Temps  4 hores 3 minuts

Coordenades 1581

Data de pujada 21 / d’abril / 2013

Data de realització d’abril 2013

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
780 m
356 m
0
5,0
10
20,09 km

Vista 1449 vegades, descarregada 40 vegades

a prop de Torrelles de Foix, Catalunya (España)

Sortida desde Torrelles de Foix de la esglesia i fem tram d´inici 7 cims, fem el Clapí Vell, Puig de L´aliga, seguím pista i fem pujada de Sant Joan de la montanya, arrivém a Pontons i fem tornada nova dels 7 cims, passant per l´ermita de Sant Joan, coll Saperes, Les Dous i Torrelles.
  • Foto de Clapí Vell
  • Foto de Clapí Vell
  • Foto de Clapí Vell
  • Foto de Clapí Vell
  • Foto de Clapí Vell
  • Foto de Clapí Vell
El Clapí Vell és una muntanya de 704 metres que es troba al municipi de Torrelles de Foix a la comarca de l'Alt Penedès.
  • Foto de Puig De L´Aliga
  • Foto de Puig De L´Aliga
  • Foto de Puig De L´Aliga
  • Foto de Puig De L´Aliga
  • Foto de Puig De L´Aliga
  • Foto de Puig De L´Aliga
Cim de 701 mts que es troba just al costat del Clapí Vell
  • Foto de Cim de Sant Joan de la Montanya
  • Foto de Cim de Sant Joan de la Montanya
  • Foto de Cim de Sant Joan de la Montanya
  • Foto de Cim de Sant Joan de la Montanya
  • Foto de Cim de Sant Joan de la Montanya
  • Foto de Cim de Sant Joan de la Montanya
El Turó de Sant Joan és una muntanya de 768 metres que es troba al municipi de Pontons a la comarca de l'Alt Penedès.
  • Foto de Pontons
  • Foto de Pontons
  • Foto de Pontons
  • Foto de Pontons
  • Foto de Pontons
  • Foto de Pontons
Història -------------------------------------------------------------------------------- Geològicament, el terme de Pontons es pot dividir, a grans trets, en dos sectors: un que agafa la part N i NO, on predominen les argiles arenoses rogenques amb vetes de guix i que en els punts més alts són substituïdes per calcària marmòria de l'eocè, i l'altre que ocupa la restant superfície del terme, on es troben calcàries argiloses triàsiques de l'estatge Muschlkalk. El dipòsit de fòssils més interessant localitzat en el terme es troba en les proximitats del Mas Fonoll, amb fauna del Kemper superior. Els orígens del poblament del terme, cal cercar-los en elperíode aniomenat neolític antic, o sigui vers 4000 anys a.C. En diferents puints del terme s'ha trobat aklgunes eines de sílex i diverses destrals de basalt i diorita. L'estructuració del terme es va verificar en les darreres dècades del segle X, com ho demostra la referència al Castell de Ponts feta en un document datat l'any 996. El 1066 el castell i el terme foren adquirits pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, a Guitart Guillem per 300 mancusos. Per testatment de Guillem Ramon d'Òdena de l'any 1271, el Castell de Pontons va anar a parar a mans de l'infant Pere, fill del rei Jaume I, que el vengué al monestir de Santes Creus en qualitat de marmessor. El 1365 el monestir comprà al rei el mig i mer imperi de Creus fins que foren decretades les lleis desamortitzadores del segle passat. El 1260 Guillem d'Òdena vengué el monestir al Mas de la Rimbalda, l'any 1273 al Mas Farreres i l'any 1280 al Mas de Peralta. Per decret donat a Lleida l'any 1297, el rei manava que ningú no impedís al monestir d'operar a les muntanyes de l'estat especialment en el terme de Pontons, en l'extracció de mineral per obtenir plom. Aquesta concessió és feta a perpetuïtat. Pontons gaudia per concessió del mateix Jaume II del dret de tenir mercat el dimarts. L'esglísia parropquial de Santa Magdalena és mencionada per primera vegada l'any 1138 en la donació feta per Ramon Guillem d'Òdena, si bé aleshores era dedicada a Santa Maria i era sufragània de Sant Joan de la Muntanya. Durant el segle XIV el nucli fortificat de Pontons adquirí una notable preponderància sobre els altres nuclis de poblament del terme, per la qual cosa dins aquell mateix segle la parròquia fou tralladada a Santa Magdalena, que mentrstant havia canviat d'adjudicació. Dins l'església de Santa Magdalena es conserva una interessant pica baptismal d'immersió, probablement procedent de l'església de Sant Joan i traslladada a aquesta església en ser-li traspassada la qualitat de parroquial.
  • Foto de Ermita de Sant Joan de la montanya
  • Foto de Ermita de Sant Joan de la montanya
  • Foto de Ermita de Sant Joan de la montanya
  • Foto de Ermita de Sant Joan de la montanya
  • Foto de Ermita de Sant Joan de la montanya
  • Foto de Ermita de Sant Joan de la montanya
El castell vell de Pontons, Maspontons i els Sovals Hom creu que el castell vell de Pontons, al qual es refereixen els primers documents conservats, era situat a la masia i antiga quadra de Maspontons, on el 1960 vivien 14 h. A 850 m d'altitud, és situat a prop del límit nord-oriental amb la Llacuna i Torrelles de Foix, en un dels contraforts del puig de Carbons, de la serra dels Esgavellats, que separa les conques del riu de Foix i de l'Anoia. La quadra és centrada pel Mas Pontons, casa senyorial dels segles XVII i XVIII, que s'ha suposat emplaçat al lloc on es trobava l'antic castell de Pontons. El cens del 1370 assigna 5 focs a l'esmentat mas, que eren de Jaume d'Avinyó. El mas té al davant una petita capella, que hom identifica amb la de Sant Miquel, que al segle XVII formava la quadra de Sant Miquel de Pontons, la qual pertanyia als Boixadors. Per a la benedicció de la dita capella de Sant Miquel fou atorgada llicència episcopal el 1668. El 1777 era propietat del marquès de la Manresana. La capella s'utilitza com a estable. L'antiga quadra dels Sovals és situada en un altiplà a uns 640 m d'altitud al S de l'antiga quadia de Maspontons, a prop de la font del Soval que aboca al torrent del Soval, que baixa pel puig de Carbons. En aquesta antiga quadra hi ha la caseria de Can Ponç i els Sovals, on eren empadronats 14 h el 2005. El castell nou de Pontons i Sant Joan de la Muntanya Del castell nou de Pontons, situat dalt del puig del Fonoll, resten escassos vestigis. Tenia com a parròquia la capella romànica de Sant Joan de la Muntanya. Es troba a la riba dreta de la riera de Pontons, a mig coster de la muntanya del Fonoll, a 720 m d'altitud, dominant l'engorjat de la riera i un bell panorama de l'Alt Penedès, amb la silueta de Montserrat a la llunyania. L'església va ser consagrada el 1075 pel bisbe Humbert de Barcelona. El 1138 va ser donada a l'orde de l'Hospital per Ramon Guillem d'Òdena. Posteriorment depengué del priorat canonical de Sant Pere dels Arquells (Segarra). L'església va ser restaurada el 1968 i durant les obres hom descobrí l'ara antiga de l'altar i un reliquiari de fusta que contenia, a més, l'acta de consagració de l'església. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta, amb un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. La porta és a migdia. El 24 de juny se celebra un aplec davant laesglésia.Molinots, les Solanes i les Cases del TiquetPer a l'aprofitament de les aigües de la riera de Pontons antany s'edificaren alguns molins dins el terme. Els Molinots són situats aigua amunt del poble, i aigua avall, a la riba dreta, es troben el Molí del Mig i el Molí de Baix. Darrere la casa i a la riba esquerra de la riera, en un lloc acinglerat, hom troba, adossada en una balma, i aprofitant la roca com a absis, la capella de Sant Salvador, de planta rectangular amb el portal adovellat encarat al N. Els murs de ponent i de migdia carreguen sobre arcades de mig punt i la nau es cobreix amb volta de canó. L'altar restava al fons de la balma i al seu costat es veuen arcades ogivals. Malgrat que la capella és catalogada pels estudiosos com a romànica, l'esment més antic fins ara conegut es refereix a una visita pastoral del 1508. També consta que l'any 1777 la capella de Sant Salvador era dels bernats del castell de Pontons. Al límit del terme de la Llacuna i als contraforts de la serra dels Esgavellats hi ha el paratge de les Solanes, a prop de la capçalera de la riera de Pontons. El Mas de les Solanes és una de les primeres possessions del monestir de Santes Creus al terme de Pontons, segons donació feta l'any 1188 per Gilabert de la Granada. Abans, però, ja des del 1181 el monestir rebia una onzena part del pa i del vi de certa propietat del terme de Pontons. Actualment, la caseria de les Solanes pertany al municipi de la Llacuna que fa, en aquest lloc, com un tascó triangular que entra uns 700 m dins el terme de Pontons. A la banda de Pontons hi ha el puig de les Solanes, a redós del qual hi ha el nucli de les Cases del Tiquet, amb la riera de Carbons, que conflueix a la de Pontons després de passar pel congost de les Roques Grans, aigua amunt del cap de municipi. La Rimbalda (o la Raimbalda), a ponent de les Solanes, és una antiga masia fortificada, avui deshabitada a causa de les destruccions que hi causà un llamp el 1950. El mas és a l'extrem nord-occidental del terme, al límit amb el de Querol i a una altitud de 791 m, a prop del coll de la Rimbalda, per on passa el camí vell de Pontons a Santa Coloma de Queralt, travessant la serra dels Esgavellats. La Rimbalda fou comprada pel monestir de Santes Creus a Gombau de Rubinat i la seva muller el 1256; aleshores era del terme de Querol, però més tard s'incorporà a Pontons. Actualment hi ha la urbanització la Rimbalda, que s'enfila pels costers de les Solanes i on el 2005 hi vivien 21 h. Assenyalem que, a prop de la Rimbalda, el monestir de Santes Creus adquirí el Mas Subirats l'any 1260. El 1980 fou arrasada del tot la masia la Rimbalda. El mas de Campdàsens fou, també, adquirit per Santes Creus a Ramon Guillem d'Òdena el 2 de setembre de 1260. És a l'altiplà de la font de Cal Xemenet, on hi ha un bon nombre de masies esparses, a mig camí entre Pontons i la Rimbalda. L'accés es fa per la carretera de Pontons a Valldossera i el Pla de Manlleu. La caseria de Campdàsens, amb 21 h el 2005, es troba a mà dreta de la carretera, 2 km a ponent del poble. La història Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d'Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d'Òdena, que en posseïa l'alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d'Òdena. El 1138 Ramon Guillem d'Òdena donà a l'orde de l'Hospital unes terres i cases i l2església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d'Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d'Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d'Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l'abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l'infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d'Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d'extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.
  • Foto de Fonts de Les Dous
  • Foto de Fonts de Les Dous
  • Foto de Fonts de Les Dous
  • Foto de Fonts de Les Dous
  • Foto de Fonts de Les Dous
  • Foto de Fonts de Les Dous
Els 35 sortidors es la principal imatge que visualitzem quan parlem de Les Dous. Des de l’Associació Torrelles Net i Punt hem estat treballant durant quasi 2 anys per poder oferir l’aspecte que actualment podeu trobar quan visiteu Les Dous. També hem creat aquest espai amb la intenció d’oferir informació dels nostres serveis, localització, horaris i normatives a tenir en conte quan penseu venir a visitar-nos. Igualment podeu trucar al nostre Ajuntament tel 93 8971001 tots els matins laborables de dilluns a divendres. També disposem d’un mòbil (amb poca cobertura) durant l’horari d’obertura del bar: 674 202 136 Abans de venir a fer picnic o barbacoa, recordeu haver fet la corresponent reserva i llegit les normes

2 comentaris

  • pere60 25/02/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Molt maca, i un pel dura

  • Foto de MiquelCampe

    MiquelCampe 25/02/2018

    Moltes gràcies, per la teva valoració Pere, si hi ha força desnivell.

Si vols, pots o aquesta ruta.