat d’estrenar i alguna congesta cada vegada més escadussera. I cap a l’hotel abans que no ens arreplegui la pluja.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.