Temps  4 hores 20 minuts

Coordenades 425

Data de pujada 8 / de març / 2017

Data de realització de març 2005

-
-
326 m
281 m
0
5,9
12
23,79 km

Vista 218 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Balsareny, Catalunya (España)

La Séquia de Manresa és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n'inicià la construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d'1 m³/s. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Séquia amb el famós miracle de la llum.

La Séquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al Bages durant l'Edat Mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia.

La transèquia és una caminada popular no competitiva, més aviat de caràcter familiar, festiu i ecològic que ressegueix el camí de la Séquia de Manresa des de Balsareny a Manresa i que té lloc un cop a l'any. Es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta.

Índex IBP: 55.
Pont

Aqüeducte de Conangle

Al llarg del seu recorregut, la Sèquia de Manresa passa per 31 aqüeductes. Alguns d'ells són de grans dimensions, com l'aqüeducte de Conangle, que va ser construït l'any 1340 i fa 103 metres de llargada i 13 d'alçada.
Pont

Aqüeducte de les Coves

Pont

Aqüeducte del Riu d'Or

aparcament

Balsareny

A l'ombra del castell altívol i per a estatge dels seus vassalls, va formar-se el poble de Balsareny arran d'un cingle de la dreta del Llobregat, separat del tossal del castell per la riera del Mujal. Aquest nucli primitiu de la població, tancat amb muralles fins al segle XIX, ha tingut expansió moderna al llarg de la ruta oberta per la carretera de Manresa a Berga. L'edifici més notable del poble antic és l'església parroquial de Santa Maria, documentada del segle XI. El temple actual és una ampliació, feta als segles XVI i XVII, d'una construcció tardoromànica. La gran plaça del davant fa memòria d'un rector benemèrit, Roc García de la Enzina (castellà, que regentà la parròquia durant vint-i-cinc anys), que projectà i dugué a terme l'obra del pont sobre el Llobregat, beneït el 24 d’abril de 1797.
Edifici d'interès

Casa del Sequiaire

És una de les cases que hi ha al llarg del recorregut de la Sèquia, aquesta concretament en terme de Santpedor. També n'hi havia una a Sallent i la del Parc de l'Agulla n'era una altra.
Edifici d'interès

Comabella / Ampans

Mina

FGC Manresa-Sallent

Via del ramal de mercaderies de Ferrocarrils de la Generalitat que uneix Manresa amb les mines de Súria.
Mina

FGC Manresa-Súria

Via del ramal de mercaderies de Ferrocarrils de la Generalitat que uneix Manresa amb les mines de Sallent.
Parada de tren

Estació FGC Mines de Sallent

Al sud de la vila de Sallent hi ha les mines de sals potàssiques, i ocupant les dues bandes del riu Llobregat. Formen part de la conca potàssica catalana, la única en funcionament a tot l'Estat. S'extreu clorur potàssic i clorur sòdic. L'any 1920 van adquirir la concessió l'empresa belga Solvay. Les explotacions mineres van iniciar-se, efectivament, l'any 1929 per investigacions prèvies dels enginyers francesos Macaray i Gay de LaFrance. El 1931 es van construir les instal·lacions industrials. Les instal·lacions de Sallent són de caire industrial per al tractament del mineral procedent de la Mina Vilafruns que, gràcies a tractaments merament físics, se separen els components naturals del mineral (sals sòdiques i potàssiques, magma d’insolubles i altres en molt poca fracció) sense cap tipus de transformació. També compta amb els magatzems de producte acabat i les instal·lacions d’expedició efectiva sobre tren i/o camió. Actualment, les instal·lacions pertanyen actualment a ICL Iberia Súria & Sallent.
Ruïnes

Fàbrica del Molí (les Vinyes)

Antiga fàbrica que al final de la dècada del 1970 va finalitzar la seva activitat industrial. L'historiador Lluís Virós assegura que no es tracta d'un element industrial destacat. «El més remarcable és que a les instal·lacions s'aprofitava el salt d'aigua del ramal del Cal Font de la Sèquia», explica. La primera construcció a l'emplaçament es va edificar a la dècada dels 70 del segle XIX. El 1889, Lluís Vinyes va adquirir el terreny per fer l'activitat de filatura.
Edifici d'interès

Mas Terradellas

Masia que es veu de lluny seguint el traçat de la Sèquia de Manresa.
Edifici d'interès

Mas de les Coves

Mas de tradició medieval que conserva l'estructura típica d'una casa pairal, amb una torre de defensa que fortificava el recinte. La Sèquia passa per una mina de 321 metres de longitud sota el mas.
Túnel

Mina del Mal Pas

Pas soterrat de la Sèquia de Manresa.
Llac

Parc de l'Agulla

El Parc de l'Agulla és centrat pel llac artificial on desemboca la Sèquia de Manresa, d'origen medieval. Va entrar en funcionament per les festes de la Llum de l'any 1977 i va ser remodelat el 1986. Permet emmagatzemar uns 200 milions de litres d'aigua en una superfície de 64.000 m² i una fondària màxima de 4 metres. Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies. Al parc hi ha plantades, per zones, diferents espècies d'arbres.
Pont

Pont de Bonegues

El pont de les Bonegues es un petit aqüeducte fet per salvar el desnivell del terreny al creuar un petit torrent, el Torrent Bo, normalment sense aigua.
Pont

Aqüeducte del Vilar

L'aqüeducte del Villar és un pont situat al terme de Sallent que consta de cinc arcs de mig punt de forma escanyada, és a dir, amb els muntants més acostats que el diàmetre de l'arc que suporten. Actualment en complet desús, la Sèquia de Manresa passa canalitzada per un sifó, i no s'hi pot circular per sobre a causa del perill d'esfondrament que presenta. Mesura 85.5 metres de llargada, 4.25 d'amplada i 19 d'alçada.
arbre

Roure Gros

Roure amb una soca de més de 3 metres de diàmetre i 16 metres d'alçada. Té 3 grans branques (dues d'elles mortes per un llamp). Es calcula que aquest arbre té més de 300 anys.
Arquitectura religiosa

Sant Iscle de Bages

Sant Iscle de Bages és un poble rural de masies disperses del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a la comarca del Bages. La propietat més important i que dóna nom a l'entitat és el Mas de Sant Iscle, documentat l'any 950. El cultiu de la vinya ha estat una constant en aquest en aquest indret i encara actualment existeix un celler d'elaboració de vins i cava. L'any 1035 apareix citada una sagrera al voltant de l'església, cosa que significa que ja havia estat consagrada. L'església manté l'estructura original que correspon a un temple alçat al segle XII, d'una sola nau, amb un absis semicircular encarat al sud, i un campanar de torre quadrada amb uns poc arc llombards, finestres en arc de mig punt i una coberta piramidal.
Arquitectura religiosa

Santa Magdalena de Bell-lloc

Santa Magdalena de Bell-lloc és una esglesiola que, tot i que el seu aspecte recorda una construcció romànica, va ser construïda el 1576, per ordre dels hereus del Mas de les Coves, i es troba al bell mig dels conreus del pla. Està documentat que l'església original, vora el mas Martorell, sí que era romànica i actualment es troba enrunada. Va ser una fita curiosa en la història de la sèquia de Manresa, quan un dia de l'any 1345 representants del bisbat de Vic i de Manresa s'hi varen trobar per tractar de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d'aquella obra tan important.
Waypoint

Vilafruns

Vilafruns és un nucli originat en una colònia tèxtil, una masia, de la qual prové el nom, i una colònia minera. Aquest nucli es troba a l'extrem meridional del terme, a la dreta del Llobregat i a l'entrada del congost de Sallent. És una petita colònia sorgida al peu d'una fàbrica de filats i teixits. El 1934, una companyia alemanya va iniciar la construcció d'un pou per a l'explotació de les mines de sal potàssica, a prop de l'ermita romànica de Santa Cecília, ja desapareguda. El pou es va començar a explotar el 1948, i va atraure un important col·lectiu de treballadors, especialment d'Andalusia i així es va formar l'actual Colònia Minera.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.