Marcelenca
7 10 0

Dificultat tècnica   Moderat

Coordenades 2093

Data de pujada 15 / de gener / 2015

Data de realització de juny 2010

-
-
1.003 m
389 m
0
6,1
12
24,23 km

Vista 211 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Calders, Catalunya (España)

Aquesta cinquena etapa a la recerca del Sant Greal, entre els pobles de Calders i l'Estany, transcorre per les pinedes i pastures del Bages, una ruta llarga i amb un constant desnivell de pujada molt noble i tranquil. Aquest és l’autèntic cor de Catalunya, una terra oblidada, molt culte en les seves tradicions locals i d’arrel. Estarem immersos, durant tot el recorregut, dins la subcomarca del Moianès, reivindicada durant molts anys com a comarca administrativa. Durant la primera part de l'excursió fins al mas de Rojans seguirem la traça del GR 177-1, variant del GR 177, la Ronda del Moianès; i a la segona part fins a l'Estany, seguirem pròpiament la Ronda del Moianès. Arribats a l’Estany, comprovarem que l’esforç paga la pena, sobretot per la contemplació del monestir de Santa Maria, un dels tresors del romànic català.

Des de Calders (551 m), sortim pels carrers del Raval i Moià en direcció al Pla d'Ascó. Les vistes des de Calders són molt interessants: el Cadí, els rasos de Peguera, el Bages, el Montcau i, a quatre passes el turó del castell, envoltat pel meandre del vell riu. Tot davallant suaument per la Baga de la Ponça, entronquem amb la variant GR 177-1 i el seguim en direcció nord-est (407 m), Seguint la pista, travessem el Sot de Tothom, torrent que davalla al mas de Ribatallada, i passem pel mas de Vilarmau. Passat el mas, ens uns metres, prenem el camí de l’esquerra que ens mena a la casa de colònies La Ruca (442 m), centre d'educació ambiental, dins la urbanització Urbisol. Ara, creuem el torrent de la Font Nova i agafem el camí de l’esquerra. Som als Camps de Vilagonella (441 m) sobre el mas Berenguer que tenim a la nostra esquerra. Passat el dipòsit d'aigua del Berenguer, girem a la dreta i creuem la Riera de Malrubí. Arribem al Molí dels Clapers (420 m), casa consolidada com lloc de colònies per a la quitxalla. A partir d’ara la pista s’enfila un xic i comença a canviar la vegetació.

Tot ascendint suaument per la pista en direcció nord, anem guanyant desnivell seguint el camí de Torrespaia. Ens desviem a la dreta per assolir el turó de Torrespaia (691 m) sota el Serrat de les Garrigues, bon punt per descansar. Davallem del turó i passem davant la masia de
la Careta (621 m); continuem direcció nord fins assolir el mas de Rojans (617 m) cruïlla de camins. Aquí entronquem amb la Ronda del Moianès (GR 177), que ve de Sant Vicenç de Vilarassau, i que seguirem fins al final. A l’esquerra, el GR-171-2 ens portaria fins a Sant Joan
d’Oló. Seguim direcció nord pel camí de Torrespaia fins que topem de sobte amb el camí dels Clapers, asfaltat, que prenem cap a la dreta (647 m). Deixem el mas Rovira a la nostra dreta i de seguida ens desviem cap a la dreta pel serrat de Torigues i deixem l’asfalt. El camí es va dreçant suaument assolint l'enrunat mas de Sant Miquel amb una petita capella (775 m). Continuem remuntant la pista pel Serrat dels Moros i carenejant tot seguit per la Serra de l'Estany fins que arribem al Coll del Torn (849 m).

Passat el coll, seguim remuntant la pista sota el Serrat dels Lliris i creuem el torrent del Boledar (880 m). Al cap de poca estona assolim el Collet de Sant Pere (927 m) on trobem les restes de la capella de Sant Pere del Coll de la Crossa, i des d'on farem l'ascensió al Puig de la Caritat (1.010 m), un dels 100 cims de la FEEC. Hi trobarem una creu cimera i una caseta de vigilància; és un turó sense personalitat, però es gaudeix en dies clars d’una vista extraordinària. Baixem del turó altre cop cap el collet de Sant Pere, i entrem tot seguit a la població de l'Estany pel carrer de l'Estany i Plaça del Monestir (872 m). Darrera l'Ajuntament trobem l'obra arquitectònica del monestir de Santa Maria de l'Estany, fundad el 1080, joia del romànic català i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. És una de les principals abadies canonicals del país on va residí una comunitat de canonges agustinians. Paga la pena visitar el Claustre. Final de la cinquena etapa a la recerca del Sant Greal.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.