-
-
2.005 m
786 m
0
5,9
12
23,79 km

Vista 123 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Loriga, Guarda (Portugal)

La Serra da Estrela és la part més occidental del Sistema Central, i es troba entre les ciutats de Seira i Covilha. Constitueix un Parc Natural, i al cim, on es pot arribar en cotxe, per carretera asfaltada, hi ha una estació d'esquí, bars i botigues. Des de Salamanca és força accessible, entrant a Portugal per la ciutat de Guarda.

Les valls d'aquestes muntanyes són d'origen glaciar, i la part alta de la Serra forma un altiplà de considerables dimensions, del qual parlarem més endavant. L'itinerari descrit s'inicia al bonic poble de Loriga (1188 m) i ens porta al punt culminant del Portugal continental -el pic més alt d'aquest país és el Pico (2351 m), a les illes Açores.

La ruta d'ascensió s'inicia davant mateix de l'hotel O Vicente (recomanat) de Loriga, al peu de la carretera N231, on prenem el PR5 SEI, indicat amb pintura vermella i groga. L'itinerari d'ascensió és conegut com a Rota da Garganta de Loriga. D'antuvi s'enfila amb força per una pista ampla, seguint un llom en direcció E, fins que es converteix en corriol per endinsar-se a la vall que ens queda a la dreta, la Garganta, sense descendir, seguint a mitja alçada del vessant S de la muntanya que tanca pel N la vall. Pel camí trobem una indicació que diu AVIAO DA RAF. La matinada del dia 22 de Febrer de 1944, un avió militar anglès,en concret un Hudson 906 de la Royal Air Force que anava de Gibraltar a Londres, va topar amb la serra, morint els sis militars que hi viatjaven. Es va fent via per un camí sense dificultats, que ens porta a la font dos Carreiros. Més endavant el corriol es va apropant al fons de la vall, per terreny format per blocs de granit entre els quals va cercant hàbilment el millor accés. Arribem finalment al fons de la vall al lloc anomenat Covao da Areia, un pla envoltat de cims i blocs granítics d'una rara bellesa. D'aci continuarem cap al següent pla, el Covao da Nave, i d'aquest al Covao do Meio, el qual fou aprofitat per a la construcció d'un barratge. La presa la superem per l'esquerra, pugem unes escales i seguim cap a unes construccions abandonades. Uns centenars de metres més enllà, i després de creuar per un pont, abandonem el PR5 per seguir en direcció S sobre grans plaques granítiques alternant amb plans de gespa (fites), fins assolir la Lagoa do Covao das Quelhas, on novament canviem de direcció per anar cap a l'E fins l'estació inferior d'un telecadira, seguint el qual assolim el cim, de 1993 m. Aquest final és una mica trist, doncs d'aquella natura tan salvatge passem a un terreny molt civilitzat: instal·lacions d'esquí, carretera asfaltada, bars i botigues.

Fins aquí l'itinerari és fàcil i assumible per a qualsevol persona, gran o petita, amb un mínim entrenament, en tres hores i mitja o quatre. A partir d'ara la cosa canvia, perquè si volem fer el descens per la Penha dos Abutres, hem d'estar disposats a assumir algunes dificultats. D'antuvi el camí transcorre per un enorme altiplà, on ara fa milers d'anys hi havia una calotte glaciar, sense dificultats, però també sense camins evidents. Es van trobant fites, algunes enormes, però n'hi ha una mica pertot, amb la qual cosa el millor és seguir el track. El desnivell que perdem és ínfim, uns 170 metres, ateses les alçades de la Torre (1993 m) i de la Penha dos Abutres (1822 m). En el meu cas cal efegir-hi una espessa boira, que convertia el paisatge en un núvol pel qual transitava fiat exclusivament en el track que portava al meu GPS.

Arribats a la Penha dos Abutres la cosa canvia, i ara ens trobem davant d'un pendent de certa inclinació amb grans blocs granítics disseminats. Cal davallar passant entre els blocs, anar baixant aprofitant les canals, en les quals hi ha una atapeïda vegetació arbustiva pel mig de la qual ens toca fer via. Moltes vegades no es veu ni el terra on neixen els arbusts, els quals poden arribar a ser més alts que nosaltres mateixos. No sembla que hi hagi camins, ni indicacions, fites o referències. És qüestió d'anar fent, amb cura i paciència, fins arribar, uns 400 metres per sota, a un terreny on la inclinació es suavitza i la vegetació es fa dispersa, la qual cosa permet caminar millor. Aquí també trobem fites que ens ajudaran a seguir baixant fins la font dos Azeiteiros, a la carretera de Loriga a Covilhas.

Després de descansar i fer un beure, travessem la carretera i seguim per una calçada romana que ens durà directament al poble de Loriga.

Si la pujada es pot fer en tres hores i mitja o quatre, per al descens cal comptar unes quatre hores o quatre hores i mitja.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.