-
-
2.815 m
1.984 m
0
3,1
6,1
12,25 km

Vista 136 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Setcases, Catalunya (España)

TRAVESSA D’ULL DE TER A NÚRIA

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer, Joan Torres, Jordi Calm, Josep Serra, Lluís Bardagí i Miquel Vila

Avui ens ha tocat matinar. A les sis en punt tots set estem dins del taxi d’En Joan, que ens portarà fins al trencant d’Ulldeter.
Hi arribem que el sol ja peta amb tota la força a les parets minerals dels Grans de Fajol. Amb la llum de primera hora del matí, les agrestes canals d’aquest immens amfiteatre són d’una bellesa extraordinària.
Ara un pas, ara un altre... enfilem, encara mig endormiscats, cap al coll de la Marrana. Hi arribem en una hora escassa i no hi passa ni un alè d’aire. La roba se’ns enganxa al cos malgrat trobar-nos a força més de dos mil metres. El cel és completament ras quan prosseguim cap al coll del Tirapits. Ara i adés, se sent el xiscle agut de les marmotes, que avisen llurs cries del perill irreal dels animals de dues potes i, aquí i allà, podem observar ramats d’isards amb nombroses cries de l’any, que juguen segures pujant i baixant tarteres i refrescant-se a les últimes congestes que romanen pels racons.
Arribem al Tirapits a l’hora d’esmorzar, esbufegant, però satisfets per haver completat pràcticament tota la pujada. Mengem de cares a les aparentment inaccessibles parets de la cara nord del pic de l’Infern, mentre fem projectes d’altres possibles excursions per les serralades que ens envolten.
Planegem fins al coll del Noucreus quan ens adonem que les castellades sorgeixen amb força i negror per darrere dels pics més significatius. El Puigmal ja és cobert i caldrà afanyar-nos si no volem arribar a Núria amb trons i potser pedregada. Intercanviem quatre paraules amb una colla de bascos, de Zarauz, sobre el temps (ells han d’arribar a Setcases) i el futbol ( el Barça ha de jugar d’aquí a pocs dies la final de la Supercopa contra l’ Atlètic) i ens acomiadem delerosos, amb la foto de rigor. Ja només ens queden els llargs nou-cents metres de baixada... i arribem a Núria quan les campanes del santuari toquen a migdia.
Quin plaer, l’aigua gelada de la font, que ens refresca i ens fa passar la set!
Tot acabarà al voltant d’una taula a Ribes, als peus del seu rellevant granòfir, i amb la tornada a Olot, just quan comencen a caure unes gotes de la mida de dos euros.
L’home del temps explica al Telenotícies Vespre que a Ribes hi han caigut 31 litres; a Olot, ni una gota. Tocarà una altra nit de xafogor!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.