Coordenades 3857

Data de pujada 27 / d’abril / 2013

Data de realització d’abril 2013

-
-
348 m
18 m
0
9,9
20
39,66 km

Vista 1113 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Sant Pere de Reixac, Catalunya (España)

Demà es farà la primera edició d'aquesta cursa, espero que tot vagi bé i que la feinada que hi ha al darrere d'aquestes mogudes serveixi per a que cada vegada hi hagi més gent que descobreixi i respecti el tresor que tenim al costat de casa. I, aprofitant que el tinc al costat de casa, diumenge passat m'hi vaig acostar.
Per no carregar l'esquena, no portava ni menjar ni aigua i cap al final vaig arribar una mica justet de forces: d'aigua en vaig trobar, hi ha unes quantes fonts, però el menjar només el vaig olorar... quants esmorzars i dinars amb carn a la brasa s'oloren quan es té gana!
La ruta de la cursa la vaig trobar a la pàgina web de la cursa, on hi ha un enllaç per descarregar-la d'aquí, del wiki..
Per atansar-m'hi, vaig fer-ho fàcil: sortida del Parc del Camp de Futbol Vell, pujada pel Camí dels Francesos, lateral de la B-20 i, ja sense asfalt, Ca n'Alemany i Sant Jeroni, des d'on vaig pujar a l'ermita de Sant Climent. Vaig passar pel corriolet que porta al tancat de l'antena i d'allà a Puig Castellar, on vaig fer una visita ràpida al poblat, donant la volta per agafar el caminet de baixada que passa pel bosc d'en Vilaró i ens porta al lateral del riu Besòs, molt a prop de Montcada, on vaig enllaçar amb el trac.
Després de passar la carretera la ruta s'enfila, i molt, per fer el Turó d'en Rata i baixar-lo després per una pista no menys costeruda (nosaltres, els de Bttbadalona, en diem la pista del 33%) que ens atansa al camp de tir de Can Piqué, on es gasta moltíssima munició, espero que per a bé.
Al Coll de Moià s'agafa un corriolet a la dreta que primer puja paral·lel a la zona de tir i que després, afortunadament, se n'allunya per enllaçar amb una llarga trialera que ens porta amunt, en direcció a la Pedrera, pel mig del Bosc de La Malesa. No anem a parar a la Pedrera, girem en direcció a la Font dels Caçadors, on baixem després de corriolejar una mica.
Seguim la pista que baixa una mica per sobre del Torrent de Reixac i la deixem poc després per agafar un corriolet molt maco i crec que netejat per l'organització (moltes gràcies per la feinada!) que s'enfila primer i després ens torna en baixada a la pista que havíem deixat uns metres abans. Ara només travessem la pista i baixem també per corriol en direcció a la Font dels Avellaners.
Tanta baixada no pot ser bona: ara toca la remuntada, no és com la que li toca al Barça, però Déu n'hi doret!; hem de pujar primer a Sant Pere de Reixac i després al Turó de Moià, el de les antenes. Aquesta pujada se'm va fer una mica llarga, potser perquè tenia sed -encara no havia begut, comptava fer-ho a Sant Pere, però vaig trobar el cementiri tancat- i una mica de gana.
Afortunadament partir del Turó el camí baixa, primer per un corriol molt maco i força fresat i després per una pista que va fent ziga-zagues per sobre del dipòsit controlat de runes de Montcada. Em van quedar ganes de seguir pel corriolet, que seguia a la dreta en una bifurcació, però el track i la sed manen i ho vaig deixar per un altre dia que vagi més a l'aventura i més ben equipat.
Baixant, baixant, vaig arribar a la pista cimentada de la Font del Tort i, més avall encara, vaig ser al lateral del riu, on vaig deixar el trac per beure i tornar a casa.

Per no repetir del tot l'anada, vaig pujar per pista a la urbanització La Vallençana i per corriol al Coll de les Ermites. La sed tornava a manar: vaig atansar-me a la font pel Camí Antic de Montcada. Com que no m'agrada pujar pel Dipòsit,vaig baixar pel corriolet de la Font Santa fins al costat de Sant Jeroni. Seguint majoritàriament el GR-92, vaig passar per Cal Dimoni, Can Ruti i el Tanatori, on el ventet em portava l'aroma de la carn que es coïa uns metres més avall, a l'àrea de lleure. Amb el record d'aquest aroma vaig encarar la pujada al Seminari de la Conreria, on vaig agrair com sempre el punt d'aigua, fresca i bona, que hi ha.
Per baixar a casa, vaig triar el corriolet del Cementiri del Còlera i la Font de l'Alba, on una gentada estava dinant... Finalment ja era a casa, cansat i afamat.

Portava màquina de fotografiar, però sense bateria: les fotos que veureu són de sortides d'altres dies.

Veure més external

Actualment el Seminari és una casa de colònies. Hi ha un punt d'aigua a l'entrada, molt concorregut sempre. http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/allotjaments/alberg_la_conreria/presentacio/presentacio/
Hi ha un punt d'aigua a la font del costat. http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5922
Com que es tracta d'un lloc on hi reposa gent que no tenia diners, resta gairebé oblidat en mig del bosc. http://detantentanttrobopedres.blogspot.com.es/2010/04/cementiri-del-colera-tiana.html
Hi ha cops que s'estronca, diumenge encara rajava, tot i que estava un pèl bruta.
L'aigua de la font no és potable però a l'àrea de lleure hi ha una font pública que diuen que ho és.
11-ago-12 8:34:02
17-feb-13 10:02:32
21-abr-13 12:20:25
Aquí ja dinaven. Molta, molta carn.
11-ago-12 8:01:48
Estem amb l'aigua al coll, som un dels municipis més endeutats.
Al cementiri del costat hi ha un punt d'aigua on comptava beure, però estava tancat.
L'aigua no és massa bona, ni massa fresca, però fa el fet quan es té set. I, a més, la font raja: què més podem demanar?

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.