-
-
483 m
44 m
0
10
21
41,75 km

Vista 2423 vegades, descarregada 33 vegades

a prop de Tiana, Catalunya (España)

El punt de sortida és la Plaça de l'Ajuntament de Tiana, on agafarem el Camí de Baix d'Alella que ens portarà al cor d'aquesta vil·la.

Passarem pel costat de la carretera per anar a la pista de la Riera de la Coma Clara, que és per on pujarem a la pista carenera, tallant per corriol en algun punt.

Anirem seguint aquesta pista de la cornisa fins trobar els senyals del GR-92, que ja no deixarem fins arribar a l'Ermita de Sant Mateu, que té un curiós campanar perpendicular a l'entrada. Ben a prop de l'ermita ens trobarem la Font de Sant Mateu, lloc on es pot descansar una mica i omplir d'aigua fresca i bona. És important agafar aigua aquí ja que no trobarem més punts d'aigua fins a la tornada, quan passem per l'interior de Cabrils.

Seguint la pista carenera, que aquí coincideix amb el GR-92, farem cap al Dolmen de la Roca d'en Toni i, al seu costat, trobarem les set tombes medievals de Can Boquet.
Vistes les restes megalítiques i medievals, haurem de seguir passant pel GR-92 fins al Coll de Porc, on el deixarem per agafar la pista que va en direcció Cabrils. En algun moment, deixarem la pista per passar per corriols laterals on hem d'estar atents ja que hi ha força pas de bicicletes BTT que acostumen a baixar ràpidament.

Al Coll de Gironella deixarem la pista principal per atansar-nos al Castell primer per pista, després per corriol i altre cop per pista. Per pujar al Castell no passem pel camí fàcil habitual, que és per on puja molta gent els dies festius, sinó per un corriol força trencat en alguns punts que ens deixarà, després d'una bona pujada final, als peus del trencant que puja al Castell.

SI seguiu la ruta veureu que no he acabat de pujar a dalt de tot, m'he quedat a les escales, ja que hi he pujat molts cops i ho tinc molt vist, però si hi aneu per primer cop, val molt la pena pujar-les per entrar al recinte enrunat del que fou el Castell de Burriac.

Per baixar en direcció a Montcabrer passarem per un corriol amb molt desnivell i amb algun tram on s'han de fer servir les mans, molt ben indicat amb marques de pintura blanca, que ens deixarà al costat de la Font Picant, on uns okupes s'han apropiat del recinte.

Per pista primer i després per un sender molt maco amb força arrels anirem pujant cap la Creu de Montcabrer, on com era d'esperar no hi cabia ni una agulla: a tothom li agraden els indrets bonics com aquest.

Per baixar a Cabrils seguirem la pista primer i després els carrers asfaltats de la urbanització de Montcabrer. Un cop a Cabrils, pujarem per la vorera de la carretera de Vilassar fins trobar la pista que porta a la Creu de Can Boquet.

Com que aquesta pista és força transitada i acostuma a ser molt polsegosa, passarem per corriols laterals, on, de nou, haurem d'estar molt a l'aguait de no trobar-nos amb ciclistes que baixen -alguns- molt ràpidament.

Un cop a la Creu, agafarem la pista del "Vietnam", més ombrívola i solitària que el GR-92, i tallarem per un corriol perdut i molt brut de deixalles al capdamunt. Aquí no em puc d'estar de dir que l'espècie humana (Homo sapiens sapiens) moltes vegades no fa honor al seu nom: sembla mentida com de bruts podem arribar a ser. ¿És necessari llençar tots aquells plats de plàstic i totes aquelles marranades? ¿No les podríem guardar a la motxilla i tornar-les a aprofitar o bé llençar-les al rebuig?

Passat aquest mal moment, seguirem per la pista carenera, que ja no deixarem fins la cruïlla amb la pista que baixa a Teià i que agafarem per poder passar pel corriol que ens portarà a les escoles d'Alella.

Un cop a Alella, agafarem el Camí del Mig per anar a Tiana, concretament al davant de l'Ajuntament, i així tancarem el cercle de la sortida, que classifico com a difícil per la llargada, el desnivell i algun dels trams de corriol de baixada.



Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.